Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Read More »

El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

quadruple helix

  1. La innovació social a l’Administració pública

La innovació social és una manera de respondre a reptes de la societat des d’una perspectiva de procés sistèmic en el qual l’Administració col·labora amb altres agents (empreses, universitats, societat civil, etc.). La innovació social busca generar canvis incrementals en les actituds i els comportaments humans i en les relacions i la distribució de poder entre diferents organitzacions i col·lectius. Els elements centrals de la innovació social són els processos d’apoderament de les persones i d’aprenentatge col·lectiu, i els resultats són unes polítiques públiques més efectives i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El procés d’innovació social a l’Administració pública es concreta en els quatre punts següents:Read More »

El paper de la tecnologia en la nova innovació social digital – Ricard Faura i Homedes

Ja fa força temps que es treballa amb projectes que tenen visió d’Innovació Social[1], és un concepte que ja no podem considerar com a nou, la novetat seria l’aportació que li dóna la suma del concepte “Digital”.

Podem considerar la Innovació Social Digital, com un moviment creixent d’innovadors en la societat civil i empresaris tecnològics i socials, estan desenvolupant solucions digitals inspiradores per a una gran varietat de temes socials en àmbits com ara la salut, la democràcia, el consum, els diners, la transparència i l’educació. És aquí on tenim un debat obert del pes que té l’element tecnològic en aquest tipus d’innovació. El concepte “solucions digitals” és prou ambigu per deixar un marge ampli de propostes que es puguin considerar innovacions socials digitals.Read More »

Polítiques públiques basades en l’evidència: la utilitat de les revisions sistemàtiques de literatura – Jordi Sanz i Laura Kirchner

Les institucions i persones responsables de formular polítiques públiques constantment estan prenent decisions sobre aquestes, com per exemple el disseny d’un nou programa, la població a qui ha d’anar adreçat, la continuïtat d’una política ja existent, etc.

Aquests actors tenen a l’abast cada cop més informació relacionada amb la problemàtica que volen tractar, incloent literatura acadèmica, en la qual es poden basar per prendre decisions informades sobre les polítiques i programes públics. En els darrers anys, la recerca aplicada en l’àmbit de les polítiques públiques ha crescut considerablement, especialment en els països anglosaxons. Paral·lelament, cal tenir en compte que existeix molta literatura grisa (notes breus, informes, policy briefs…) sobre determinades intervencions socials. En conseqüència, s’ha generat prou coneixement científic com per poder respondre en millors condicions a aquelles preguntes clau relatives a la naturalesa del problema, què funciona per resoldre’l, el per què i el com.

Malauradament, prendre decisions en base al millor coneixement existent no és tan habitual ni tan senzill en l’àmbit de les polítiques públiques. Donada la gran quantitat d’informació existent, és poc probable que tots aquests actors tinguin el temps i els recursos per analitzar-la i aplicar-la de forma sistemàtica en el disseny i desenvolupament d’intervencions públiques. A més, experiència, tradicions, judicis, hàbits o contingències del context politico-administratiu són elements que “competeixen” amb l’evidència científica.

Davant d’aquesta situació, en diversos països del nostre entorn s’ha generat un interès creixent sobre la necessitat d’aplicar el coneixement derivat de la investigació acadèmica a la presa de decisions sobre política pública per tal de produir polítiques més eficaces.Read More »

L’Administració pública catalana del futur: digital, pionera i transformadora – Jordi Puigneró i Ferrer

foto_3359540 (1)

Deixeu-me en primer lloc saludar-vos com a nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Un departament nou, que sota l’impuls del M.H president Quim Torra, vol situar Catalunya i les seves institucions als capdavant del lideratge de la revolució digital que estem vivint.

La Generalitat de Catalunya és l’administració pública de referència per als catalans i les catalanes i el nivell d’autoexigència dels seus treballadors i treballadores ha estat sempre altíssim. Tenim uns professionals altament qualificats que treballen en benefici de l’interès públic i que ho fan cercant l’excel·lència.

Ha estat així al llarg de la seva història. Aquesta vocació de servei públic s’ha evidenciat encara més en aquesta llargs mesos d’intervenció per part de l’Estat i d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. El col·lectiu dels servidors i servidores públics heu estat un dels col·lectius que més heu patit els efectes de la intervenció de l’Estat Espanyol i, malgrat les dificultats, heu continuat exercint les vostres responsabilitats amb enorme professionalitat i excel·lència. Vagi, doncs, per endavant el meu agraïment i reconeixement.

Tenim una administració potent i un personal molt preparat al capdavant de les nostres institucions. Ara bé, ens cal una actualització per adaptar-nos a les noves realitats i reptes que imposa la revolució digital en què ens trobem immersos.

Encetem, doncs, una nova etapa. Posem rumb cap a l’administració pública catalana del futur.Read More »