Ciutadans escollits per sorteig fent política amb la Generalitat – Pablo García Arcos
Setmana del Govern Obert

Font: Pexels. Autoria: Ryutaro Tsukata

Escollir ciutadans de forma aleatòria per participar en la presa de decisions públiques s’està consolidant com una fórmula d’innovació democràtica arreu del món[1] i, actualment, la Generalitat de Catalunya també està treballant amb ella. Tanmateix, aquesta idea ja es va desenvolupar fa molts segles a l’antiga Grècia com a un element central del seu model de democràcia. Els seus magistrats, els que havien de preparar i executar les decisions més importants de la polis, s’escollien per sorteig d’entre els ciutadans amb dret a participar a l’Assemblea.

El motiu pel qual actualment s’estan recuperant aquestes idees com a fórmules innovadores de participació ciutadana, la manera com ho estem treballant a la Generalitat i les possibilitats que ens pot oferir és el que volem explicar en aquest article del blog.Llegeix més »

L’onada deliberativa i el que pot aportar a les polítiques de govern obert – Pablo García Arcos

Foto: OECD/Andrew Wheeler

Quina onada?

Amb l’expressió “Agafant l’onada deliberativa”, l’OCDE titulava l’any 2020 un informe que analitzava gairebé 300 experiències d’autoritats públiques i nivells de govern, per a la resolució de problemes complexos –des de decisions sobre infraestructures fins a l’enfrontament del canvi climàtic– a partir de la incorporació de la ciutadania en processos deliberatius per a la presa de decisions públiques.

La Direcció General de Participació, Processos Electorals i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya se’n feia ressò fa uns mesos organitzant unes jornades conjuntament amb l’OCDE i fa dos anys va dur a terme un seminari amb el professor Oliver Escobar, de la Universitat d’Edimburg, referent i impulsor a Escòcia de projectes deliberatius.Llegeix més »

Ciutadania escollida per sorteig fent política? – Pablo Garcia Arcos

Què passaria si una mostra de la ciutadania fos escollida per sorteig per crear una mena de parlament, i pogués dedicar un temps a formar-se, a rebre coneixements diversos, i finalment deliberar per fer recomanacions a una llei o política pública? Podrien adreçar problemes complexos i fer propostes de valor?

Per respondre aquestes preguntes no cal recórrer a la imaginació. Al món i al nostre entorn ja s’està experimentant amb innovacions democràtiques basades en aquesta idea, sota el nom de “minipublics”, a partir d’una consideració contundent: la nostra democràcia representativa basada en sistemes electorals és insuficient per adreçar els reptes socials actuals i el distanciament entre ciutadania i governs.

Són coneguts amb diferents noms com assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, conferències de consens o enquestes deliberatives. Més enllà de les especificitats de cada tipus, els seus trets fonamentals són: s’escull una mostra aleatòria de ciutadans i ciutadanes per sorteig, seguint criteris de representativitat i diversitat; reben informació i diferents visions sobre un assumpte concret; i es genera un debat estructurat amb el que faran recomanacions per una política pública o llei, tot recompensant als participants per la seva contribució.Llegeix més »