La convicció que hi ha qüestions que caldria resoldre prèviament a l’eventual proclamació d’un nou Estat per garantir l’inici de la seva singladura amb un disseny institucional més racional, porta a defensar la conveniència de simplificar el model d’ocupació pública, els nivells de decisió política i l’organització territorial de les administracions. És urgent també que avancem en la professionalització del vèrtex directiu de les organitzacions públiques i que les iniciatives de reforma de l’administració se situïn sota la tutela d’aquells que en poden garantir l’èxit. És evident però que l’agenda de la reforma no acaba aquí, sinó que inclou un reguitzell de matèries sobre les quals cal repensar com cal desenvolupar-les si es vol avançar cap a l’assoliment de l’excel·lència en la resposta que reclamen els reptes que ha d’acarar el país.

Més enllà de l’obvietat que la consolidació de l‘estat del benestar obliga a revisar com s’executen polítiques que en són nuclears, com ara les de salut, educació i atenció a les persones, a tall d’exemple i sense voluntat exhaustiva convé assenyalar la necessitat d’abordar reformes estructurals que permetin trobar remeis específics per disposar d’un poder judicial que asseguri una justícia ràpida que minimitzi la iniquitat, d’una política penitenciària que faci efectiu l’objectiu rehabilitador, d’un sistema de seguretat ciutadana configurat sota la certesa de saber que és millor mantenir separades o bé integrades policies locals i mossos d’esquadra, d’uns serveis públics sotmesos a unes TIC que facin àgil i amable la prestació, d’una fiscalitat sostenible que actuï com antídot del dèficit d’ingressos que escapça la despesa pública, d’un sistema de dades obertes que faci transparent l’acció pública i faciliti l’escrutini ciutadà, d’uns mecanismes de democràcia participativa que atorguin a la ciutadania protagonisme decisori en el govern de la cosa pública, d’una pràctica pública que emfasitzi l’exemplaritat per damunt de la sanció en el combat contra la corrupció.Llegeix més »