Escollir ciutadans de forma aleatòria per participar en la presa de decisions públiques s’està consolidant com una fórmula d’innovació democràtica arreu del món[1] i, actualment, la Generalitat de Catalunya també està treballant amb ella. Tanmateix, aquesta idea ja es va desenvolupar fa molts segles a l’antiga Grècia com a un element central del seu model de democràcia. Els seus magistrats, els que havien de preparar i executar les decisions més importants de la polis, s’escollien per sorteig d’entre els ciutadans amb dret a participar a l’Assemblea.
El motiu pel qual actualment s’estan recuperant aquestes idees com a fórmules innovadores de participació ciutadana, la manera com ho estem treballant a la Generalitat i les possibilitats que ens pot oferir és el que volem explicar en aquest article del blog.
Per què escollir ciutadans per sorteig per fer política i amb quines fórmules fer-ho
Les raons per les quals es recuperen ara aquestes propostes són diverses, però sembla que existeix un consens sobre una certa fatiga, crisis de legitimitat o desconfiança envers la democràcia representativa, les seves institucions i els seus actors[2]. A aquest fet es sumen les dificultats per afrontar reptes complexos i prendre decisions que poden afectar molts sectors, interessos i actors, que necessiten de consensos difícils.
És en aquest escenari que altres fórmules d’aprofundiment democràtic que involucrin la ciutadania en les polítiques i decisions que li afecten es fan més necessàries. Més concretament, les que fan servir el sorteig es recullen sota l’àmbit de la democràcia deliberativa representativa, i les seves diferents expressions reben el nom genèric de “minipúblics”, ja que volen configurar una representació d’una “minisocietat” que deliberi i faci recomanacions a problemàtiques concretes.
Sota aquest nom trobem projectes d’assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, convencions ciutadanes, panells ciutadans, etc. Tots presenten uns elements comuns, amb els quals, juntament amb altres mecanismes de participació ciutadana, es vol complementar la democràcia representativa més enllà dels cicles electorals i el dret a vot per escollir representants, amb l’ambició d’ampliar la capacitat d’incidència de la ciutadania en les polítiques i de millorar la qualitat de la democràcia en el seu conjunt.
La selecció dels participants per sorteig als minipúblics fa que l’accés a aquests espais es faci en igualtat d’oportunitats per a qualsevol persona. I aplicant criteris d’estratificació sociodemogràfics al sorteig s’aconsegueixen millors nivells de representativitat respecte al conjunt de la societat. En definitiva, es trenca amb les lògiques partidistes o d’ocupació d’altres espais de participació política per part de persones amb més recursos o interessos. Qualsevol persona “com jo” pot ser seleccionat per fer política.
Donat que s’orienten a buscar solucions a problemàtiques complexes, els ciutadans reclutats disposen de temps i recursos amb una fase d’aprenentatge i aprofundiment, i compten amb experts i informació sobre totes les visions i posicions envers les qüestions que cal debatre. Posteriorment han de deliberar amb l’objectiu d’elaborar recomanacions i/o solucions, amb l’ajuda de dinamitzadors professionals. L’objectiu és arribar a propostes ben treballades i informades, des de la neutralitat i l’equilibri de posicionaments, per contrarestar així dinàmiques de polarització o desinformació. Aquestes recomanacions són finalment traslladades als representants polítics per a la presa de decisions finals sobre les que hauran de retre comptes.
Aquesta tasca requereix un esforç i dedicació de temps considerable per part dels participants, de forma que són compensats econòmicament i disposen d’altres serveis que faciliten la seva participació (desplaçaments, allotjament, serveis de cures, etc.).
Com ho estem aplicant a la Generalitat: l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya
La Subdirecció general de Participació Ciutadana del Departament de la Presidència ha estat seguint amb interès durant els darrers anys l’èxit experimentat en l’impuls de projectes deliberatius com aquests en diferents països, i va organitzar seminaris d’innovació democràtica amb l’OCDE i altres referents internacionals, alhora que valorava possibilitats d’implementació.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic han estat capdavanters en aquest camí, i amb la Subdirecció general de Participació Ciutadana han iniciat un intens treball, liderant l’impuls de la primera Assemblea Ciutadana de la Generalitat dedicada als reptes de l’emergència climàtica (d’acord amb l’ACORD GOV/188/2022, de 27 de setembre pel qual s’estableixen les bases per a l’organització d’una Assemblea Ciutadana pel Clima).
