El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin. L’ajuntament no pot condicionar la inclusió al padró a les circumstàncies concretes de les persones residents al municipi que el sol·liciten. D’acord amb l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. En aquest sentit, les administracions municipals han de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar l’empadronament a tothom que ho demani, sense discriminació ni traves de cap tipus. I pel fet de ser un deure dels veïns i les veïnes, l’administració n’ha de facilitar el compliment.
En origen, el padró era bàsicament una exigència de l’administració, que a través d’aquest registre podia activar el cobrament d’impostos o reclutar els joves per anar a l’exèrcit. Per això, la llei parla d’un deure i no d’un dret. Actualment, però, el padró és també un requisit sovint indispensable per accedir a alguns serveis i prestacions o per obtenir (tard o d’hora) determinats drets de ciutadania. És per això que parlem també del padró com a dret o, encara millor, com a meta-dret, que facilita l’accés a altres drets.
L’empadronament permet accedir als serveis públics bàsics, com ara l’educació, la salut o els serveis socials d’atenció primària, i assigna la condició de veí o veïna del municipi, reconeixent així la residència efectiva que, en el cas de les persones migrades, determinarà el temps de permanència reconegut a l’Estat espanyol.
A fi de facilitar l’empadronament de la ciutadania, els ajuntaments han de proporcionar a les persones sol·licitants uns formularis on han de constar les dades obligatòries de la inscripció padronal, com són el nom i cognoms, el sexe, el domicili habitual, la nacionalitat administrativa, el lloc i data de naixement, el número del document nacional d’identitat o del document que el substitueixi, el certificat o títol escolar o acadèmic que posseeixin, com també altres dades que puguin ser necessàries per a l’elaboració del cens electoral, sempre que es garanteixi el respecte a la privacitat i els drets fonamentals. A més, de manera voluntària, s’hi pot incloure un número de telèfon o la designació de les persones que poden actuar com a representants davant l’administració local a efectes padronals. Cap altra dada, més enllà d’aquestes, és exigible a l’hora de formalitzar l’ingrés al padró municipal.
El model de full d’empadronament que han de facilitar els ajuntaments als ciutadans s’inclou en l’annex 3 de la Resolució de 17 de febrer de 2020. I si algun ajuntament té la intenció d’utilitzar formularis diferents, cal que prèviament els homologui la secció provincial corresponent del Consell d’Empadronament.
El domicili al municipi es pot acreditar amb el títol de tinença de l’habitatge (propietat o lloguer), però les administracions municipals han de tenir en compte les diferents casuístiques habitacionals de les persones, com ara la manca de domicili (sensellarisme o sense domicili fixe), l’infrahabitatge (barraques, caravanes, coves, etc.), el relloguer i les ocupacions irregulars.
Cap d’aquets casos per ells mateixos pot ser motiu de denegació del padró. Els serveis socials o alguna altra unitat municipal han de fer la corresponent valoració sobre l’habitualitat de la residència al municipi i indicar l’adreça que ha de figurar a la inscripció padronal. En els casos de sensellarisme, pot servir l’adreça de l’ajuntament mateix, la de l’alberg municipal o una altra anàloga. En els casos d’infrahabitatge, aquets poden i han de figurar com a domicilis vàlids de padró, excepte en les situacions extremes en què es constati la impossibilitat que la persona rebi comunicacions postals en aquella ubicació i calgui empadronar-la en una adreça alternativa, que pot ser l’ajuntament mateix. En els casos de relloguer, només cal l’autorització escrita del propietari o llogater, però si les persones manifesten que no poden facilitar un domicili real, sigui quin sigui el motiu, es pot considerar que no disposen de domicili fix i caldrà proporcionar una adreça alternativa del municipi, en un edifici municipal o en una entitat que pugui i vulgui fer aquesta funció. Finalment, en el cas de les ocupacions irregulars, al padró hi ha de constar l’adreça on es resideix efectivament, tenint present que el padró municipal reconeix un fet objectiu (el veïnatge o residència), però no atorga cap dret sobre la propietat de l’immoble.
El cert, però, és que en molts d’aquests casos la via per formalitzar l’empadronament genera dubtes i dificultats. Per això, i amb l’objectiu de facilitar eines jurídiques i procedimentals, des de l’EAPC i la DGPDDH hem ofert al llarg del 2023 un total de 9 sessions de formació sobre el padró i una taula rodona, en què han participat 723 persones, majoritàriament treballadors i treballadores dels ajuntaments. Paral·lelament, s’han elaborat i publicat (https://igualtat.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/drets-humans-i-igualtat-de-tracte/lempadronament/) materials que fomenten i faciliten l’empadronament, adreçats tant a les persones sol·licitants com al personal de les OAC o de les oficines del padró i als càrrecs electes municipals.
En definitiva, la situació habitacional no ha de suposar en cap cas un impediment per a la tramitació efectiva del padró. L’accés universal al padró constitueix una primera garantia d’igualtat de drets, sovint insuficient però indispensable, i és obligació de tots els ajuntaments donar-hi resposta i no deixar cap dels seus veïns i veïnes sense empadronament.
En aquest sentit, és molt significativa i transcendent la sentència del 20 de maig de 2022 del Jutjat contenciós administratiu núm. 17 de Barcelona, que tombava una resolució adoptada al ple municipal de Premià de Mar en què s’establia que només podria tramitar l’empadronament a persones que poguessin certificar la titularitat de l’immoble on residien, per considerar-la «absolutament reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat, que ha de basar-se en conceptes com la solidaritat i la cooperació».
L’objectiu, per tant, és l’empadronament universal. Que no hi hagi cap veí o veïna de Catalunya que vegi negat aquest deure que és un dret i que tothom ho pugui fer al municipi on viu la major part del temps. I la manera d’aconseguir-ho és igualant els procediments i requisits a tots els municipis del país, però igualant-los a l’alça, complint amb la lletra i l’esperit de la llei i incrementant el nivell d’inclusivitat i de garantia de drets. Si ho fem així, aconseguirem que tothom s’empadroni al municipi on viu i posarem fi als actuals greuges i disfuncions.
Adam Majó Garriga
Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans