Europa ha d’abordar els reptes de la transició verda i la transició digital per esdevenir una economia moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva. Per això, la Comissió Europea estableix que les polítiques de recerca i innovació s’han d’orientar cap a la sostenibilitat en un sentit ampli (sostenibilitat social, ambiental i econòmica), mitjançant un enfocament transformatiu i basat en els principis de cocreació, difusió, valor compartit, circularitat, i recerca i innovació responsables.

Aquest és el context que emmarca el projecte europeu SeeRRI, en el qual han participat la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona.

La qüestió central del projecte és com integrar les quatre dimensions de la recerca i la innovació responsables a les estratègies per a l’especialització intel·ligent (RIS3) i, en general, a les polítiques d’innovació de desenvolupament territorial. Aquestes dimensions són les següents:

· Anticipació: les polítiques públiques han de tenir una visió sistèmica i han d’anticipar els impactes de les seves actuacions en els àmbits econòmic, social i ambiental.

· Reflexibilitat: les estratègies d’innovació i de desenvolupament territorial (com les RIS3) no poden ser agendes o plans d’acció lineals. Han de ser estratègies contingents, fonamentades en una comprensió sistèmica i profunda de l’entorn, de les necessitats i els interessos dels diversos actors, així com de les oportunitats, els reptes, les alternatives i els possibles impactes de l’acció i de la no-acció. SeeRRI proposa fer-ho mitjançant la formulació d’escenaris futurs alternatius i l’anàlisi dels factors que condicionen diferents trajectòries de futur possibles.

· Inclusió: les agendes d’innovació i desenvolupament territorial han de promoure sistemes de governança participatius, que integrin les perspectives dels múltiples col·lectius del territori. És essencial que la ciutadania s’hi impliqui activament i col·labori amb administracions públiques, universitats i empreses en agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social.

· Responsivitat: els processos d’innovació per al desenvolupament territorial han de ser legítims i respondre als interessos i les necessitats de les persones que viuen i treballen al territori.

A Catalunya, el projecte SeeRRI s’ha centrat en l’àmbit territorial conegut com la B-30, que inclou 23 municipis del Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquest territori s’ha treballat amb múltiples actors per promoure un sistema de governança de recerca i innovació més responsable i inclusiu, a partir del codisseny d’una agenda compartida cap al residu zero.

Participar en aquest projecte ha estat un procés de descoberta i aprenentatges de com universitat i Administració pública poden (i han) de treballar conjuntament (i de manera diferent a l’habitual) amb la societat i per a la societat, amb el territori i per al territori. Sens dubte, els projectes europeus, com el SeeRRI, són una oportunitat perquè universitats i administracions públiques explorin, desenvolupin i provin noves aproximacions i metodologies que permetin adreçar de manera més efectiva els reptes i els problemes de la societat, compartint, intercanviant i aprenent amb universitats i administracions d’altres països d’arreu del món.

L’èxit d’aquests projectes s’ha de valorar en funció de la capacitat d’impacte i transformació al territori i a les seves institucions. En aquest sentit, podem dir que SeeRRI ha estat un cas d’èxit. Per saber més sobre l’impacte d’aquest projecte a Catalunya i al territori de la B-30 podeu consultar el document “La construcció d’un ecosistema de recerca i innovació resposable mitjançant agendes compartides. El cas del territori de la B-30“.

Si voleu conèixer més informació sobre el projecte SeeRRI podeu veure els vídeos de la conferència final, que va tenir lloc a Barcelona el setembre de 2021, o també la publicació “The SeeRRI booklet: Bringing responsibility and RRI into regional planning – from theory to practice”.

Tatiana Fernández
Cap de l’Àrea de Promoció Econòmica, Generalitat de Catalunya

Xavier Ariño
Cap del Gabinet del Rector, Universitat Autònoma de Barcelona