Què és allò substantiu de Nuevos Modelos de Formación para Empleados Públicos. Guía para la Transformación? – Jesús Martínez

jmartinezEn un post és impossible resumir un llibre de gairebé 300 pàgines. Amb  la qual cosa, no serà la meva intenció fer-ho. El que sí faré, en canvi, serà destacar alguns aspectes essencials de l’obra, que ajudaran (i potser convidaran) a una lectura més pausada. Els  he dividit en cinc grans apartats.

1- La crisi (acceptada) del model de formació tradicional empeny a buscar alternatives.

Durant un temps va funcionar bé el model transmissiu de coneixement basat en l’expert / emissor i l’aprenent / receptor. Però, com ha passat en altres àmbits de la societat, alternatives tan simples en societats tan complexes i obertes com les actuals, ja no aporten valor. En tot cas, poden ajudar en contextos determinats (per als novells o en algun tipus de formació estratègica), però, i -en això ja hi ha un ampli consens-, no és la solució a l’aprenentatge permanent i actualització dels empleats públics.

Amb la qual cosa (i amb l’esperó de la reducció de recursos després de la crisi i la necessitat de fer (més) o el mateix amb menys), s’han vingut explorant, des de fa anys, noves fórmules i models.Read More »