Buen gobierno y crecimiento inclusivo para mejores políticas públicas más cercanas a la ciudadanía – Paqui Santonja

La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) es un foro único en donde los gobiernos de 35 economías democráticas trabajan conjuntamente para enfrentar los desafíos económicos y sociales de la globalización y al mismo tiempo aprovechar sus oportunidades.

La organización proporciona un espacio donde los gobiernos pueden intercambiar sus experiencias políticas, buscar respuestas a problemas comunes, identificar buenas prácticas y coordinar políticas locales e internacionales. Es un foro donde la presión que ejercen entre sí los países miembros, puede actuar como un incentivo poderoso para mejorar las políticas e implementar “leyes flexibles” – instrumentos no obligatorios como los principios de gobernabilidad corporativa de la OCDE – y puede en ocasiones conducir a acuerdos formales o negociaciones.

La OCDE es el mayor productor mundial de publicaciones en ámbitos como la economía, asuntos sociales, medio ambiente así como la gobernanza pública con más de 250 títulos por año, más documentos de trabajo y otros productos.

En materia de Gobernanza Pública, la OCDE se centra en ayudar a los gobiernos a diseñar e implementar políticas públicas estratégicas, innovadoras y basadas en datos contrastables para fortalecer la gobernanza pública; responder eficazmente a los diversos desafíos económicos, sociales y ambientales; y cumplir con los compromisos adquiridos con sus ciudadanos.

La gobernanza pública es un elemento fundamental para el buen funcionamiento de las instituciones públicas. La OCDE, a través de la publicación Panorama de las Administraciones Públicas (Government at a Glance) proporciona datos cuantitativos y cualitativos claves que pueden permitir la toma de decisiones basadas en los hechos, así como ayudar a los gobiernos a planificar el futuro. Permite de este modo la comparación de las actividades, de las prácticas y del rendimiento de las Administraciones Públicas en una serie de aspectos críticos y pone de relie­ve las áreas que requieren un examen más detenido.Read More »

Una nova manera de governar: l’APP de #CoberturaMòbil. Primer premi de Gestió pressupostària, avaluació i transparència de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño -­ Jordi Puigneró i Ferrer

El nou país que estem construint reclama un govern de portes obertes, de ciutadans actius i de polítiques compartides en què els ciutadans puguin confiar en les institucions. La nova governança política ha de perseguir una comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i la ciutadania. Cal retornar la política a la ciutadania; calen ciutadans i ciutadanes informats perquè puguin participar en la presa de decisions polítiques; cal consolidar unes institucions transparents, rigoroses i capaces de respondre a les demandes de la ciutadania.

Des de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital treballem en la implicació real dels ciutadans en els processos de decisió i col·laboració. Posem al centre la participació, una de les línies estratègiques d’smartCatalonia, l’instrument per fer de Catalunya un Estat digital de referència. Creiem que la participació és una oportunitat per implicar la ciutadania, vincular-la amb els seus representants polítics o per intervenir directament en processos d’informació, de consultes ciutadanes i de processos electorals. Aquesta dinàmica permetrà desenvolupar, establir, visualitzar i simular decisions i polítiques públiques, així com segmentar la població amb precisió, amb l’objectiu d’entendre millor les seves necessitats i conèixer-les amb més profunditat.Read More »

Cal formació en igualtat a les administracions públiques? – Teresa M. Pitarch i Albós

La llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, encarrega a l’Administració de la Generalitat impulsar la regulació i el sistema de capacitació i formació dels professionals d’igualtat de gènere i garantir-ne la seva presencia. En aquest sentit, els departaments de la Generalitat, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics que en depenen, han d’establir en els seus decrets organitzatius l’òrgan responsable de l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en la planificació, la gestió i l’avaluació de les seves polítiques.Read More »

Joventut i ruptura generacional – Pau Serracant i Melendres

Fa uns mesos l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut va organitzar el seminari “Joves, canvi social i ruptura generacional” per parlar dels canvis que està experimentant el col·lectiu juvenil.

És sabut que la crisi econòmica actual ha tingut un impacte especialment intens entre les noves generacions: no només van ser les primeres en rebre-la sinó que és un col·lectiu al que li està costant especialment enganxar-se a la incipient recuperació. No obstant això, la situació de vulnerabilitat de la joventut davant la crisi és un indici de la seva vulnerabilitat general, independentment del moment en del cicle econòmic en què ens trobem.

És en aquest sentit que el seminari pretenia reflexionar sobre el fet que les transformacions que han viscut les societats postindustrials en les últimes dècades han tingut un gran impacte sobre la joventut. Hi ha indicis, però, que els canvis no afecten només el període juvenil sinó que van més enllà d’aquesta etapa vital: algunes d’aquestes transformacions estructurals continuen condicionant la vida de les persones a mesura que deixen enrere la joventut. Parlem, per exemple, de la precarietat laboral, que no només fa referència a la temporalitat: els baixos ingressos, les feines amb baixa qualificació, les feines per a les què les persones joves amb estudis estan sobre qualificades o la rotació constant entre atur i ocupació són característiques que en el passat tendien a acotar-se a una fase ràpida d’inserció laboral i que en l’actualitat esdevenen cròniques per a bona part de les noves generacions.Read More »

Auditoria d’estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Recursos Humans de la Diputació de Barcelona. Primer premi d’Organització i recursos humans de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Lola Miró Folgado

En les administracions públiques de certa dimensió, les estructures orgàniques són complexes: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, són grans organitzacions prestatàries de múltiples serveis a la ciutadania, amb milers d’empleats i amb organigrames que responen a aquesta complexitat i gran volum de gestió.

La manera de dimensionar i classificar objectivament aquestes estructures no és fàcil: direccions generals, subdireccions, direccions de serveis, serveis, seccions, subseccions, departaments, unitats… És necessari construir instruments que ens permetin quelcom decisiu en el relat de la nostra política de recursos humans: la dotació de sentit.Read More »