La terminologia de la formació en línia – Montse Serra i Anna Arnall

En l’àmbit de la formació, una de les primeres conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 va ser la transformació a correcuita d’activitats formatives presencials en activitats en línia. Programes i aplicacions per aprendre, per gestionar continguts i per comunicar-nos amb veu i imatge van entrar com una forta ventada per la porta oberta de bat a bat. A partir del mes de març els webinars i els meets van inundar les xarxes i van proliferar els anglicismes, els quals es van sumar als que ja freqüentaven el món de la formació, com ara feedback, mentoring, discussion group o, fins i tot, el fàcilment evitable online.

D’altra banda, molts continguts que en cursos presencials eren només orals o projectats, ara ja queden emmagatzemats en un suport electrònic i a l’abast dels aprenents. Per consegüent, aquests materials han de complir un mínim de qualitat pel que fa al contingut, la forma, l’accessibilitat i també el llenguatge emprat, atès que es converteixen en una caixa de ressonància de la terminologia especialitzada que viatja cap a l’àmbit professional; amb la qual cosa és crucial evitar —en aquesta baula de la transmissió del coneixement— l’ús de termes ambigus i anglicismes innecessaris. La qualitat lingüística i terminològica esdevé, doncs, molt rellevant.

Un cop passats els mesos d’estiu i ja de ple en el segon període laboral amb la pandèmia ben latent, escau parar i reflexionar sobre les millors denominacions que cal emprar per tal de no perpetuar usos lingüístics poc adequats. En aquest apunt abordem els termes que generen més controvèrsia.

Formació virtual, digital o en línia?
Si comencem pel més bàsic, la formació com és? Virtual, digital o en línia? Hi ha alguna diferència entre digital, virtual i en línia? Sí: tots tres s’apliquen a tot allò que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, però amb uns matisos de significat. Digital és adequat quan parlem del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació. El trobem en termes com ara màrqueting digital, alfabetisme digital, immigrant digital o transformació digital. Si volem parlar de la formació en tecnologies de la informació i la comunicació, parlarem de formació digital i, quan ens hàgim format, tindrem competència digital. Actualment és un adjectiu molt utilitzat que s’ha anat imposant a electrònic –a, que havia estat l’adjectiu més habitual.

Virtual, en canvi, fa referència a la intangibilitat de l’entorn en contraposició amb la tangibilitat del món real. S’utilitza en termes com ara reunió virtual, aula virtual, comunitat virtual, realitat virtual o oficina virtual. Per la seva banda, en línia fa referència al que se sosté o es desenvolupa per mitjà d’internet, com ara un curs en línia, un diccionari en línia, una reserva en línia o una facturació en línia, i també, formació en línia.

En resum, cal utilitzar formació en línia, si ens volem referir a la formació que es desenvolupa per mitjà d’internet; formació digital, per a la formació en tecnologies de la informació i la comunicació, i formació virtual, si volem posar èmfasi en el fet que l’activitat formativa no es fa en un entorn real.

Aquestes distincions o matisos de significat que expliquem aquí sistematitzen els usos habituals actualment en català i en altres llengües, i poden ser útils per a orientar la formació de termes nous. En alguns casos, a més, són adequades formes diferents per a referir-nos a una mateixa realitat, depenent de l’aspecte que vulguem destacar. Per exemple, una reunió que es desenvolupa a través de Teams, Zoom o Jitsi l’anomenem reunió virtual, com hem vist més amunt, per analogia amb una reunió en què les persones que hi participen es troben en el mateix espai físic, però si volem posar èmfasi en el fet que s’està desenvolupant per mitjà d’internet, també seria adequat denominar-la reunió en línia.

És correcte l’ús de webinar?
Una de les estrelles del període del confinament han estat els webinars. Què són? Són seminaris multimèdia, interactius i accessibles en línia que es poden seguir en directe o en diferit a través d’un web. I els podem anomenar de forma tan simple com seminaris web o seminaris en línia. Els continguts d’un seminari web poden presentar-se en forma de conferència, curs, taller o seminari, però el que hi aporta valor afegit respecte d’altres recursos d’aprenentatge en línia, és la interacció entre la persona que imparteix la sessió i els usuaris que hi assisteixen.

Més manlleus que cal evitar
Els manlleus són paraules que passen d’una llengua a una altra per designar un concepte que sovint sol ser una nova realitat. Les llengües amb bona salut disposen de recursos varis per respondre a l’arribada de manlleus. La reacció més normal és trobar-hi una paraula o una expressió alternativa en el propi sistema lingüístic. I això ho faríem responent a la pregunta següent:  com anomenaríem aquest concepte en català? Per exemple, si assistim a una jornada de conferències que dura quatre hores i, cap a la meitat, es fa una pausa per descansar o fer un cafè, com en diríem? Doncs una pausa o una pausa i cafè. Doncs no cal dir-ne coffee break.

Ara bé, els manlleus de per si no són un problema. Adoptar un manlleu, una paraula estrangera, també és un recurs que totes les llengües han fet servir al llarg de la seva història (en són una mostra actual els termes app i podcast). El problema ve quan un manlleu és innecessari i arracona una paraula pròpia de la llengua, com en el cas acabat d’exposar de coffee break.

En l’àmbit de la formació en línia —com en general en tot el món de les tecnologies de la informació i la comunicació— l’anglès és la llengua en què ens arriben les novetats. En aquesta taula us oferim una llista dels anglicismes més habituals en l’àmbit de la formació en línia juntament amb les formes catalanes que cal utilitzar i fomentar.

Anglès Català
app, mobile application app, apli, aplicació mòbil
coffee break pausa, pausa i cafè
feedback retroacció / retorn d’informació

 

Segons el context, també es podria traduir per valoració, opinió o avaluació.

discussion group grup de discussió
design thinking pensament de dissenyador
management direcció
mentoring mentoria
MOOC, massive open online course curs en línia obert i massiu
online en línia
podcast podcast
portfolio portafolis, dossier
role-playing joc de rol
webinar seminari web, seminari en línia
wiki wiki

Totes les opcions o solucions que donem en aquest apunt procedeixen del TERMCAT, l’organisme oficial depenent de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, que treballa per tenir al dia la terminologia catalana i per posar a l’abast dels usuaris la terminologia que els ha de permetre poder escriure i parlar en català de qualsevol matèria científica, tècnica, humanística i artística. El TERMCAT manté permanentment actualitzat i a disposició del públic un cercador terminològic, el Cercaterm, un gran diccionari de diccionaris, amb gairebé 380.000 fitxes. Si amb la consulta al Cercaterm no queda resolt el dubte o un usuari necessita més informació, es pot adreçar al Servei de Consultes, un servei gratuït que treballa per donar resposta amb la màxima rapidesa.

Per què cal evitar els anglicismes i fomentar els termes en català?
L’ús del terme online en un moment puntual dins un programa de formació o material didàctic pot semblar innocu, inofensiu, però no ho és. L’ús indiscriminat d’aquest tipus de termes perjudiquen —i molt— la salut de llengües com el català, una llengua amb pocs recursos, sense el suport d’un estat i sota l’ombra omnipresent de dos gegants com l’anglès i el castellà. La perjudiquen perquè substitueixen els usos de les paraules en català fins a modificar-ne el registre o les connotacions o, fins i tot, fer-les caure en desús.

Cal, per tant, fomentar els termes en la nostra llengua sempre que estiguin disponibles. L’ús dels termes en català contribueix al desenvolupament de la ciència i els diferents àmbits de coneixement en llengua catalana, i estimula la creativitat i el coneixement dels recursos del nostre propi sistema lingüístic. A més, consolida el català com a llengua apta per a qualsevol ús, per parlar de qualsevol tema.

I encara més rellevant és el fet que cal fomentar la terminologia en català en els webs, programes i materials formatius pel rol que aquests exerceixen: els webs, programes i materials formatius són un dels vehicles de transmissió de la terminologia especialitzada més importants en àmbits formals i contribueixen de forma molt significativa en la difusió i la implantació d’un nou terme. Fem-ho, doncs.

 

Anna Arnall
EAPC

Montserrat Serra
TERMCAT

One thought on “La terminologia de la formació en línia – Montse Serra i Anna Arnall

Leave a Reply