L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells

Infografia fites DGAC 2016-2020
Cliqueu per ampliar la infografia

Ja ho sabíem! Que a l’Administració costa aterrar-hi les lògiques que funcionen als altres àmbits, ho sabíem. Segmentar per oferir els serveis més ajustats a les necessitats de cada persona pot esdevenir una quimera, sobretot si es vol aplicar només als tràmits que fa un ciutadà amb l’Administració, que solen ser pocs. Segurament aquí pot acabar sent més ràpid i eficient que el ciutadà se subscrigui a avisos push a l’app gencat d’allò que més li interessi.

I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…

Per estar-hi a l’alçada, la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana ha fet un pilot de CRM (gestor de relació amb els clients) en Atenció Ciutadana per creuar els milions d’interaccions de la ciutadania amb la Generalitat. Oi que no podíem prescindir d’aquest tresor? No se n’ha de demorar la posada en marxa i el desplegament perquè, tot i que l’objectiu no és promocionar ni col·locar cap producte, el CRM persegueix que el ciutadà es relacioni amb l’Administració vivint una experiència ben eixerida.

Amb la plataforma CRM es tracta la persona en tota la seva dimensió, com es mereix. Però, és que gràcies a la tecnologia actual –i el canvi cultural que comporta– aprofitem per demanar al ciutadà que sigui ell qui controli el Govern i l’Administració (amb eines com el gencatGRAM) i que defineixi com vol que siguin els serveis que elaborem i gestionem. Hi ha dos exemples de cocreació de debò: l’app Eleccions de gencat, que ha anat millorant amb les funcionalitats aportades pels usuaris, i el primer programa de Bug Bounty a la Generalitat de desembre de 2020 perquè hackers i altres experts de fora l’organització detectessin vulnerabilitats en els webs i aplicacions mòbils.

I això… ¿per què ho hauríem de fer ‘n’ cops des de ‘n’ administracions? Hi ha experiències que ajuden a superar aquesta cultura desfasada: el grup Administracions en Xarxa (a Telegram hi interaccionen els serveis d’atenció ciutadana de les administracions a Catalunya) i un avís legal que obri de manera disruptiva tots els drets d’explotació de tot el que produeix la Generalitat (amb grans conseqüències per a la reutilització i el canvi de model esmentat).

Per això, us oferim aquesta infografia sols amb aquelles actuacions diferents que us poden ser d’utilitat. La resta, com dèiem al començament… ja ho sabíeu ;). Doneu-nos-en feedback!

Jordi Graells
Director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

Leave a Reply