La contractació pública de la Generalitat l’any 2017: Estat de la qüestió – Mercè Corretja

Com cada any des del 2011, fem públic el primer Informe sobre l’activitat contractual de l’Administració de la  Generalitat i del seu sector públic de l’any 2017. L’Informe s’inscriu en el Pla de Treball de Transparència, Informació i Avaluació de la Contractació Pública i forma part de les polítiques de transparència i govern obert impulsades pel Govern de la Generalitat.

D’acord amb les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat,[1] el volum total de la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic, incloses les universitats públiques, l’any 2017 ha estat de 3.794 milions d’euros, dels quals 1.420 milions corresponen a noves adjudicacions. La resta són pròrrogues, modificacions i anualitats de contractes pluriennals. L’informe també inclou dades sobre contractació menor.

En total, respecte del 2016,[2] l’import de la contractació pública s’ha incrementat en un 5,1%.  Ara bé, la distribució ha estat força diferent, ja que l’import de les adjudicacions ha disminuït un 11,2%, mentre que s’han incrementat les anualitats (un 13,2%) i les pròrrogues (un 21%). Read More »

GOV IS… public interest: La corrupción y los límites de la democracia – Timothy K. Kuhner

Trump, junto con otros líderes populistas y autoritarios, supone un paso más hacia la caída de la democracia liberal. Esto lo sabemos casi todos, pero ¿a qué se debe esta ola populista? y ¿hacia dónde nos está llevando? Estas preguntas no son tan fáciles de contestar. Los expertos hablan de la inseguridad económica y de la reacción cultural (cultural backlash) como causas principales de la ola populista, pero yo diría que la parte económica y la parte cultural no están en la raíz del problema, sino que son el tronco. Las ramas son el populismo. El tronco es la inseguridad económica y la sobrerreacción cultural. Pero las raíces son políticas, no culturales ni económicas. Thomas Piketty, que ha traído a primer plano el tema de la creciente desigualdad económica, nos advierte que el nivel de concentración de riqueza y la correspondiente inseguridad económica no son naturales, ni mucho menos inevitables. Son, más bien, una consecuencia de leyes y políticas que sirven para concentrar la riqueza y fortalecer la corrupción. En un mundo dominado por una parte por el neoliberalismo, por otra por la corrupción, y en tercer lugar por gobiernos autoritarios, no es de extrañar que haya un nivel radical de desigualdad económica. Y en un mundo con semejante inseguridad y precariedad, no es de extrañar que la gente sea vulnerable al mensaje del populismo iliberal: que los imigrantes tienen la culpa, que las minorías tienen la culpa, que los muslumanes tienen la culpa, que el comercio internacional tiene la culpa, etc.

Pero en realidad, son los gobiernos que no respetan el interés público ni la soberanía popular quienes tienen la culpa. Ellos forman las instituciones globales y pactan sobre el comercio global. Ellos reducen el presupuesto social y favorecen la privatización de los recursos públicos. Y ellos, o más bien los partidos políticos, son los que establecen cleptocracias, plutocracias y partitocracias, sus pequeños feudos, aristocracias y oligarquías, por todo el planeta. En base a la frustración y alienación política que esto genera, las leyes y políticas al servicio de las élites, y en base a la inseguridad económica y la reacción cultural que surge después, la demanda electoral impulsando el populismo no es difícil de entender. Pero la respuesta no está en el programa iliberal y autoritario de los populismos de hoy en día. Con el racismo, la xenofobia, y el abuso del rule of law, solo avanzamos más rápidamente hacia la destrucción, hacia el fin del progreso que se ha realizado desde la ilustración, hacia otra edad oscura.Read More »

El futur de l’organització territorial de Catalunya – Mònica Sabata

Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.

Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:

– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.

– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.

– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.

– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.

