Què és la Mesa d’Edat? I la investidura? Aquests són alguns dels termes que sentim o llegim als mitjans de comunicació i que segurament ens són familiars perquè s’han fet presents en la vida quotidiana, però no sempre sabem el significat exacte d’aquestes denominacions. I és que, com en tots els àmbits de la societat, l’activitat parlamentària té el seu propi llenguatge especialitzat per referir-se a les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments parlamentaris.
Per entendre millor aquest llenguatge tècnic, la majoria de parlaments i assemblees legislatives tenen glossaris i vocabularis oberts al públic. Ara, des de finals del 2020, a Catalunya també disposem del Diccionari de l’activitat parlamentària.
Aquest diccionari, que han elaborat les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya, Parlament i Govern, té un doble objectiu: d’una banda, afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, en aquest cas del parlamentari, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i de l’altra, divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana.
El Diccionari té l’objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat parlamentari i, alhora, divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana.
Què hi podem trobar?
Dels més de quatre-cents termes que recull el Diccionari, la majoria són tècnics i específics, d’altres són denominacions usuals de la pràctica parlamentària, que constitueixen l’argot parlamentari, i uns altres provenen del llenguatge polític i del llenguatge periodístic.
La terminologia del Diccionari reflecteix l’evolució del sistema parlamentari català. Alguns dels termes són heretats del Parlament català de la Segona República, d’altres són relatius a les institucions d’autogovern, i d’altres són termes apareguts en l’activitat parlamentària dels darrers anys, com els derivats de l’aplicació del principi de transparència.
Aquesta terminologia diversa es presenta agrupada en sis grans àrees temàtiques: organització i funcionament del Parlament, funció legislativa, funcions d’impuls i de control de l’acció de govern, funció interventora, tècnica legislativa i relació amb altres institucions. Concretament en l’àrea d’organització i funcionament del Parlament, podem consultar denominacions com faristol, grups d’interès, període entre legislatures, paritat de vots o uixer; en l’àrea de la funció legislativa, podem trobar-hi esmena a la totalitat, memòria preliminar, ponència redactora o text consolidat; en l’àrea de les funcions d’impuls i de control de l’acció de govern es recullen termes com compareixença, moció de censura, responsabilitat política del Govern o sessió de control; en l’àrea de tècnica legislativa podem accedir a termes tècnics, com ara codi, derogació, disposició transitòria, entrada en vigor o text articulat; pel que fa a l’àrea de la funció interventora, hi ha termes com informe de fiscalització, oïdor de comptes o secció pressupostària, i l’àrea de relació amb altres institucions aplega un ampli ventall de termes, com ara consulta prèvia, petició d’intervenció, sessió d’investidura o tràmit d’informació pública.
La terminologia parlamentària que recull aquest diccionari reflecteix l’evolució del mateix sistema parlamentari català de les darreres dècades. En aquest sentit, alguns dels termes són heretats del Parlament català de la Segona República i encara perviuen, com ara Diputació Permanent, Mesa del Parlament, Ple del Parlament, proposició de llei o projecte de llei. D’altres són termes relatius a les institucions d’autogovern, com ara avantprojecte de llei, Comissió Jurídica Assessora o conseller del Govern. I d’altres són termes relativament nous, apareguts en l’activitat parlamentària dels darrers anys, com els derivats de l’aplicació del principi de transparència en les institucions públiques i del principi d’igualtat i participació en els òrgans polítics de decisió, i que segurament són més coneguts: dret d’accés a la informació pública, iniciativa legislativa popular o Parlament Obert.
Cada fitxa terminològica del Diccionari ofereix una breu definició del terme i notes explicatives, a més de les formes equivalents del terme català en les altres llengües oficials a Catalunya, l’occità i l’espanyol, i també en anglès i en francès.
Com es consulta?
El Diccionari s’ha editat en paper i també es pot consultar en línia. Com en qualsevol altra obra terminològica, cada entrada ofereix una breu definició del terme i notes explicatives que aporten informació complementària o que remeten a altres termes relacionats, de manera que ajuden a completar la descripció del concepte. És, a més, un diccionari multilingüe, perquè inclou les formes equivalents del terme català en les altres llengües oficials a Catalunya, l’occità i l’espanyol, i també en anglès i en francès. En els casos en què les figures o els procediments del sistema parlamentari català no es corresponen amb els dels sistemes polítics parlamentaris dels països francòfons i anglòfons, les formes equivalents són una traducció al més entenedora possible.
A qui s’adreça?
Aquesta obra terminològica s’adreça a tothom, ja siguin polítics, tècnics parlamentaris, càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, estudiants o ciutadans interessats a conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari. En definitiva, tal com posen en relleu els pròlegs del president del Parlament de la dotzena legislatura, del conseller d’Acció Exterior, Relacions institucionals i Transparència i de la consellera de Cultura, el Diccionari vol acostar el món del parlamentarisme a la ciutadania.
Per reforçar l’essència divulgativa del Diccionari, la versió en línia s’acompanya d’un conjunt d’infografies.
A més, per reforçar aquesta essència divulgativa, la versió en línia s’acompanya d’un conjunt d’infografies. És el cas de la infografia del Saló de Sessions, que permet conèixer, de manera interactiva, l’espai i els diferents agents que hi participen, amb accés als termes que hi estan relacionats. Aquesta infografia enllaça amb una altra que correspon a la Mesa del Parlament i mostra la distribució dels membres d’aquest òrgan rector de la cambra i també les altres persones que l’assisteixen durant els plens, com el lletrat major i el secretari general del Parlament.
Coincidint amb l’arrencada de la nova legislatura, també es pot consultar una infografia sobre la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya i una altra sobre l’elecció del president o presidenta de la Generalitat, que explica com funciona una sessió d’investidura. I en una línia més educativa o lúdica, el Diccionari també ofereix una sopa de lletres parlamentària.
Finalment, convé recordar que el Diccionari s’ha publicat coincidint amb dos esdeveniments singulars per al món del parlamentarisme català. L’edició en línia, presentada el desembre del 2020, s’ha emmarcat dins la commemoració del quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, i l’edició en paper, del febrer del 2021, veu la llum just quan es compleixen cinquanta anys de l’emblemàtic discurs «I am a Catalan», de Pau Casals, davant l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1971, on va recordar que «Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra».
Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència
Margarida Sanjaume i Navarro
Cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya (fins al juny del 2020)