“El fil rosa”: memòria històrica per reflexionar sobre els reptes de la diversitat sexual i de gènere – João França i Adrià Rodríguez

Passats quaranta anys de la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere celebrada a l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Barcelona el 26 de juny de 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’equip d’El fil rosa va iniciar un procés de recerca sobre la història del moviment LGTBI a Catalunya. Un dels fruits d’aquest procés és el documental El fil rosa (2018), que el divendres 8 de febrer va ser projectat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en una sessió organitzada per l’equip motor de polítiques d’igualtat.

El fil rosa s’emmarca en un procés més ampli de recerca i recuperació de la memòria de la lluita del col·lectiu. En aquests més de quaranta anys hi ha hagut conquestes molt importants per als drets de les persones LGTBI a Catalunya i a l’Estat espanyol. És important, però, fer balanç, mirar en perspectiva d’on ve el moviment, què s’ha aconseguit, i quins són els reptes encara pendents en l’actualitat. Així, el documental pretén fer un repàs de la història del moviment, però sobretot recull les experiències, les fites i els debats que s’han originat en el seu si. Aquests debats i els diferents eixos que travessen la lluita LGTBI (de gènere, de classe,…), lluny d’haver quedat resolts, segueixen presents encara avui dia. El fil rosa està construït a partir de la veu de divuit persones que en algun moment d’aquestes quatre dècades han format part de lluites LGTBI a casa nostra.

La projecció a l’EAPC va anar seguida d’un debat en què les persones que hi van assistir van compartir les seves impressions, preocupacions i preguntes amb el director, João França, i el guionista, Adrià Rodríguez Castelló. Es destaquen, a continuació, alguns dels punts que es van tractar durant aquesta estona.

Un dels primers assumptes que va generar interès entre els i les professionals de l’EAPC va ser la problemàtica de l’autoacceptació i la fòbia interioritzada cap als propis desitjos i percepcions, que impedeixen un desenvolupament satisfactori de la pròpia vida i de les relacions socials. És per això, tal com s’apunta al documental, que són necessaris referents visibles i diversos, que siguin exemple de felicitat per a totes aquelles persones que sentin que no encaixen en el model heteronormatiu hegemònic. Aquests referents —tant persones reals com personatges de ficció— haurien de fugir dels estereotips i, en canvi, contribuir a viure col·lectivament la diversitat sexual i de gènere com una riquesa.Read More »

Els grups de treball multidisciplinaris (GTM) de la Generalitat de Catalunya han esdevingut una peça clau en l’impuls de l’administració digital – Illana Giner Comín i Jaume Sardà i Font

Convocada per les directores generals de Modernització i Innovació de l’Administració (Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública) i del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura), el passat 28 de març de 2019 va tenir lloc la primera trobada dels grups de treball multidisciplinaris (GTM), a la qual assistiren més d’un centenar de persones, integrants dels 23 GTM que hi ha constituïts actualment a la Generalitat de Catalunya.

Aquests grups es crearan en el marc del Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, i tenen com a missió vetllar pel compliment i el desenvolupament de la política de gestió documental i arxiu electrònic a l’Administració de la Generalitat. Tanmateix, tal com va destacar Ester Manzano, directora general de Modernització i Innovació de l’Administració, han esdevingut de facto una peça clau en l’impuls de l’administració digital.

En la seva intervenció, Ester Manzano, recordant unes reflexions de Vinton Cerf, va advertir que “vindrà una Edat Fosca en el cas de no preservar les dades digitals”, tot evidenciant la importància en la construcció de l’administració digital de la preservació de les dades. De fet, la gestió integral de la dada, que inclou la seva preservació, és un dels factors essencials d’aquesta «equació» que és l’administració digital.

També integren aquesta fórmula els processos, és a dir, la capacitat d’innovar en les formes de fer de l’administració, considerant en primer terme i de forma central l’experiència de l’usuari; la tecnologia, entesa com a facilitadora i acceleradora del canvi; i, finalment, els multiplicadors necessaris, que són: la promoció d’un canvi cultural en el si de l’Administració i la utilització de metodologies de co-creació en la concepció dels serveis digitals, amb l’objectiu que arribin a ser personalitzats i fins i tot proactius.

AD = (P + D + T) x C2

Read More »

La Ciberseguretat a debat

Relatoria duta a terme per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

D’ençà que l’any 2013, el Sr. Edward Snowden va fer públics -a través de la premsa- els milers de documents classificats com a d’alt secret de diferents programes de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units on es descrivien alguns dels programes de ciberseguretat més rellevants i amb un gran impacte mundial, la ciberseguretat ha esdevingut una qüestió que omple portades de diaris i a més, ha arribat a ser una de les prioritats dels països avançats, els quals han desenvolupat estratègies de ciberseguretat que han de permetre als governs tenir una visió a llarg termini sobre l’estat de protecció del ciberespai.

Catalunya no ha quedat exclosa d’aquesta tendència. Ans al contrari. Per això, l’Escola d’Administració Pública, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, van proposar dur a terme un diàleg sobre aquesta temàtica, el qual va dibuixar el context actual i al mateix temps, va abordar la importància que totes aquestes qüestions tenen en el dia a dia dels servidors públics. La jornada va aplegar dos experts en la matèria que van assenyalar els riscos i els reptes i les oportunitats que la ciberseguretat planteja. Es tracta del Sr. Tomàs Roy, director d’estratègia de seguretat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); i el Sr. Jaume Abella, professor associat de La Salle Barcelona (Universitat Ramon Llull), responsable de xarxa i ciberseguretat i coordinador del Màster en Ciberseguretat.Read More »

Formulant l’Administració pública digital – Ester Manzano Peláez

Cada cop més, la nostra societat es caracteritza per la immediatesa i la necessitat de poder accedir a tot tipus de serveis de manera fàcil i a través de diferents canals. L’Administració pública no queda al marge d’aquesta realitat. Els seus usuaris demanden, exigeixen, una nova manera d’interrelacionar-se i de rebre els serveis públics. És en aquest marc en què l’Administració es prepara per fer un salt endavant en l’anomenada Administració digital, però què és i què suposa ser una Administració digital?

Una Administració que no només escolta els seus usuaris, sinó que els fa partícips del disseny dels serveis públics. Una Administració que adequa el seu model de relació i gestió i que aprofita tot el potencial de la innovació i la tecnologia. Una Administració que promou un canvi cultural dins les organitzacions per tal d’aconseguir el canvi de dins cap a fora.

El nostre objectiu se centra en la prestació de serveis públics digitals, proactius i personalitzats, però per arribar a aquesta fita encara ens queda camí per recórrer. Us imagineu rebre directament una subvenció que no heu sol·licitat i us correspon? Amb la inspiració de Víctor Kuppers, l’Administració digital es podria formular de la manera següent:Read More »

El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies

La igualtat efectiva de dones i homes és un principi fonamental de la nostra societat i de l’actuació de totes les administracions publiques que cal incorporar a tots els nivells i àmbits, també a tot allò que produeixen comunicativament totes les administracions, interna i externament.

L’article 25 de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes determina que tots els mitjans de comunicació han de garantir la no difusió de continguts sexistes que justifiquin o banalitza la violència contra les dones o incitin a practicar-la; han de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil; i han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

Fer un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge; garantir la difusió de les activitats polítiques, socials i culturals promogudes per dones o destinades a dones en condicions d’igualtat, i també les que n’afavoreixin l’apoderament; promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva; mostrar la diversitat d’orígens i les realitats culturals que hi ha a Catalunya, les realitats i les expectatives de les dones, i establir mecanismes que garanteixin la visibilitat de les aportacions de les dones al progrés social al llarg de la història, son altres aspectes sobre els quals la norma catalana legisla.

Aquest text legal també estableix que els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques han de reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-les en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència; i que cal promoure el desenvolupament i la formació d’un esperit crític amb relació als continguts i biaixos sexistes.Read More »