L’onada deliberativa i el que pot aportar a les polítiques de govern obert – Pablo García Arcos

Foto: OECD/Andrew Wheeler

Quina onada?

Amb l’expressió “Agafant l’onada deliberativa”, l’OCDE titulava l’any 2020 un informe que analitzava gairebé 300 experiències d’autoritats públiques i nivells de govern, per a la resolució de problemes complexos –des de decisions sobre infraestructures fins a l’enfrontament del canvi climàtic– a partir de la incorporació de la ciutadania en processos deliberatius per a la presa de decisions públiques.

La Direcció General de Participació, Processos Electorals i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya se’n feia ressò fa uns mesos organitzant unes jornades conjuntament amb l’OCDE i fa dos anys va dur a terme un seminari amb el professor Oliver Escobar, de la Universitat d’Edimburg, referent i impulsor a Escòcia de projectes deliberatius.Llegeix més »

Avaluació per a l’acreditació positiva de funcions directives de gestió clínica i plans de desenvolupament individual associats – Àngels Sandín Sobrino
Premi Alfons Ortuño 2020 en la categoria "Desenvolupament d'equips i de persones"

L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb aproximadament 50.000 professionals que presten servei a gairebé sis milions de persones de tot el territori. Gestiona 283 equips d’atenció primària (EAP), tres grans hospitals terciaris d’alta tecnologia (HU Vall d’Hebron, HU Bellvitge i HU Germans Trias) a Barcelona, quatre hospitals de referència territorial (HU Arnau de Vilanova de Lleida, HU Joan XXIII de Tarragona, HU Josep Trueta de Girona i H Verge de la Cinta de Tortosa) i un hospital comarcal (H Viladecans).Llegeix més »

La Traçacovid, el projecte de gestió global de la covid-19 als centres educatius – Lorena Elvira Ayuso i equip Traçacovid* del Departament d’Educació

El projecte Traçacovid del Departament d’Educació s’ha convertit en una eina de treball imprescindible per a la gestió i la comunicació de l’evolució de la pandèmia als centres educatius de Catalunya.

L’aplicació que n’ha resultat, i que té aquest mateix nom, Traçacovid, es va posar en funcionament fa poc més d’un any, i engloba tots els protocols dissenyats per garantir la seguretat a les escoles catalanes i per gestionar els casos de covid-19 als centres. Dos  aspectes que cal destacar especialment d’aquesta eina són, d’una banda, que facilita l’actualització en temps real de les dades dels casos positius i dels grups confinats; de l’altra, que té associada una visualització de dades interna, a mode de quadre de comandament, que permet prendre decisions, i una altra d’externa, dissenyada per difondre i comunicar al conjunt de la ciutadania i amb la màxima transparència la situació epidemiològica als centres i al territori.

El projecte és fruit del treball intens i conjunt del Departament d’Educació, el Departament de Salut i la direcció de tots els centres educatius de Catalunya. La versió inicial s’ha anat afinant per adaptar-la a les necessitats de cada moment. El procés de millora contínua a què s’ha sotmès cadascuna de les activitats associades a aquesta experiència de gestió de la pandèmia l’ha convertit en una de les més reeixides i eficaces de les aplicades a Europa.

Llegeix més »

Obrim una nova etapa en la gestió pública catalana. Prou d’excuses i retards – Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA)

El 2015, un conjunt d’organitzacions preocupades per la qualitat de la governança i de la gestió pública vàrem constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensem la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tan reclamada reforma de l’Administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. El FERA inclou des de representants del tercer sector (Taula del Tercer Sector Social) fins a patronals (Cambra de Barcelona, Cecot), passant per entitats centrades en el món públic (ACGP), col·legis professionals (Politòlegs i Sociòlegs, Enginyers, Economistes) i el Club de Direcció Pública d’ESADE. Una barreja, doncs, de professionals de dins i de fora de l’àmbit públic, ja que creiem que la societat civil té el dret i el deure d’intervenir en el debat sobre el nostre model i el funcionament del sector públic.Llegeix més »

La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Llegeix més »