La #BCNGovjam i com aprendre a través de l’experiència – Jordi Castanyer

Imagina que has d’explicar la situació que més recordes de les darreres setmanes… Ja la tens? És molt probable que hagis escollit una situació que et va generar emocions amb un grau d’intensitat més elevat que les de la rutina del dia a dia. I segurament hi ha un aprenentatge vinculat amb el record d’aquesta experiència. I és que, el que s’aprèn a través d’una emoció ja no es pot oblidar.

Ara fa nou anys vaig ser pare per primera vegada, i des de llavors se’m va despertar l’interès per l’educació i l’aprenentatge. Diuen que el nostre cap està preparat per aprendre en tres dimensions i que la millor manera d’aprendre ja no són les tradicionals classes magistrals sinó poder experimentar. Té a veure amb allò que s’aprèn més fent que escoltant. Experimentar facilita que la nostra ment incorpori l’aprenentatge sense necessitat de memoritzar-lo.

La Govjam, va més enllà, i no només experimentes en allò que has d’aprendre sinó que també et fa emocionar. T’emociona a través de la diversió, la sorpresa, les relacions humanes, la vergonya, les pors i fins i tot el cansament. La suma d’experimentar i emocionar-se és el que entenc com aprendre a través de l’experiència.

I si, puc dir que la Govjam ha estat una experiència en tota la seva amplitud. He passat tres dies amb un grup de persones que no havia vist mai, i us puc assegurar que tampoc les oblidaré mai. M’ho he passat d’allò més bé i he après, això vol dir que ha contribuït a que sigui més feliç i també millor professional. Sembla que sovint ho oblidem, però som persones abans que professionals, i si la feina contribueix a la teva felicitat de ben segur que tens més possibilitats d’esdevenir un excel·lent professional.Read More »

Er occitan en Catalonha: quines prioritats? – Aitor Carrera Baiget

Ena escadença deth detzau anniversari dera oficializacion der occitan en Principat de Catalonha (per Estatut d’autonomia de 2006, article 6.5), que comencèc de circular un document, nescut en quadre deth mon associatiu catalan, que se volie ua analisi d’aqueri dètz ans d’oficialitat. Aquera analisi –que non cau bric dobtar dera sua bona volontat– que venguie lèu ua seguida de proposicions adreçades tara administracion e eth poder public catalans, aparentaments entà possar er occitan en Catalonha, damb quauques idèes que virauen plan soent ath torn d’un èish geografic plan aluenhat deth territòri a on er occitan ei parlat. Atau, maugrat qu’ena Val d’Aran non i age cap ne un solet tren (eth temps deth tramvai de Marinhac, qu’arribaue denquias Quate Lòcs, qu’ei ja lonhdan), eth document que proposaue que se prenguesse es mesures necessàries entà qu’er occitan figurèsse en futur enes vagons e enes distribuidors de bilhets des Ferrocarrils de la Generalitat. S’auem liejut coma cau, tà qu’eth mètro de Barcelona siguesse tanben en occitan. Tà qu’eth menut dera cafeteria deth Parlament de Catalonha poguesse èster liejut tanben en occitan. E atau. Qüestions mès o mens chocantes vist a on n’èm sociolingüisticaments e es terribles urgéncies dera lengua en sòn territòri.Read More »

Els reptes de la gestió documental a les administracions públiques catalanes

Aquest article a l’eapc blog es publica en el marc del Dia Internacional dels Arxius, que se celebrarà el pròxim 9 de juny de 2017

Els passats 4, 5 i 6 de maig es va celebrar a Reus el XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, amb el títol “La gestió documental: el futur (és) ara”.

Aquest Congrés de caràcter internacional va constituir un espai de trobada biennal per a compartir experiències, nous coneixements i analitzar els principals reptes de l’arxivística i la gestió documental. En la trobada d’enguany es van fer interessants ponències, taules rodones i sessions participatives que van permetre fer una valoració de la gestió documental del present i del futur de l’arxivística a Catalunya i d’arreu del món.Read More »

Construint els pilars per a la reforma horària – Meritxell Masó

Reforma horària

L’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en el projecte de reforma horària

El Govern de la Generalitat de Catalunya està absolutament compromès amb el projecte de reforma horària i plenament convençut dels beneficis de tot tipus (econòmics, socials, culturals, de salut, etc.)  que ha de comportar, i l’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en aquest cas.

