La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Llegeix més »

Collaborative research, a tool for transforming public policies – Elvira Riera Gil

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) offered a series of sessions on the interaction between politics and science and on collaborative research during the month of February. The presentations and the videos from the sessions are available on the School website. In this post we pose a series of questions and reflections that have emerged from these sessions.

Can politics be based on scientific evidence?
If we were to conduct a survey today to ask whether public policies should be informed by scientific evidence, the majority of answers would probably be positive, whether they came from academics, decision makers and public employees or from citizens. However, the relationship between politics (and policies) and science (or research) is not that clear, and in practice it is very complex. Management of the pandemic caused by COVID-19 bears witness to this.Llegeix més »

Xarxes socials i recerca: comunicar ciència en el segle XXI – Xavier Lasauca

Daniel Iversen

Les tecnologies de la informació i la comunicació estan provocant un canvi estructural en la manera com interactuem amb les organitzacions i ens comuniquem amb els altres, amb importants derivades socials, econòmiques i culturals. En particular, el web 2.0 ha transformat Internet en un espai d’intercanvi i conversa, la qual cosa ha suposat la creació d’un nou marc de relacions i desenvolupament, tant personal com professional. En aquest context seria convenient fer un procés d’adaptació a aquestes noves formes d’interacció, que impliquen l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció d’actituds com ara compartir o participar.Llegeix més »