Vitamines per als comandaments: preparats per avaluar l’acompliment dels vostres equips? – Cristina Fumadó i Marta Sabaté

El retorn a les oficines públiques després de la pandèmia ha implicat el desplegament del model de treball híbrid, una realitat on gairebé 17.000 empleats fan teletreball algun dia a la setmana (segons dades del portal de l’empleat) i una dada on caldria afegir tots els treballadors del sector públic que també han adoptat aquesta modalitat.

És una bona notícia per a molts treballadors que han guanyat autonomia i flexibilitat, però aquest model també ha fet entrar en crisi les velles regles de l’organització i la gestió dels equips. L’escenari actual es un món de reunions virtuals inacabables, fraccionament dels espais de treball en formats físics i virtuals i una certa desconfiança o desconeixement sobre el rendiment real de les persones i el seu temps de treball. Els comandaments han d’improvisar sobre la marxa noves estratègies sense gaires recursos ni directrius sobre aquest canvi cultural quant a l’organització. I es pot pensar que la desaparició dels papers també s’ha emportat les velles habilitats per gestionar persones i supervisar tasques.Llegeix més »

Impactes de les polítiques públiques de formació directiva. Un estudi de cas: supervisió àgil – JoanMa Torres i Natàlia Sureda

Introducció
A l’article anterior “Supervisar el teletreball d’una manera àgil i eficient és possible si aprens com implementar-lo“ parlàvem sobre la importància de supervisar àgilment els processos implicats en el teletreball per tal d’assegurar l’èxit, i ens centràvem especialment en els com.

Per fer-ho, també vam exposar algunes claus per a l’èxit i marcs de treball àgils per aconseguir superar els reptes que planteja el treball híbrid estructural. Per assegurar els nostres objectius, les eines han de ser concretes i efectives, i la clau és com les podem utilitzar.Llegeix més »

Teletreball i nous usos del temps – Alexis Serra i Rovira

Estem immersos en un canvi de cultura organitzativa sense precedents que s’ha accelerat a causa de la COVID-19.

Venim d’una organització de gestió, pública i privada, basada majoritàriament  en el control i la desconfiança, en llargues jornades de treball presencial que provocaven ineficiència i poca productivitat. Venim de la cultura del «tot en paper» i dels compartiments estancs en què cadascú tenia assignats la seva taula, la seva cadira i el seu ordinador. Venim també d’una organització dels hàbits quotidians en què la càrrega més gran de treball domèstic recau sobre la dona, i en què les primeres mesures que es varen aportar en relació amb la conciliació anaven dirigides cap a la dona perquè fos ella la que s’espavilés a conciliar els seus diferents temps. I venim d’una manca preocupant de temps per a nosaltres mateixos, de manera que hem construït una societat desorganitzada en els horaris que ens empeny a anar a dormir tard i a rendir malament.Llegeix més »

Eficàcia, aprenentatge, creativitat – Boris Mir

Hi ha nombrosos mètodes, criteris i orientacions per a millorar la productivitat personal. El mètode més reconegut és el que proposa David Allen i s’anomena “Getting Things Done” (GTD), traduït de forma arbitrària com “Organitza’t amb eficàcia”.

Ser productiu sense estrès és la promesa del mètode, que s’articula entorn del control del flux del treball. Aquest flux de treball considera cinc dimensions: la captura (registrar qualsevol assumpte o idea en “cistelles d’entrada”), la clarificació (convertir aquestes idees en tasques a fer, delegar o ajornar), l’organització (gestionar correctament l’agenda, les llistes de tasques i els projectes), la reflexió (tenir cura del sistema per prendre les millors decisions) i l’acció (executar atenent a la situació, el temps, l’energia i les prioritats). El mètode també ofereix orientacions estratègiques més generals per al treball personal (nivells d’enfocament) i per a la planificació personal, però no han estat una aportació tan significativa en entorns professionals.Llegeix més »