Celebrades les eleccions del passat 14 de febrer, ara som en aquella fase on l’opció política que tresoreja la posició més propicia per encapçalar el govern negocia els factors de convergència i les prioritats de l’agenda de legislatura amb les diferents forces polítiques que potencialment poden donar-li suport. Al seu torn i entre bambolines, mirant de vorejar l’escrutini públic, també es negocia el repartiment de responsabilitats institucionals, de competències i de carteres que acabaran configurant la fesomia del nou executiu. És en aquesta segona negociació, que de nou pren importància com es distribueixen les polítiques públiques, com s’organitzen, on se situen i quina prevalença disposen dins les prioritats del govern, i és aquí on el sentit de responsabilitat, la perspectiva nacional i el pragmatisme s’haurien d’imposar a l’oportunisme implícit al mercadeig del poder.

No ens cansarem de reclamar que, des del Govern de Catalunya, es dugui a terme una reflexió profunda sobre el model d’organització pública que s’estima més pertinent per atendre de manera òptima els interessos de la ciutadania. Són massa els governs de Catalunya que no han fet prou en aquesta responsabilitat, que l’han negligit dins les respectives agendes polítiques, i han limitat les seves actuacions en aquest camp a exercicis mancats de visió de país, sovint retòrics i de resultats escassos, des d’una posició subalterna dins de les seves prioritats, amb els agents que ho havien de fer possible dispersats pels departaments i, per tant, amb dificultats de coordinació.

Ara s’obre una nova legislatura que, per contrast amb les que la precedeixen, sembla que neix amb vocació d’esgotar el mandat, si més no, es parla d’un govern ampli que n’asseguri la singladura, per bé que la mateixa amplitud és la que pot posar en risc la fortalesa de determinades polítiques, en la mesura que poden quedar esmicolades en el procés negociador.

I és en aquesta legislatura, que el nou Govern haurà de fer-se perceptor dels fons que pertoquin a Catalunya, del Pla de recuperació per a Europa, Next Generation EU (NGEU). L’instrument temporal concebut per impulsar la recuperació, el major paquet d’estímul mai finançat mitjançant el pressupost de la UE, que ha d’ajudar a reconstruir la Europa post-COVID-19, que es vol més ecològica, digital i resilient. Dins d’aquest pla, i a partir dels projectes dels fons NGEU, la Comissió Europea ha exposat quines són les orientacions de reforma de l’Administració pública:

· Millorar la qualitat i l’eficiència de l’Administració pública
· Reduir les càrregues administratives
· Administració pública facilitadora de la innovació
· Garantir una gestió moderna i d’alta qualitat
· Reduir els riscos de corrupció i de mala gestió
· Millora de la gestió eficaç dels fons públics
· Disposar de servidors públics capacitats per abordar la transició digital

Avui, el Govern en funcions té escampades per diversos departaments les responsabilitats sobre les administracions públiques catalanes, és a dir, els àmbits d’actuació que poden fer possible el disseny d’una agenda que atengui les orientacions de la Comissió Europea. Les competències en matèria d’administracions locals i l’Aran, l’estudi de l’autogovern i el suport jurídic a la institució rauen en el Departament de la Presidència, l’atenció ciutadana i, part de l’enfortiment de la integritat pública, la que té a veure amb la contractació pública s’adscriuen al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, la transparència i el govern obert són competències del Departament de Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, l’ocupació pública i l’Administració digital romanen sota la dependència del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i un altre vector de l’estratègia de lluita contra la corrupció, les relacions amb els grups d’interès s’exerceixen des del Departament de Justícia.

A la vista d’aquest mapa fragmentat, dispers, heterogeni i arbitrari, és obligat reclamar als negociadors actuals, que dediquin temps i esforços a la incorporació d’una política pública integral i sinòptica de transformació de les nostres administracions, que la situïn en una posició preeminent dins l’acció de govern, que concentrin l’organització que ha de fer-ne el desenvolupament i la implementació en un mateix departament, o com a molt, entre aquest i el Departament d’Economia, i que el seu lideratge sigui assumit pels màxims responsables de l’executiu, la mateixa Presidència, el conseller primer o la consellera primera, o si és el cas, qui sigui titular de la Vicepresidència, com a mostra inequívoca de convicció i fermesa en la voluntat de canvi.

Josep Ramon Morera i Balada
Funcionari de la Generalitat
Departament de la Presidència