La introducció de la perspectiva climàtica i ambiental en els pressupostos públics – Jordi Baños Rovira

La lluita contra el canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes són actualment un dels principals reptes mundials i una de les majors prioritats de diversos governs arreu del món, els quals es troben en la implementació de polítiques i mesures per reduir les seves emissions i descarbonitzar les seves economies, amb l’objectiu d’impulsar una transició ecològica de les seves societats.

Precisament Catalunya és un indret on els efectes del canvi climàtic s’estan manifestant de manera clara i on es preveu que en el futur es pugui produir un impacte significatiu. Els indicadors de naturalesa mediambiental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) permeten observar com, en termes generals:

· Els valors d’emissions, la contaminació i l’increment de les temperatures mostren una tendència desfavorable, i generalment pitjor, que els valors del conjunt de l’estat i la UE-27.

· Les energies renovables, tot i mostrar una tendència ascendent favorable, continuen essent inferiors als valors registrats en el conjunt d’Espanya i a la mitjana dels països membres de la UE-27.

· La taxa de reciclatge municipal de residus té una tendència de millora, amb una magnitud més favorable en comparació amb el conjunt de l’estat, però encara no assoleix els valors mitjans observats a la UE-27.

· Quant a qualitat i protecció dels espais naturals i de la biodiversitat, Catalunya mostra una situació millor que en relació amb els anteriors indicadors. En aquest sentit, Catalunya mostra en termes generals una situació millor, en comparació amb Espanya i la UE, pel que fa a l’excel·lència quant a la qualitat de les aigües marines i continentals i la proporció de superfície forestal. Pel que fa a la protecció d’espais terrestres i marins, els indicadors s’han mantingut constants, a excepció de la superfície d’espais marins designats per Natura 2000, que han augmentat. Els indicadors de biodiversitat mostren tendències i valors relatius oposats.Llegeix més »

Resultats i conclusions de la valoració PEFA del sistema pressupostari de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira

Al mes de juny s’ha publicat l’informe de valoració PEFA de la Generalitat de Catalunya, en el qual es mostren els resultats i puntuacions per a diversos aspectes relatius a la gestió pressupostària. En aquest informe s’analitzen de manera integral els diferents àmbits de la gestió pressupostària pública i aquests es valoren, segons el nivell d’avenç/desenvolupament, facilitant-ne així la detecció dels principals punts forts i febles, i identificant-ne els factors clau per a la millora de pràctiques actuals.

L’informe PEFA sobre el sistema pressupostari de la Generalitat de Catalunya es pot consultar a l’enllaç següent: https://www.pefa.org/node/5001.

Què és el PEFA?

El PEFA és un marc i eina per a la valoració de la qualitat i bonança dels sistemes de gestió de les finances públiques. D’aquesta forma, el PEFA esdevé un marc harmonitzat i comparable, el qual permet realitzar diagnosis sobre l’estat de la gestió de les finances públiques i oferir informació en relació amb els punts més febles i orientacions per a la seva millora o progrés. La finalitat que persegueix el PEFA és millorar la qualitat dels sistemes de gestió de les finances públiques, facilitant el desenvolupament d’una pràctica seqüència de reformes i de desenvolupaments.Llegeix més »

La tresoreria de la Generalitat de Catalunya el 2016 i perspectives pel 2017 – Josep Maria Sánchez i Pascual i Carles Cacho i Cirés

blog_02La tresoreria del sector públic de la Generalitat de Catalunya (Generalitat i entitats del sector públic) ha tancat l’exercici 2016 amb algunes dades positives:

  • Millora del període mitjà de pagament (PMP) global de 54,05 dies a 31/12/2015 fins a 29,23 dies a 31/12/2016.
  • S’ha consolidat un ritme de pagament regular.

Aquesta millora té la següent traducció en els terminis de pagament dels principals conceptes facturables, que en el cas dels pagaments que gestiona la Tresoreria General (sense incloure les entitats públiques) a final de 2016 eren: 60 dies per concerts sanitaris i socials, 60 dies per farmàcies i proveïdors amb forta càrrega de nòmina i 120 dies per la resta de proveïdors.

Convé tenir present que tradicionalment els terminis de pagament a final d’any han estat inferiors als de la major part de l’any de manera que durant l’exercici s’han experimentat fortes tensions de tresoreria que s’han pogut reduir al tancament. Aquest patró de comportament té dues causes fonamentals:Llegeix més »