Read More »

La gestió pública en el nou paradigma de la intel·ligència artificial – Xavier Marcet

En els anys noranta ens preguntàvem si n’hi hauria per a tant de l’internet que vèiem venir. Vint anys després, ja sabem que ho ha canviat gairebé tot. Ara ens tornem a fer les mateixes preguntes respecte de la intel·ligència artificial. N’hi haurà per a tant? Ho canviarà tot? Em temo que d’aquí a vint anys donarem una resposta similar a la que avui donem a internet.

Albiro que, a diferència del canvi de paradigma d’internet que va transformar absolutament el nostre entorn d’informació i comunicació, el nou paradigma del big data (dades massives) i la intel·ligència artificial també canviarà la forma com gestionem les nostres organitzacions. És a dir, com analitzem la realitat, com prenem les decisions i com les executem. Per això, té sentit parlar de “nou management”. Veurem la realitat en tota la seva complexitat. De fet, gestionar serà gestionar la complexitat. Venim d’un món complicat que produïa problemes, i anem a un món complex on predominaran els dilemes.

Aquest nou paradigma de gestió afectarà, i molt, les organitzacions públiques. D’una forma molt sintètica, aventuro alguns dels vectors que definiran el nou management públic:

Read More »

La mentoria, una experiència viscuda – Jordi Sort i Mireia Plana

Una de les tasques més difícils a què una persona es pot enfrontar en la seva vida professional és la de liderar un equip, gestionar persones que treballen per complir uns objectius. I sovint, quan s’hi arriba, un s’hi troba molt sol, amb dubtes i incerteses que anem resolent amb la pràctica i amb els èxits i els errors, errors que a vegades podem pagar cars.

D’altra banda, moltes vegades s’ha comentat que a l’Administració hi ha un problema greu de transmissió del coneixement. La mitjana d’edat actual dels treballadors de la Generalitat és alta, i quan aquesta generació que ha acumulat experiència i coneixement es jubili, hi ha d’haver persones prou preparades per continuar la tasca amb un grau d’excel·lència al més alt possible, com requereix el servei públic.

Per això, quan a l’Escola es va proposar el programa de mentoratge, el vam trobar molt interessant i ens hi vam llençar de ple. Els que signem aquest escrit, mentor i mentorada, hi vam trobar de seguida les virtuts. El mentor, perquè anys enrere va experimentar aquesta “soledat”i va pensar que la seva experiència podia ser útil per facilitar a nous subdirectors no caure en els mateixos errors. La mentorada, perquè amb una nova responsabilitat al davant, l’aportació d’un veterà que li fes veure els esculls amb què es podia trobar representava sens dubte una gran ajuda.

El desenvolupament del programa és senzill i no es fa gens feixuc. En un termini de 6 mesos, mentor i mentorat es comprometen a trobar-se 6 vegades i estableixen un pla de treball mínim, que després sobre la marxa es pot anar adaptant a les necessitats que vagin sorgint. L’agrupació per parelles, però, no és casual, i aquí és on l’Escola hi intervé. Amb la inscripció al programa, els participants responen un qüestionari que dóna pistes sobre quines poden ser les parelles que millor es poden entendre, tant pel que fa a àrees d’expertesa com a maneres de ser i de fer. Durant el programa, un equip de tècnics està al servei de les parelles per a resoldre dubtes o qualsevol qüestió que es plantegi, i al final es fa un balanç de resultats.

Podem dir que, després d’aquesta primera edició, el resultat ha estat molt satisfactori. Tenir un espai on poder desplegar tots els dubtes i les preocupacions amb total llibertat, poder discutir aspectes comuns a qualsevol lloc directiu, compartir vivències, experiències i també eines i documents ha estat molt enriquidor no solament per al mentorat, sinó també per al mentor. En el nostre cas, podem dir que tots dos hem après molt l’un de l’altre, i ara ens mantenim com a referents en els nostres respectius espais. Si teniu la possibilitat d’accedir a aquest programa, no dubteu a provar-ho!

 

Jordi Sort Miret

Sub-director general de Programació Financera del Sector Públic Instrumental i de les Inversions
Departament de la  Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

 

Mireia Plana Franch

Sub-directora general de Memòria, Pau i Drets Humans
Departament Afers, Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència