El suport de la Diputació de Girona en l’exercici del control intern a les entitats locals – Núria Josa Arbonès Premi Alfons Ortuño 2020 en la categoria "Organització, processos i gestió econòmica"

Estem molt satisfets del reconeixement que suposa haver rebut un dels quatre premis principals de la V edició dels Premis Alfons Ortuño a la innovació i bones pràctiques en matèria de gestió pública a les administracions públiques, convocats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en la categoria 1, d’Organització, processos i gestió econòmica, pel projecte Servei d’assistència en l’exercici de control intern.

Aquest servei innovador, creat per la Diputació de Girona el desembre de 2017, té per objecte assistir els ens locals de la província en la implantació de les novetats introduïdes en matèria de control intern pel Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local (RCIL), reglament que estableix dos règims de control en l’àmbit local: el règim de control general i el règim de control simplificat per a aquelles entitats locals de menor dimensió que podrien trobar-se en pitjors condicions per assumir el règim de control general.Llegeix més »

El servei d’arxiu i gestió documental entès com a unitat d’informació directiva – Joan Soler Jiménez

El legislador estatal s’inventà el concepte d’unitat d’informació a la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern. A l’article 21.2 hi va descriure quines haurien de ser les seves funcions. En concret, recollir i difondre la informació pública objecte de publicitat activa; rebre i donar tramitació a les sol·licituds d’accés a la informació; fer els tràmits interns necessaris per donar accés a la informació sol·licitada; fer el seguiment i el control de la tramitació correcta de les sol·licituds d’accés a la informació; portar un registre de les sol·licituds d’accés a la informació; assegurar la disponibilitat en la respectiva pàgina web o seu electrònica de la informació, l’accés a la qual se sol·licita amb més freqüència; i mantenir actualitzat un mapa de continguts en el qual quedin identificats els diferents tipus d’informació que estigui en poder de l’òrgan. Les funcions, descrites d’aquesta manera, presentaven un sistema de mínims que permetia integrar la gestió de la publicitat activa i de les sol·licituds d’informació que fessin els ciutadans, en el marc del funcionament de l’organització interna de l’Administració general de l’Estat, tal com es diu a l’article 21.1. Finalment, l’article 21.3 plantejà que, fora de l’Administració general de l’Estat, tots els altres ens i administracions inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol identifiquessin clarament l’òrgan competent de les sol·licituds d’accés, sense una obligació explícita d’anomenar-les unitat d’informació i deixant oberta la possibilitat de reaprofitar algun òrgan ja existent. Convé recordar que el 2013 vivíem immersos de ple en els efectes devastadors d’una crisi financera global i de les retallades que les administracions públiques van aplicar sense mesura. Això és important perquè en aquells moments la creació de noves unitats, ens o estructures administratives no era gens ben vista, atès que la voluntat política era precisament la d’aprimar l’Administració i no pas la de fer-la créixer. L’esperit de la llei estatal, almenys pel que fa a les administracions fora de l’Administració general de l’Estat, era el de reaprofitar estructures administratives existents, revisant-ne les funcions i incorporant-hi les noves.

Llegeix més »

Més accés a les dades, més democràcia – Àngels Vidal Juanola
Dades obertes durant la jornada electoral: l’experiència del #14F

Les eleccions al Parlament de Catalunya 2021 han estat una fita rellevant pel que fa a la publicació de les dades, ja que per primera vegada s’han publicat al Portal de dades obertes (Portal DO) les dades electorals durant la jornada.

Això culmina un procés en què s’han reunit i publicat dades dels processos electorals de Catalunya des de 1977 al Catàleg de dades obertes. La possibilitat d’accés a aquesta informació forma part del procés de transparència i permet a la ciutadania consultar, analitzar i decidir de manera objectiva. Les diverses experiències per part dels reutilitzadors (periodistes, investigadors, ciutadania en general) confirmen que el fet de tenir accés a les dades de forma immediata permet elaborar anàlisis i comparatives de manera àgil i eficaç.Llegeix més »

La transparència portes endins: l’impacte intern de l’aplicació de la normativa de transparència als ajuntaments catalans – Joan Josep Vallbé Fernández i Esther Pano

La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »

L’espai de treball i les noves formes de gestió local – Marga Bonmatí

És una evidència que la pandèmia provocada pel virus de la COVID-19 ens ha portat de forma accelerada a un estil de vida diferent, ha canviat la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn, i el canal digital s’ha convertit en la principal via de relació. Durant molts mesos, l’única forma de treballar, establir contacte amb familiars i amics, comprar, realitzar gestions i gaudir de l’entreteniment i de l’oci ha estat a través de mitjans i plataformes digitals.

Moltes d’aquestes formes de relació digital que hem posat en marxa de manera exprés i improvisada en molts casos han arribat per quedar-se. Potser modificades, adaptades a noves realitats i aplicant-hi millores, però tenim l’oportunitat i la responsabilitat de normalitzar i obtenir valor d’allò que hem viscut en temps d’aïllament i que ha donat bons resultats, que ens ha obert una nova forma de viure que aporta beneficis.

Una d’aquestes formes és la relació del treballador amb el seu entorn professional, amb els companys i col·laboradors, amb els clients i usuaris, amb el negoci i amb les eines de treball, és a dir: una nova forma de treballar.Llegeix més »