Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.

Per articular aquest nou Estat cal un nou model d’Administració pública. Una Administració menys jeràrquica i tancada. Necessitem una Administració que treballi en xarxa tant entre diferents nivells de l’Administració com amb la resta dels actors socials, conformant un Ecosistema de Governança Pública.

Vertebrant aquest ecosistema, ens cal una nova Escola d’Administració Pública de Catalunya que articuli, promogui i produeixi recerca, anàlisi, serveis i productes relatius al reconeixement, captació i desenvolupament del talent; la formació i l’aprenentatge, i l’organització de les institucions en l’àmbit de la governança pública. Tot això amb l’objectiu d’aconseguir una Administració pública catalana al servei del ciutadà, professionalitzada, innovadora, íntegra i eficient.

En un primer estadi, hem d’optimitzar l’organització interna d’aquelles unitats que s’encarreguen de la formació dels equips de servidors públics, tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Administració local. Això passa per models d’aprenentatge més oberts, modulars i continus, on es faci especial èmfasi en l’autonomia de l’aprenent, que aprengui a aprendre per poder seguir aprenent al llarg de la seva vida. Aquest aprenentatge, si volem fer emergir el coneixement tàcit i el talent dels equips, ha de ser col·laboratiu, respecte a la dinamització de comunitats i l’articulació de xarxes, ha de ser un component imprescindible de tot itinerari formatiu.

El model d’aprenentatge ha d’anar acompanyat d’un redisseny de processos que tinguin un suport fort en la digitalització i el canvi organitzatiu. Per poder fer això, ens cal reforçar de forma important la recerca, la innovació i la transferència en tots els àmbits de la funció pública, de manera que es tradueixin en estratègies, plans i projectes de millora de la governança pública en el pla de les persones i els equips, els processos i els serveis, l’ordenació territorial de l’Administració i la innovació social i la concurrència ciutadana en la presa de decisions públiques.

Per a fer-ho possible i donar-li un fort impuls institucional, la Llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya farà possible aquesta articulació de l’Ecosistema de Governança Pública en tots i cadascun d’aquests eixos: la recerca i la innovació, la transferència i la formació i l’aprenentatge.

La nova Escola ha d’esdevenir una comunitat de referència capaç de gestionar-ne el coneixement i incidir en l’agenda pública en matèria de governança pública. A més d’incidir-hi a través de la recerca, l’anàlisi i la difusió, tindrà un poderós eix de transferència capaç de dissenyar models competencials, mapes de perfils i funcions, models de captació i desenvolupament de talent, d’organització i d’incentius, estratègies d’innovació i, en definitiva, vetllar pel cicle integral de la política pública. En el mateix sentit, a més d’oferir formació, definirà per a tot l’ecosistema públic català els estàndards curriculars, d’avaluació i de certificació, per a afavorir la mobilitat i la col·laboració entre administracions, amb l’objectiu de donar consistència al sistema.

Ismael Peña-López
Director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Una resposta a “Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Deixa un comentari