L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents estableix que “totes les administracions i les entitats titulars de documents públics han de disposar d’un únic sistema de gestió documental que abraci la producció, la tramitació, el control, l’avaluació i la conservació dels documents i l’accés a aquests i en garanteixi el tractament correcte”. L’article 3 de la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 10/2001, d’arxius i documents, afegeix “garantir el tractament correcte dels documents en les fases activa, semiactiva i inactiva”.Llegeix més »
La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques va articular una nova manera de regular l’actuació de les administracions públiques, amb una especial referència a la tramitació electrònica.
Aquest article a l’eapc blog es publica en el marc del Dia Internacional dels Arxius, que se celebrarà el pròxim 9 de juny de 2017
La nova legislació sobre transparència i accés a la informació a Catalunya ha provocat canvis culturals de primer nivell. Aquesta ha estat una de les afirmacions més pronunciades d’ençà de l’entrada en vigor de la llei de transparència catalana al desembre del 2014. Han estat dos anys intensos des de tots els punts de vista. Les administracions catalanes han pres una consciència altíssima de la necessitat de posar a disposició dels ciutadans tota aquella informació de què disposen. Els responsables polítics i tècnics han pres nota de les peticions ciutadanes, cada vegada més insistents. Però encara hi ha molta feina a fer. I això passa perquè accedir a la informació no és simplement un requisit legal sinó, sobretot, la voluntat de reestructurar tots els sistemes de producció, gestió i difusió d’aquesta informació. De la petició legal a l’exercici pràctic hi ha un llarg camí que implica canvis en la manera de treballar i canvis organitzatius que permetin proveir millor la informació sol·licitada. Teoria i praxi es posen finalment en marxa i provoquen una reestructuració fins i tot del marc mental en què els treballadors públics afronten el seu dia a dia. Aquesta nova manera de fer, però, no és tan nova com molta gent es pot arribar a pensar i té certs precedents.