L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells

Infografia fites DGAC 2016-2020
Cliqueu per ampliar la infografia

Ja ho sabíem! Que a l’Administració costa aterrar-hi les lògiques que funcionen als altres àmbits, ho sabíem. Segmentar per oferir els serveis més ajustats a les necessitats de cada persona pot esdevenir una quimera, sobretot si es vol aplicar només als tràmits que fa un ciutadà amb l’Administració, que solen ser pocs. Segurament aquí pot acabar sent més ràpid i eficient que el ciutadà se subscrigui a avisos push a l’app gencat d’allò que més li interessi.

I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…Read More »

Si ells paguen, jo també. Investigant el compliment fiscal amb mètodes experimentals – José Antonio Noguera Ferrer

La recaptació efectiva d’impostos és crucial per al bon funcionament econòmic i redistributiu dels estats del benestar. Per garantir-la és important investigar les motivacions i els factors explicatius del compliment fiscal i explorar el disseny d’estratègies efectives per combatre l’evasió i l’incompliment.

Tradicionalment, l’estudi de l’incompliment fiscal i el disseny de mesures per reduir-lo s’ha centrat en factors estrictament econòmics. Les motivacions per incomplir s’expliquen en termes d’elecció racional: el compliment de les obligacions tributàries depèn del càlcul de comparar el cost de pagar (considerant la renda i el tipus impositiu) amb el cost esperat d’evadir (considerant les sancions i les probabilitats d’inspecció). D’acord amb aquesta comparació, els agents triem el grau de compliment/evasió que maximitzi el nostre interès econòmic. Sobre aquests supòsits, l’estratègia de disseny institucional predominant per abordar el problema de l’incompliment fiscal és la dissuasió. Les mesures més habituals per combatre el frau estan dissenyades per augmentar el cost d’evadir impostos, per exemple, augmentant el nombre d’inspeccions i incrementant les sancions per incompliment.Read More »

Supervisar el teletreball d’una manera àgil i eficient és possible si aprens com implementar-lo – JoanMa Torres i Núria Iglesias

Introducció
“Una empresa del sector farmacèutic ha obtingut un increment en la productivitat dels seus equips proporcional a l’índex de teletreball.” Aquesta afirmació ens pot semblar, sens dubte, sorprenent.

Actualment ens trobem immersos en un entorn especialment incert. Si ja portem anys dins del que s’anomena entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu), la pandèmia de la COVID-19 ens ha empès encara una mica més a l’extrem. Segons apunta l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya fent referència a l’estudi d’Adecco Learning & Consulting, prop del 60% ha implantat mètodes de teletreball. Quedar-nos a casa amb una afectació mínima de la nostra realitat laboral ha estat un repte per a les organitzacions, i sembla que ho serà durant un bon període de temps (si no és que el teletreball ha arribat per quedar-se).Read More »

El nou flow de la gestió en l’Administració digital – Mario Alguacil Sanz

Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Read More »

Per què un Màster en Direcció Pública? – Imma Alsina Rius

Quan a la tardor del 2016 em va arribar el butlletí informatiu del Màster en Direcció Pública (MDP), organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), immediatament em va interessar. Vaig pensar que m’agradaria aprofundir en els coneixements de polítiques públiques i dret administratiu, així com millorar en la gestió i direcció d’equips. Vaig pensar que compartia i em sentia identificada amb els objectius del Màster en Direcció Pública i que seria un gran èxit personal i professional poder assolir-los en l’exercici de les meves funcions com a directiu públic.Read More »