Cal veure el projecte com un canvi de tendència, que exigeix una visió a mitjà i a llarg termini i un treball constant —diari i no sempre visible ni mediàtic—, envers els objectius que s’han d’assolir. És cert que hi ha elements del projecte que tenen un impacte més immediat, com la modificació dels horaris dels treballadors públics, aspecte en el qual estem abocats i que exigeix la necessària complicitat dels agents socials. Però a partir d’aquest element referit a l’horari, si el paper que volem assumir com a Administració és el d’impulsor i motor de transformació, cal que ho abordem amb una visió estratègica.  Per aquest motiu, considerem cabdal anar més enllà i integrar la reforma horària en tots i cadascuns dels projectes i els processos d’innovació i de reforma de l’Administració.

És per això que entenem que no s’ha de concebre la reforma horària com un mer ajustament dels hàbits horaris dels servidors públics, sinó que cal analitzar-ne i avaluar-ne l’impacte respecte de la millora de la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania i de quina és la seva contribució a l’interès públic.

La reforma horària en l’Administració ha d’anar més enllà de canvis en els horaris de treball. Ha d’anar lligada al canvi de paradigma que suposa passar d’una Administració burocràtica a una Administració del coneixement. I per això, la reforma horària s’ha d’integrar en els projectes d’innovació i de modernització de l’Administració i els ha d’impregnar.

I tot això perquè la reforma horària en l’Administració no s’esgota, ni es pot esgotar, en els servidors públics, sinó que s’ha de projectar en el conjunt de la societat.

I això només serà possible si som capaços de demostrar que uns horaris més racionals en el sector públic no només serveixen per a millorar el benestar i les condicions de treball del servidor públic, sinó que contribueixen a incrementar-ne la productivitat i a enfortir-ne el compromís envers el servei públic i l’interès general. En definitiva, per generar i mantenir un nou marc de confiança amb la ciutadania a la qual servim.

Meritxell Masó i Carbó  
Secretària d’Administració i Funció Pública

La Gran Barcelona – Mònica Sabata

L’any 1964 Bob Dylan escrivia i afirmava que “els temps estan canviant”. Ho feia amb paraules que encara avui són escaients: “The line it is drawn/ The curse it is cast/ The slow one now will later be fast/ As the present now will later be past/ The order is rapidly fading/ And the first one now will later be last/ For the times they are a-changing”. I així, hem vist com durant els darrers anys moltes qüestions que semblaven estar consolidades sense cap mínima possibilitat de transformació han girat com un mitjó. Això és el que està succeint amb les ciutats i el concepte que en tenim. I és que les urbs, com a espais on es desenvolupa la política de proximitat, han esdevingut espais de canvi imparable. Algunes més que d’altres, evidentment, però en el global podem afirmar que el cas de Barcelona és prou paradigmàtic: el pas de la Barcelona tancada al mar a la Barcelona dels Jocs Olímpics va ser molt notable, així com també va ser-ho l’aposta de transformar un barri antigament industrial en un districte destinat a la innovació anomenant-lo 22@. Tanmateix, totes aquestes metamorfosis ja estan plenament integrades i ara és el moment de parlar del futur. I és que, a més del pas del temps, hi ha hagut dos fets que han marcat fortament aquesta ciutat: el procés i la crisi econòmica. I per això, hi ha qui defensa un nou concepte, el de la gran Barcelona, el qual suposa un canvi de paradigma i un salt important en tot allò que fa referència al relat que fins ara hem vinculat a la ciutat. Per parlar-ne aquest segon diàleg va comptar amb el Sr. Miquel Àngel Escobar (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona) que només començar va afirmar que “no es tracta d’una proposta tancada que vulgui excloure cap identitat” i el Dr. Joan Gabriel Burguera (cap d’estudis del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona) que defensava que “cal construir un relat perquè hi ha un treball de l’àrea metropolitana que no qualla amb l’imaginari col·lectiu”. Però anem a pams i parlem-ne amb calma.Read More »