L’EAPC està implementant durant 2022 el seu nou Model d’Aprenentatge i Desenvolupament, que es basa en una aproximació de l’aprenentatge basat en funcions professionals i marcs competencials, i que es desplega en tres nivells d’aprofundiment – coneixement obert i aprenentatge autònom, aprenentatge col·laboratiu i competencial, recerca i aprenentatge basat en reptes –com també en quatre capes de disseny de l’aprenentatge – aprendibilitat, compromís, instruments i entorn. El model es complementa amb cinc atributs bàsics – empoderador, competencial, experiencial, social i transformador – i en tres principis rectors – integritat, digitalització i innovació.

D’altra banda, tant en l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya com en el Pla Estratègic de l’EAPC 2022-2027 (pendent d’aprovació per part del Consell Rector de l’Escola), es proposa un canvi de paradigma en el funcionament de l’Escola i en la gestió del talent en la funció pública catalana. Aquest canvi de paradigma vol posar al centre de l’Administració el servei i la política pública i el servei públic, així com les funcions professionals i els marcs competencials al servei d’aquesta.

Tant el Model d’Aprenentatge i Desenvolupament, com l’Avantprojecte de Llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Pla Estratègic de l’EAPC 2022-2027, suposen un canvi en la lògica de funcionament de l’Escola i amb l’Escola.

Els projectes d’aprenentatge, formació, desenvolupament i transferència habitualment s’iniciaran amb la definició de les funcions i perfils professionals, marcs competencials i models de desenvolupament associats a una política o un servei públic. Aquestes funcions, perfils, marcs i models han de ser l’eix vertebrador de tota l’activitat de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: els processos de selecció; les accions d’aprenentatge, formació i desenvolupament; i els projectes de recerca, innovació i transferència.

Un cop definits aquests marcs, i pel que fa a l’àmbit de l’aprenentatge, la formació i el desenvolupament, es procedirà a treballar en paral·lel dos eixos: el mapa dels actors que concorren en un àmbit, així com l’inventari de recursos d’aprenentatge (incloses les accions formatives i comunitats d’aprenentatge) existents en aquest àmbit. Això ha de permetre delimitar correctament l’àmbit en matèria d’actors, espais i instruments.

Amb aquests actors, espais i instruments, el següent pas és procedir a diagnosticar l’àmbit i dissenyar una estratègia d’aprenentatge, formació i desenvolupament a llarg termini. L’estratègia ha d’incloure les accions que cal desplegar, així com els actors i el seu paper en el desplegament d’aquestes accions, com també la producció dels recursos i l’impuls i facilitació dels corresponents entorns d’aprenentatge.

El resultat final, a llarg termini, ha de ser la creació d’un conjunt complet d’àmbits de treball amb les seves funcions i competències associades, les respectives estratègies d’aprenentatge, formació i desenvolupament, i el conjunt temporalitzat d’actuacions que cal dur a terme a curt termini amb els seus respectius responsables.

Ismael Peña-López
Director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya