Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat? – Laura López Ortells

Autoria: Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), com a responsable de la formació i desenvolupament dels i les professionals de l’Administració pública catalana, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives per als càrrecs de comandament de l’Administració (fins a subdirector/a general). Aquesta diagnosi vol generar informació sobre aquells àmbits de coneixement i competències que requereixen formació de forma prioritària i adequar la seva oferta formativa i de desenvolupament a les necessitats emergents que ha d’encarar l’Administració pública.

L’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total, l’univers estava format per 4.018 persones i han respost completament l’enquesta un total de 985 respostes, fet que suposa una taxa de resposta del 25 % i mostra un interès elevat envers la temàtica.Llegeix més »

Ivàlua i la UPF impulsen el primer repositori d’avaluacions de polítiques públiques i del tercer sector en l’àmbit de Catalunya – Marçal Farré i Miquel Salvador

En el món de les polítiques públiques, com en qualsevol altre àmbit, es prenen decisions tenint en compte evidències, entenent per evidència el conjunt d’informació que dona suport a una creença o proposició. Aquestes poden tenir més o menys fiabilitat: en alguns casos la informació que es fa servir per justificar l’efectivitat d’una decisió pública pot ser poc convincent, mentre que en d’altres ocasions es tracta de quelcom tant ben conegut que gairebé ningú en dubta. La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o  quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, de qüestions que tenen fortes implicacions sobre les decisions públiques.

Si bé les evidències són un element fonamental per garantir el bon funcionament de les polítiques públiques, a la pràctica els qui es dediquen a generar-les i els qui prenen decisions comparteixen pocs espais per intercanviar informació. Així, podem trobar un volum important de recerca que es manté dins les fronteres de l’àmbit acadèmic i no acaba arribant a persones fora d’aquest àmbit a qui els podria ser molt útil. Podríem dir que experiències com el “Què Funciona en Educació?”, promoguda conjuntament entre Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, en la que decisors i investigadors es troben per debatre sobre les evidències concretes en el camp de l’educació i les seves implicacions en les polítiques públiques, encara no són habituals al nostre país.Llegeix més »