La Generalitat segueix, així, l’exemple de molts països que ja han celebrat assemblees ciutadanes sobre el canvi climàtic. Durant el 2023, qualsevol ciutadà de Catalunya podria rebre una de les milers d’invitacions que s’enviaran per ser una de les 100 persones que finalment es seleccionaran per sorteig i que, al llarg de diferents sessions de treball, tindran al seu abast informació, experts i dinamitzadors professionals amb els quals treballar per elaborar recomanacions sobre polítiques vinculades a reptes concrets del Canvi Climàtic a Catalunya. La seva dedicació es compensarà econòmicament, i s’oferiran serveis per facilitar la participació de diferents perfils (també d’aquells no habituals en els espais de participació o amb menys recursos).
Aquest projecte és molt ambiciós i suposa un gran repte a diferents nivells. En primer lloc estan els reptes metodològics. L’Assemblea s’estructura al voltant de diferents fases: la de planificació i definició de l’àmbit de deliberació, la de definició de la mostra de participants i selecció per sorteig, la d’aprenentatge, la de deliberació i elaboració de recomanacions i, finalment, la de retorn, on el govern haurà de retre comptes dels impactes de les recomanacions en les polítiques públiques. L’experiència d’altres assemblees ciutadanes ens ha de permetre obtenir aprenentatges i innovar per obtenir millors resultats. En aquest sentit, la forma com estem definint les possibles problemàtiques i preguntes que cal resoldre és un dels elements més determinants en el disseny de l’Assemblea. Per fer-ho estem aplicant una perspectiva de dilemes basats en valors, evitant debats exclusivament tècnics. És a dir, problemàtiques concretes amb diferents contrapartides, les solucions de les quals puguin donar lloc a beneficis i avantatges, però que alhora s’hagin de considerar altres impactes possibles, la internalització de costos o la qüestió de com aplicar solucions des d’una perspectiva de justícia pel que fa a la forma i les persones a les quals impacten les possibles solucions. I que valorant la informació, i les diferents propostes, perspectives, arguments i contrapartides, els participants tinguin criteri per poder deliberar i posicionar-se i fer recomanacions més enllà de les solucions purament tècniques. L’objectiu no és convertir els participants en experts, sinó en ciutadans amb criteri per ajudar a prendre decisions sobre problemes complexos. Aquesta orientació innovadora vol evitar llistats inabordables de recomanacions generalistes, amb poca capacitat d’impacte en polítiques concretes, o que simplement reprodueixen allò exposat pels experts. Un cop definits una sèrie de criteris metodològics, s’ha desenvolupat un pla de treball col·laboratiu amb diferents unitats i referents tècnics de la Generalitat vinculades a temàtiques susceptibles de portar a debat a l’Assemblea, com l’Institut Català de l’Energia, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya i altres serveis de mobilitat i agricultura del Departament d’Acció Climàtica. Altres aspectes metodològics importants en què s’està treballant són la definició de la mostra de població, els criteris d’estratificació i l’accés a les dades, amb la col·laboració i el suport de l’Institut d’Estadística de Catalunya, així com la definició, metodologia i solucions tecnològiques per portar a terme el procediment de sorteig de forma independent i íntegre.
Per tal de vetllar per la qualitat i la integritat del projecte, s’ha definit un model de governança, dins del qual destaca el paper del Grup Motor. Es tracta d’un grup format per experts independents de l’àmbit de la participació ciutadana i el medi ambient i altres actors de la societat civil. Aquest Grup, ja constituït i amb el qual ja s’han iniciat les primeres reunions de treball, acompanyarà, supervisarà i podrà fer aportacions al llarg de tot el projecte. Les unitats promotores de la Generalitat consulten amb el Grup tots els elements més rellevants del projecte i retran comptes de les decisions finalment preses, l’evolució del projecte i els seus resultats.
Però encara més crítics que els reptes metodològics són els reptes de gestió d’un projecte innovador i ambiciós com aquest. A més de la gestió dels diferents equips implicats, hem de buscar solucions per adaptar-nos al marc jurídic, els procediments administratius i les especificitats de la contractació pública, que no sempre coincideixen fàcilment amb les lògiques de projectes innovadors com l’Assemblea Ciutadana, i que condicionen la planificació de tasques, recursos i calendaris del projecte. Exemples que poden il·lustrar la dimensió d’aquests reptes han estat la recerca de les fórmules jurídiques i administratives per poder compensar econòmicament als participants, per accedir a les dades de població o els diferents expedients de contractació necessaris, en molts aspectes diferents als habituals: la licitació dels equips de dinamitzadors professionals que conduiran les sessions de treball, els equips de comunicació que donaran suport en l’elaboració de materials i accions de comunicació, o les fórmules contractuals per garantir i facilitar el màxim possible la participació de les persones seleccionades (pagaments, desplaçaments, allotjament o altres).
Treballem amb altres socis europeus: el Projecte Horizon-CLIMAS[3]
En aquest camí per aprofundir en projectes deliberatius de qualitat, tenim l’oportunitat de comptar amb socis i experiències d’altres països i organitzacions. La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Subdirecció general de Participació Ciutadana, forma part d’un consorci de 19 socis guanyadors d’un projecte europeu HORIZON finançat per la Unió Europea, vinculat a les assemblees ciutadanes climàtiques. Amb el nom Horizon-CLIMAS (Grant no: 101094021), el projecte va començar oficialment al gener de 2023, i durant els pròxims tres anys la Subdirecció general de Participació Ciutadana treballarà conjuntament amb altres institucions acadèmiques i organitzacions públiques i de la societat civil de diferents països europeus per tal d’analitzar i fer propostes que facilitin la democràcia deliberativa i l’ús de les assemblees ciutadanes com a eina útil per a la resiliència climàtica.
El projecte CLIMAS vol aprendre bones pràctiques i a identificar barreres i facilitadors a partir de l’anàlisi d’altres assemblees ciutadanes. Te l’ambició de dissenyar i oferir una caixa d’eines innovadora per a la participació ciutadana i les Assemblees Ciutadanes, codissenyada amb diferents stakeholders i aplicant metodologies com el design thinking o mecanismes de ciència ciutadana. A més, CLIMAS inclourà un component empíric testant aquestes eines en projectes concrets, i formulant directrius i recomanacions amb base científica per a policymakers amb les quals contribuir a consolidar la pràctica de les Assemblees Ciutadanes. L’objectiu principal és millorar la qualitat de la participació ciutadana en la resiliència climàtica a 150 regions i comunitats de la UE.
D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya podrà contribuir aportant la seva experiència, tant per al desenvolupament d’eines innovadores que contribueixin a la millora d’aquests mecanismes de democràcia deliberativa a Europa, com per aprofitar el coneixement expert i les eines desenvolupades dins del projecte per a l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya i futurs projectes de democràcia deliberativa de la Generalitat.
Tot aquest treball que estem desenvolupant també és un procés d’aprenentatge que suma noves possibilitats de mecanismes i projectes de participació ciutadana a la Generalitat de Catalunya.
Pablo García Arcos
Responsable de projectes estratègics i transversals de la Subdirecció general de Participació Ciutadana
[1] OCDE 2020. Innovative Citizen Participation and New Democratic Institutions. Catching the Deliberative Wave
[2] L’any 2017 un estudi de Harvard constatava una creixent indiferència envers els sistemes democràtics entre aquells nascuts després del 1980 a Europa i els Estats Units, i més predisposició envers opcions autoritàries.
[3] This project has received funding from the European Union’s research and innovation programme Horizon Europe under the grant agreement No. 101094021. This document reflects only the author’s view, and the Commission is not responsible for any use that may be made of the information it contains.