La gran revolució de les darreres dècades es dona en l’àmbit del coneixement, que va lligat al factor humà com a protagonista i que es relaciona amb els processos d’innovació i canvi en les organitzacions. D’una banda, es reconeix que tan importants com en altres temps van ser les eines de treball, la capacitat productiva o el capital, actualment el que és determinant és el coneixement que tenen les persones i que resulta cabdal per donar respostes diferents als reptes canviants que planteja la realitat. D’altra banda, el coneixement personal, quan és compartit i es vincula a les necessitats de les organitzacions, es converteix en un factor clau per a la innovació i en un mitjà per reforçar la cultura col·lectiva i col·laborativa.
De tota manera, els efectes positius que pot tenir organitzar i compartir el coneixement existent només ho seran si aquest es gestiona oportunament i de manera adient. Amb el temps, hem après estratègies i eines que ens permeten gestionar més adequadament el coneixement existent. Seguim en aquesta línia d’explorar noves propostes sobre la gestió del coneixement, sense oblidar que també són importants els processos dirigits a crear nou coneixement.Llegeix més »
Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!
Fa vuit anys era un veterinari bromatòleg del Departament de Salut a qui acabaven de nomenar cap de servei per dirigir un equip humà al Baix Llobregat, Delta-Litoral i L’Hospitalet, el qual faria tasques de protecció i promoció de la salut. Anteriorment, des del 1987, havia exercit com a inspector dedicat a la vigilància i el control alimentari a diversos llocs de treball de Catalunya. Ambdues feines, les feia, com tants d’altres companys i companyes de