El govern obert és una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania basada en criteris de transparència, participació i col·laboració. Totes les polítiques públiques haurien d’estar basades en aquests tres grans eixos, ja que és la via per aconseguir un govern eficient que respongui a les veritables necessitats de la ciutadania.
I la formació no n’ha de ser una excepció. La formació és un dels àmbits que més han de contribuir a la modernització i adaptació de l’Administració a les noves propostes ciutadanes, ja que ha de representar l’espai en què els treballadors públics poden reflexionar de manera conjunta sobre noves fórmules de gestionar més i millor amb els mínims recursos possibles i aprendre l’ús d’eines i habilitats que els ajudin a ser més eficaços i més eficients.
La manera de formar la societat en general, i els treballadors públics en particular, ha canviat molt. I podem dir que la figura del savi que explicava i l’alumnat que prenia notes va donant pas progressivament a una relació més estreta i col·laborativa entre l’expert que selecciona continguts i coordina fòrums i debats i els participants del curs; una relació en què tothom hi guanya, perquè el docent, intern o extern, també aprèn dels participants i tots plegats van forjant un nou model d’Administració, basat en la col·laboració i la coordinació i en què els professionals són l’actiu més important.
Per aquesta raó, i ara més que mai, és important retre comptes de la formació, no solament per la inversió econòmica que pot representar sinó també perquè és un motor de canvi, i cal ser-ne conscients. L’avaluació, doncs, ha de ser present des de l’inici de la preparació d’un pla de formació i en la planificació de qualsevol activitat formativa, i s’ha de dissenyar de manera que pugui arribar al màxim nivell de detall a explicar quina millora concreta ha introduït en el funcionament de l’organització, quin canvi observable ha provocat un estalvi de temps, de diners o un millor servei que comporta la satisfacció dels professionals que hi treballen i, finalment, la de la ciutadania.
I un cop l’avaluació s’ha fet, també és important la difusió dels resultats. Cal que l’organització conegui bé el retorn de la seva inversió de temps i recursos en formació; cal demostrar amb dades concretes que la formació és, com dèiem abans, un motor de canvi. I cal també que aquesta percepció arribi a la ciutadania, destinatari final de les millores, en un exercici necessari de transparència que ha de caracteritzar les administracions al segle XXI.
Com creieu que la formació pot contribuir a fomentar la visió d’un govern obert? Penseu que el ciutadà pot tenir interès a conèixer les millores introduïdes? Cal difondre-les? Esperem, com sempre, els vostres comentaris!
Us esperem el proper dijous 8 de novembre a l’EAPC, on tindrà lloc la IV Jornada sobre avaluació de la formació a les administracions públiques per continuar la reflexió.