Ivàlua i la UPF impulsen el primer repositori d’avaluacions de polítiques públiques i del tercer sector en l’àmbit de Catalunya – Marçal Farré i Miquel Salvador

En el món de les polítiques públiques, com en qualsevol altre àmbit, es prenen decisions tenint en compte evidències, entenent per evidència el conjunt d’informació que dona suport a una creença o proposició. Aquestes poden tenir més o menys fiabilitat: en alguns casos la informació que es fa servir per justificar l’efectivitat d’una decisió pública pot ser poc convincent, mentre que en d’altres ocasions es tracta de quelcom tant ben conegut que gairebé ningú en dubta. La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o  quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, de qüestions que tenen fortes implicacions sobre les decisions públiques.

Si bé les evidències són un element fonamental per garantir el bon funcionament de les polítiques públiques, a la pràctica els qui es dediquen a generar-les i els qui prenen decisions comparteixen pocs espais per intercanviar informació. Així, podem trobar un volum important de recerca que es manté dins les fronteres de l’àmbit acadèmic i no acaba arribant a persones fora d’aquest àmbit a qui els podria ser molt útil. Podríem dir que experiències com el “Què Funciona en Educació?”, promoguda conjuntament entre Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, en la que decisors i investigadors es troben per debatre sobre les evidències concretes en el camp de l’educació i les seves implicacions en les polítiques públiques, encara no són habituals al nostre país.Read More »

Iniciem els treballs per a la confecció d’un diccionari de competències en innovació

Tenir identificades les competències professionals vinculades als perfils d’innovació, disposar de mecanismes formatius i d’aprenentatge de suport al seu desenvolupament, i reconèixer el perfil innovador i l’acció innovadora als efectes de carrera professional són objectius que s’ha marcat la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.

Per a aconseguir-ho, -o si més no, per a donar un primer pas en aquesta direcció -, InnoGent ha impulsat conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la Secretaria d’Administració i Funció Pública el projecte d’elaboració d’un diccionari de competències en innovació, enteses com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en innovació que les persones despleguen en el procés de generació i implementació de noves idees per crear valor per a la societat mitjançant serveis i processos nous o millorats.

Aquest diccionari, que s’està elaborant amb la col·laboració de TecnoCampus, aportarà les bases d’un perfil innovador a l’Administració Pública i la seva concreció en accions  derivables en experiència d’aprenentatge, de manera que es pugui aconseguir incorporar coneixements, habilitats i actituds innovadores en els treballadors i treballadores del sector públic.Read More »

Aprovat el projecte de llei sobre el vot electrònic dels residents a l’estranger: com enfoquem el debat? – Ismael Peña López i Helena Olivan

El Govern ha ratificat el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial. Per tal d’assolir aquest objectiu, però, cal activar un debat que abordi tres dimensions: la tecnològica, la política i la legal. Us en fem un breu resum.

La complexitat creixent de la presa de decisions polítiques i l’anomenada desafecció política no poden ser superades sense oferir noves possibilitats a la ciutadania que millorin la gestió pública. Aproximadament un 12,02% dels 226.000 catalans a l’exterior van poder votar el 21D. La participació total va ser de quasi el 80%. La llei ha de tenir com a objectiu corregir aquest problema evident: que 200.000 persones més puguin votar i amb garanties.

En aquest sentit, el Govern planteja la implantació de les votacions electròniques a partir d’unes premisses determinades: els antecedents propis existents a Catalunya, sobretot a escala municipal, i l’experiència d’altres països on el vot electrònic constitueix ja un element intrínsec de la vida democràtica.Read More »

Per què són útils les cartes de serveis?

Article escrit per Daniel García Casado, representant de l’equip motor de 2017 de l’Escola per a l’elaboració de la carta de serveis de la Biblioteca

Les cartes de serveis són una eina de gestió eficaç  en un doble sentit: per una banda, suposen un repte per a la organització per poder respondre millor a les necessitats i expectatives de la ciutadania i, per l’altra permeten manifestar públicament la seva eficàcia i rendiment.

Els quatre principals objectius que persegueixen les cartes de servei són:

  1. Garantir l’exercici dels drets de la ciutadania.
  2. Explicitar els compromisos de qualitat a les persones usuàries de serveis públics.
  3. Fixar expectatives i exigències de les persones usuàries respecte als serveis públics.
  4. Estimular iniciatives de millora dels serveis.

Tanmateix, abans de l’entrada en vigor de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la voluntat de l‘Administració de prestar uns serveis en determinades condicions no podia ser exigida legalment si, finalment, no es complien aquestes condicions.

Així, una de les principals novetats d’aquesta regulació es troba en el segon punt de l’article 59, que atorga naturalesa reglamentària a les cartes de serveis i, per tant, confereix la naturalesa de norma jurídica a aquestes.Read More »

La igualtat efectiva de dones i homes, un nou repte per a les compres públiques!  – Mercè Corretja Torrens

La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.[1]

Tot i l’ampli ventall de mesures normatives que proclamen la igualtat de dones i homes, tant en el dret internacional com europeu, som encara lluny d’assolir-la de forma efectiva. A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer un pas important en aquest sentit tot desenvolupant els drets de les dones que proclama l’article 19 de l’EAC del 2006. Cal, però, seguir impulsant mesures que ens ajudin a avançar cap a una societat més equitativa, solidària i igualitària, també des de la perspectiva de gènere.Read More »