Els continguts de la reforma de l’administració i el nou Estat – Josep Ramon Morera i Balada

16_sectores_administracionLa convicció que hi ha qüestions que caldria resoldre prèviament a l’eventual proclamació d’un nou Estat per garantir l’inici de la seva singladura amb un disseny institucional més racional, porta a defensar la conveniència de simplificar el model d’ocupació pública, els nivells de decisió política i l’organització territorial de les administracions. És urgent també que avancem en la professionalització del vèrtex directiu de les organitzacions públiques i que les iniciatives de reforma de l’administració se situïn sota la tutela d’aquells que en poden garantir l’èxit. És evident però que l’agenda de la reforma no acaba aquí, sinó que inclou un reguitzell de matèries sobre les quals cal repensar com cal desenvolupar-les si es vol avançar cap a l’assoliment de l’excel·lència en la resposta que reclamen els reptes que ha d’acarar el país.

Més enllà de l’obvietat que la consolidació de l‘estat del benestar obliga a revisar com s’executen polítiques que en són nuclears, com ara les de salut, educació i atenció a les persones, a tall d’exemple i sense voluntat exhaustiva convé assenyalar la necessitat d’abordar reformes estructurals que permetin trobar remeis específics per disposar d’un poder judicial que asseguri una justícia ràpida que minimitzi la iniquitat, d’una política penitenciària que faci efectiu l’objectiu rehabilitador, d’un sistema de seguretat ciutadana configurat sota la certesa de saber que és millor mantenir separades o bé integrades policies locals i mossos d’esquadra, d’uns serveis públics sotmesos a unes TIC que facin àgil i amable la prestació, d’una fiscalitat sostenible que actuï com antídot del dèficit d’ingressos que escapça la despesa pública, d’un sistema de dades obertes que faci transparent l’acció pública i faciliti l’escrutini ciutadà, d’uns mecanismes de democràcia participativa que atorguin a la ciutadania protagonisme decisori en el govern de la cosa pública, d’una pràctica pública que emfasitzi l’exemplaritat per damunt de la sanció en el combat contra la corrupció.Read More »

Serveis públics, divisió territorial i estructures d’Estat – Josep Ramon Morera i Balada

serveis publicsÉs molt probable que l’organització territorial prevista en el Títol VIII de la Constitució i la distribució de forces polítiques de diferent color en el territori i en les institucions hagin estat factors determinants per entendre per què el poder nacional i el poder local han conviscut tants anys donant-se l’esquena. També és plausible que aquests fets expliquin per què gran part del debat polític en la represa de l’autogovern es va centrar en la sempiterna i irresolta determinació de quina pot ser la divisió territorial idònia, evitant d’entrar en una reflexió profunda sobre el paper d’ajuntaments, diputacions o vegueries i Generalitat a partir de les competències assignades a cadascú. Ara bé, si arriba el moment de fixar les bases constitucionals per exercir la sobirania plena, és evident que caldrà superar la iteració dels debats que han dominat l’escena pública immediata i concentrar-nos en fixar un nou paradigma institucional que atengui a qüestions distributives. Read More »

Reforma de l’administració pública i estructures d’Estat – Josep Ramon Morera i Balada

columnesQue en la represa de l’autogovern es va renunciar a l’oportunitat de bastir un model específic per a l’Administració de la Generalitat i es va optar per una mala còpia de l’Administració de l’Estat, incorporant-ne les patologies i àdhuc incrementant-les, ha estat una crítica recurrent de l’oposició parlamentària, els agents socials, els mitjans d’informació i determinats sectors de l’acadèmia. I si bé és cert que es desconeixen grans esforços en sentit contrari al denunciat, també ho és que hi ha raons que amoroseixen l’acusació que aquella renúncia va ser voluntària. Per començar, cal recordar que en iniciar-se l’autogovern, la societat catalana duia anys aliena a uns poders públics imposats, fet que l’havia portat a desatendre el conreu del capital de coneixement necessari per administrar el bé públic, en considerar-ho un territori vetat. Read More »