Participar sí, però com? Receptes en temps de populismes – Laura Suñé Salvador

El 26 de març passat vam celebrar el seminari directiu de participació ciutadana a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb la Montse Alomà, directora de Comunicació i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oliver Escobar, professor de Polítiques Públiques de la Universitat d’Edimburg i l’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana.

Hi vam parlar de participació ciutadana en MAJÚSCULES, de democràcia, dels riscos que corre, de com podem millorar-la i conservar-la en un moment de crisi multinivell.

Algunes de les idees que en van sorgir us les expliquem a continuació:Read More »

El Pla normatiu 2019-2020: un primer pas cap a la racionalització de les decisions normatives – Paula Ortí Ferrer

Font: Better Regulation Guidelines European Commission 2017

Per Acord de 24 d’abril de 2019, el Govern ha aprovat  el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020, el qual conté la llista dels projectes normatius la tramitació dels quals es preveu iniciar durant aquest període. A continuació es fan algunes reflexions sobre la rellevància d’aquesta eina i els seus antecedents directes.

Per què cal planificar la producció de normes?

La planificació és una funció inherent a l’Administració pública que s’aplica en relació amb una multiplicitat d’àmbits materials i sectors però que tradicionalment no s’ha emprat respecte a l’activitat normativa. La seva introducció en aquest àmbit es produeix amb la implantació de la política pública de millora de la regulació, en el marc de la qual constitueix una eina en suport de l’eficàcia i eficiència de les normes.

En un context de creixement constant de l’ordenament jurídic i dels costos regulatoris, planificar l’elaboració de normes és indispensable a fi de racionalitzar la presa de decisions normatives i aportar transparència. En concret, aquest mecanisme serveix per:

  • Prioritzar i coordinar la producció normativa;
  • Facilitar la tasca tècnica de disseny i implementació de les normes, en especial, la preparació de les avaluacions d’impacte normatiu;
  • Informar els ciutadans i les empreses sobre les propostes normatives que es preveu adoptar en el proper exercici i el calendari de tramitació, en particular, dels processos de consulta pública prèvia.

Read More »

“El fil rosa”: memòria històrica per reflexionar sobre els reptes de la diversitat sexual i de gènere – João França i Adrià Rodríguez

Passats quaranta anys de la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere celebrada a l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Barcelona el 26 de juny de 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’equip d’El fil rosa va iniciar un procés de recerca sobre la història del moviment LGTBI a Catalunya. Un dels fruits d’aquest procés és el documental El fil rosa (2018), que el divendres 8 de febrer va ser projectat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en una sessió organitzada per l’equip motor de polítiques d’igualtat.

El fil rosa s’emmarca en un procés més ampli de recerca i recuperació de la memòria de la lluita del col·lectiu. En aquests més de quaranta anys hi ha hagut conquestes molt importants per als drets de les persones LGTBI a Catalunya i a l’Estat espanyol. És important, però, fer balanç, mirar en perspectiva d’on ve el moviment, què s’ha aconseguit, i quins són els reptes encara pendents en l’actualitat. Així, el documental pretén fer un repàs de la història del moviment, però sobretot recull les experiències, les fites i els debats que s’han originat en el seu si. Aquests debats i els diferents eixos que travessen la lluita LGTBI (de gènere, de classe,…), lluny d’haver quedat resolts, segueixen presents encara avui dia. El fil rosa està construït a partir de la veu de divuit persones que en algun moment d’aquestes quatre dècades han format part de lluites LGTBI a casa nostra.

La projecció a l’EAPC va anar seguida d’un debat en què les persones que hi van assistir van compartir les seves impressions, preocupacions i preguntes amb el director, João França, i el guionista, Adrià Rodríguez Castelló. Es destaquen, a continuació, alguns dels punts que es van tractar durant aquesta estona.

Un dels primers assumptes que va generar interès entre els i les professionals de l’EAPC va ser la problemàtica de l’autoacceptació i la fòbia interioritzada cap als propis desitjos i percepcions, que impedeixen un desenvolupament satisfactori de la pròpia vida i de les relacions socials. És per això, tal com s’apunta al documental, que són necessaris referents visibles i diversos, que siguin exemple de felicitat per a totes aquelles persones que sentin que no encaixen en el model heteronormatiu hegemònic. Aquests referents —tant persones reals com personatges de ficció— haurien de fugir dels estereotips i, en canvi, contribuir a viure col·lectivament la diversitat sexual i de gènere com una riquesa.Read More »

Els grups de treball multidisciplinaris (GTM) de la Generalitat de Catalunya han esdevingut una peça clau en l’impuls de l’administració digital – Illana Giner Comín i Jaume Sardà i Font

Convocada per les directores generals de Modernització i Innovació de l’Administració (Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública) i del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura), el passat 28 de març de 2019 va tenir lloc la primera trobada dels grups de treball multidisciplinaris (GTM), a la qual assistiren més d’un centenar de persones, integrants dels 23 GTM que hi ha constituïts actualment a la Generalitat de Catalunya.

Aquests grups es crearan en el marc del Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, i tenen com a missió vetllar pel compliment i el desenvolupament de la política de gestió documental i arxiu electrònic a l’Administració de la Generalitat. Tanmateix, tal com va destacar Ester Manzano, directora general de Modernització i Innovació de l’Administració, han esdevingut de facto una peça clau en l’impuls de l’administració digital.

En la seva intervenció, Ester Manzano, recordant unes reflexions de Vinton Cerf, va advertir que “vindrà una Edat Fosca en el cas de no preservar les dades digitals”, tot evidenciant la importància en la construcció de l’administració digital de la preservació de les dades. De fet, la gestió integral de la dada, que inclou la seva preservació, és un dels factors essencials d’aquesta «equació» que és l’administració digital.

També integren aquesta fórmula els processos, és a dir, la capacitat d’innovar en les formes de fer de l’administració, considerant en primer terme i de forma central l’experiència de l’usuari; la tecnologia, entesa com a facilitadora i acceleradora del canvi; i, finalment, els multiplicadors necessaris, que són: la promoció d’un canvi cultural en el si de l’Administració i la utilització de metodologies de co-creació en la concepció dels serveis digitals, amb l’objectiu que arribin a ser personalitzats i fins i tot proactius.

AD = (P + D + T) x C2

Read More »

La Ciberseguretat a debat

Relatoria duta a terme per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

D’ençà que l’any 2013, el Sr. Edward Snowden va fer públics -a través de la premsa- els milers de documents classificats com a d’alt secret de diferents programes de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units on es descrivien alguns dels programes de ciberseguretat més rellevants i amb un gran impacte mundial, la ciberseguretat ha esdevingut una qüestió que omple portades de diaris i a més, ha arribat a ser una de les prioritats dels països avançats, els quals han desenvolupat estratègies de ciberseguretat que han de permetre als governs tenir una visió a llarg termini sobre l’estat de protecció del ciberespai.

Catalunya no ha quedat exclosa d’aquesta tendència. Ans al contrari. Per això, l’Escola d’Administració Pública, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, van proposar dur a terme un diàleg sobre aquesta temàtica, el qual va dibuixar el context actual i al mateix temps, va abordar la importància que totes aquestes qüestions tenen en el dia a dia dels servidors públics. La jornada va aplegar dos experts en la matèria que van assenyalar els riscos i els reptes i les oportunitats que la ciberseguretat planteja. Es tracta del Sr. Tomàs Roy, director d’estratègia de seguretat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); i el Sr. Jaume Abella, professor associat de La Salle Barcelona (Universitat Ramon Llull), responsable de xarxa i ciberseguretat i coordinador del Màster en Ciberseguretat.Read More »