La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Read More »

Treure el màxim partit a les reunions en línia – Albert Gibert

""Les reunions en línia adquireixen una rellevància molt especial en la gestió de persones i processos a distància. En moments de transició o canvi, ja sigui planificat o bé provocat per circumstàncies sobrevingudes, encara esdevenen molt més importants. Comencem per veure què és el que les fa especialment rellevants en moments d’adaptació al canvi.

Per una banda, són el vehicle que ha d’ajudar a donar visibilitat a la continuïtat de la missió de l’equip i deixar constància que aquesta no només no ha desaparegut sinó que, en molts casos, caldrà fer un esforç per adaptar-se a noves realitats.Read More »

Oportunitat i imperatiu d’adaptar les administracions – Xavier Marcet

Engranatges

Les administracions han viscut la COVID-19 com una experiència de transformació forçada per unes circumstàncies excepcionals. Tanmateix, l’impacte emocional dels dies en què els morts per COVID-19 es comptaven per centenars i l’impacte normatiu de l’estat d’alarma van posar un context favorable a les transformacions àgils. Si moltes de les adaptacions de serveis de l’Administració que es van fer en pocs dies haguessin estat fruit de la planificació habitual, haurien tardat mesos o anys. La suma de la missió i l’agilitat és capaç de generar resultats extraordinaris. El millor exemple ha estat l’àmbit sanitari, on han confluït una missió (salvar vides) i l’imperatiu de l’agilitat. L’Administració ha demostrat —s’ha demostrat a ella mateixa— que pot actuar d’una altra forma, amb més emprenedoria, amb més autonomia, amb formes de treball distintes. Tanmateix, en la gestió de la crisi hem vist nítidament qui a l’Administració es creu el que vol dir “servei públic” i qui esgrimeix actituds poc compatibles amb la vocació de servei a la societat.Read More »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »

El canvi comença des de dins: avançant cap a l’Administració digital – Ester Manzano Peláez

Cartell El canvi comença des de dins. Avançant en l'Administració digitalEls grans canvis es generen a través de petites accions, sempre que aquestes accions tinguin un propòsit implícit. Així succeeix amb la transformació de l’Administració pública. Quan es parla de la “transformació digital” de l’Administració es posa amb freqüència el focus, entre altres qüestions, a la reforma normativa: certament, la llei és un instrument útil que obliga forçosament a l’adopció de canvis en l’Administració, però si el que es vol és que els canvis suposin una transformació radical, més enllà de l’obligatorietat d’una norma, l’avanç cap al model digital requereix realitzar canvis des de dins.Read More »