La Gran Barcelona – Mònica Sabata

L’any 1964 Bob Dylan escrivia i afirmava que “els temps estan canviant”. Ho feia amb paraules que encara avui són escaients: “The line it is drawn/ The curse it is cast/ The slow one now will later be fast/ As the present now will later be past/ The order is rapidly fading/ And the first one now will later be last/ For the times they are a-changing”. I així, hem vist com durant els darrers anys moltes qüestions que semblaven estar consolidades sense cap mínima possibilitat de transformació han girat com un mitjó. Això és el que està succeint amb les ciutats i el concepte que en tenim. I és que les urbs, com a espais on es desenvolupa la política de proximitat, han esdevingut espais de canvi imparable. Algunes més que d’altres, evidentment, però en el global podem afirmar que el cas de Barcelona és prou paradigmàtic: el pas de la Barcelona tancada al mar a la Barcelona dels Jocs Olímpics va ser molt notable, així com també va ser-ho l’aposta de transformar un barri antigament industrial en un districte destinat a la innovació anomenant-lo 22@. Tanmateix, totes aquestes metamorfosis ja estan plenament integrades i ara és el moment de parlar del futur. I és que, a més del pas del temps, hi ha hagut dos fets que han marcat fortament aquesta ciutat: el procés i la crisi econòmica. I per això, hi ha qui defensa un nou concepte, el de la gran Barcelona, el qual suposa un canvi de paradigma i un salt important en tot allò que fa referència al relat que fins ara hem vinculat a la ciutat. Per parlar-ne aquest segon diàleg va comptar amb el Sr. Miquel Àngel Escobar (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona) que només començar va afirmar que “no es tracta d’una proposta tancada que vulgui excloure cap identitat” i el Dr. Joan Gabriel Burguera (cap d’estudis del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona) que defensava que “cal construir un relat perquè hi ha un treball de l’àrea metropolitana que no qualla amb l’imaginari col·lectiu”. Però anem a pams i parlem-ne amb calma.Read More »

 “Effective leadership and emotional intelligence” – Ron Humphrey

There are many factors that influence employee’s job satisfaction. Pay, benefits, co-workers, location, the type of work done, even the room temperature can make a difference. However, leaders make a huge difference in whether employees like their jobs or not. As the adage states, employees don’t quit their jobs, they quit their bosses. A good leader can motivate employees to achieve outstanding results. A bad leader can do the reverse, and prompt dissatisfaction, mass turnover, poor performance, strikes, and even sabotage. We can draw upon our emotional intelligence to improve employees’ job satisfaction, task performance, and organizational citizenship behaviours. Research has provided solid evidence that emotional intelligence is important to both job satisfaction and leadership.

The workplace can be a frustrating place. Problems both big and small crop up every day. When problems occur, employees may feel frustrated, demoralized, and downhearted. Leaders may also feel the effects of the work problems and be irritated. Naturally, leaders may sometimes take their frustrations out on their employees, which would make the employees even more frustrated and distracted, and unable to focus on their work tasks. Both subordinates and leaders can experience emotional hijacking, which occurs when our emotions overwhelm our rational thought processes, and we respond to events with anger, fear, or panic. Emotional intelligence helps leaders avoid emotional hijacking. Recognizing “trigger points” early on, before the emotional hijacking is well underway, is a key to remaining calm and in control.Read More »

L’Educació com a vector de desenvolupament a Lleida – Mònica Sabata

El dimecres 26 d’abril vàrem començar a dialogar. Dit amb altres paraules, vàrem començar a conversar, parlar, discutir, intercanviar… I això és el que proposem fer durant els pròxims mesos. Així és com millor es defineix el cicle que hem endegat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB). Diàlegs parteix de la voluntat de trobar punts de contacte entre els directius públics i l’acadèmia, d’aplegar-los simbòlicament en una conversa de sofà, i fer-los intercanviar impressions sobre un tema d’actualitat que pugui ser interessant per a cadascun dels territoris. Així doncs, les sessions organitzades al voltant del capítol Cara a cara amb el territori estan adreçades a fomentar l’intercanvi entre els delegats del Govern al territori i els experts, sempre amb la voluntat d’obrir les portes a la cocreació, la recerca i la formació conjunta entre la Universitat i l’Escola que forma els servidors públics del nostre país.

La primera conversa del cicle es va dur a terme a Lleida sota el títol L’educació com a vector de desenvolupament a Lleida i va posar en comú el coneixement, les idees i les impressions del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i del professor de Sociologia de l’Educació a la UB, Xavier Martínez Celorrio.Read More »

“Migrant policy and integration as a challenge for the German Public Administration” – Prof. Dr. Oliver Sievering

From an economic point of view, Germany is in a good situation – currently. The growth rates of GDP (gross domestic product) are moderate but positive. Many EU countries have higher growth rates. Spain currently has also higher growth rates than Germany. (In 2016: Spain: 3.2 % – Germany: 1.9 %). But Germany has overcome the global economic crisis very quickly, while Spain had a very long period of recession.

Germany is in a very good financial situation. In 2016, Germany achieved a budget surplus of 23.7 billion euros. Only Luxembourg had a higher surplus, measured by GDP. However, the total debt is not particularly low. As a result of reunification, Germany had to absorb new debts in order to finance the reconstruction of the East German federal states. The East German economy could not compete with Western European companies. Many companies went bankrupt. The unemployment rate rose to over 20% in eastern Germany. In the past 10 years, the number of unemployed in Germany has fallen very sharply. According to the ILO (International Labour Organisation), the unemployment rate is 4%. The main reason for the low unemployment rate is the very low birth rate in Germany. In the next few years, many older workers will retire but only a few young people are coming on the labour market, especially in East Germany. Only taking the demographic effect, the labour market will be relieved by 300,000 people in 2015. This figure will rise in the coming years. Economists agree that Germany need immigrants.

But according to a survey (Bertelsmann Stiftung and Zentrum für europäische Wirtschaftsforschung), two-thirds of the Germans are convinced that immigration means a burden on social systems. The basis for this skepticism is the (social- and work) structure of foreigners living in Germany today. It is obvious that (a lot of) foreigners have not yet been fully integrated economically, because they have:Read More »

Més enllà dels pressupostos – Anna Tarrach i Colls

pressupostEn el moment d’elaborar el pressupost anual no hi ha cap gran organització pública que parteixi de zero, com si les decisions passades no tinguessin impacte en el futur. Ben al contrari una part molt substancial de les despeses d’un pressupost ja està  compromesa abans de començar a elaborar-lo. Aquesta part, s’estima que supera el 90% en la majoria de països de l’OCDE.

Això vol dir que, fora del procés pressupostari, s’han anat prenent decisions en el passat que tenen repercussió en els ingressos i en les despeses futures. Per exemple:

  • Aprovació de normes: des de la universalització de serveis públics bàsics com la sanitat o l’educació, fins a altres normes que atorguen drets a determinats col·lectius (Llei de la Dependència), que fixen percentatges d’assoliment d’algunes despeses (1% cultural) o que determinen compromisos de creixement de la despesa.
  • Aprovació de bonificacions i deduccions fiscals (que minora la recaptació) i afectació d’impostos i taxes (que treu discrecionalitat al destí de les despeses)

Read More »