Ciutadania escollida per sorteig fent política? – Pablo Garcia Arcos

Què passaria si una mostra de la ciutadania fos escollida per sorteig per crear una mena de parlament, i pogués dedicar un temps a formar-se, a rebre coneixements diversos, i finalment deliberar per fer recomanacions a una llei o política pública? Podrien adreçar problemes complexos i fer propostes de valor?

Per respondre aquestes preguntes no cal recórrer a la imaginació. Al món i al nostre entorn ja s’està experimentant amb innovacions democràtiques basades en aquesta idea, sota el nom de “minipublics”, a partir d’una consideració contundent: la nostra democràcia representativa basada en sistemes electorals és insuficient per adreçar els reptes socials actuals i el distanciament entre ciutadania i governs.

Són coneguts amb diferents noms com assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, conferències de consens o enquestes deliberatives. Més enllà de les especificitats de cada tipus, els seus trets fonamentals són: s’escull una mostra aleatòria de ciutadans i ciutadanes per sorteig, seguint criteris de representativitat i diversitat; reben informació i diferents visions sobre un assumpte concret; i es genera un debat estructurat amb el que faran recomanacions per una política pública o llei, tot recompensant als participants per la seva contribució.Read More »

L’avaluació econòmica: coneixement per a la priorització pressupostària – Jordi Baños Rovira

Els principals objectius que persegueix la gestió pressupostària són la sostenibilitat de les finances, l’eficiència assignativa i l’eficiència operativa. Això vol dir no gastar més d’allò disponible (en l’actualitat i el futur), distribuir els recursos als millors usos possibles (en funció de prioritats i resultats) i executar-ho de la millor forma (contractant bé i amb la màxima productivitat i qualitat possible).

La priorització d’iniciatives a ser finançades amb els (escassos) recursos pressupostaris esdevé un dels principals processos de decisió d’una administració pública. Davant d’aquesta situació, informar de la forma més completa i rellevant possible esdevé clau per facilitar la millora presa de decisions possible. En aquest sentit, entre altra informació, la proporcionada per les tècniques d’avaluació de polítiques públiques permet comptar amb evidència objectiva i rigorosa envers si les intervencions públiques en qüestió són o tenen possibilitats de ser efectives i eficients en relació als seus propòsits.Read More »

Territoris Intel·ligents, administracions intel·ligents. Ho estem aconseguint? – Pep Budi

Reptes i tendències

Reptes globals derivats de la crisi econòmica, canvi climàtic, densificació de les ciutats, envelliment de la població, entre d’altres, ha provocat que en les agendes públiques, primer des d’Europa i després les posteriors transposicions a l’agenda nacional, sorgissin plans de transformació fonamentats en economies basades en la innovació i coneixement, la gestió eficient dels recursos i la cohesió territorial i social. És una de les primeres palanques que permet a les ciutats adoptar el nou paradigma de les smartcities, per mirar de donar respostes als nous reptes.

En paral·lel, un context d’hiperconnectivitat, agilitat i volatilitat provocat per una societat digital amb tendències tecnològiques totalment disruptives, com el cloud, Internet de les coses (IoT),  bigdata, etc, on les persones em modificat la nostra relació amb la informació provocant canvis i nous hàbits de relació, consum, treball i economia, on les empreses per subsistir i ser competitives es veuen obligades a  transformar-se per oferir serveis totalment ubicus, proactius i personalitzats als seus clients, afavorint experiència d’usuari. Per tant, adaptació al nou context digital per sobreviure i respondre a les expectatives dels clients.Read More »

Participar sí, però com? Receptes en temps de populismes – Laura Suñé Salvador

El 26 de març passat vam celebrar el seminari directiu de participació ciutadana a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb la Montse Alomà, directora de Comunicació i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oliver Escobar, professor de Polítiques Públiques de la Universitat d’Edimburg i l’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana.

Hi vam parlar de participació ciutadana en MAJÚSCULES, de democràcia, dels riscos que corre, de com podem millorar-la i conservar-la en un moment de crisi multinivell.

Algunes de les idees que en van sorgir us les expliquem a continuació:Read More »

El Pla normatiu 2019-2020: un primer pas cap a la racionalització de les decisions normatives – Paula Ortí Ferrer

Font: Better Regulation Guidelines European Commission 2017

Per Acord de 24 d’abril de 2019, el Govern ha aprovat  el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020, el qual conté la llista dels projectes normatius la tramitació dels quals es preveu iniciar durant aquest període. A continuació es fan algunes reflexions sobre la rellevància d’aquesta eina i els seus antecedents directes.

Per què cal planificar la producció de normes?

La planificació és una funció inherent a l’Administració pública que s’aplica en relació amb una multiplicitat d’àmbits materials i sectors però que tradicionalment no s’ha emprat respecte a l’activitat normativa. La seva introducció en aquest àmbit es produeix amb la implantació de la política pública de millora de la regulació, en el marc de la qual constitueix una eina en suport de l’eficàcia i eficiència de les normes.

En un context de creixement constant de l’ordenament jurídic i dels costos regulatoris, planificar l’elaboració de normes és indispensable a fi de racionalitzar la presa de decisions normatives i aportar transparència. En concret, aquest mecanisme serveix per:

  • Prioritzar i coordinar la producció normativa;
  • Facilitar la tasca tècnica de disseny i implementació de les normes, en especial, la preparació de les avaluacions d’impacte normatiu;
  • Informar els ciutadans i les empreses sobre les propostes normatives que es preveu adoptar en el proper exercici i el calendari de tramitació, en particular, dels processos de consulta pública prèvia.

Read More »