Congrés de Govern Digital 2017: reptes i somnis!

presentacio-4-eixos_pngs_5-2Fa unes setmanes es va celebrar el II Congrés de Govern Digital, durant els dos dies que va durar el Congrés moltes persones de diferents administracions i del sector privat vam poder compartir sensacions, il·lusions i, perquè no dir-ho, patiments i angoixes en relació a tot el que comporta això que anomenem Govern Digital.

El Congrés va complir alguns dels seus objectius: el primer dels reptes assolits comporta posar en el mateix debat a professionals diversos: juristes, economistes, tecnòlegs, politòlegs, arxivers, càrrecs electes, directius públics, funcionaris habilitats de les administracions locals, acadèmics diversos i molts d’altres!.  Aquesta barreja va posar de manifest la necessitat de viure el Govern Digital des de la transversalitat professional i, segurament, en aquest aspecte les administracions hem madurat en els darrers anys; per fi tenim capacitat de posar al voltant d’una mateixa taula a diferents perfils de la pròpia administració, a més de proveïdors tecnològics.

El segon repte que hem assolit les administracions radica en la capacitat de donar resposta a la ciutadania a través de canals digitals menys formals però més efectius i més útils per a la ciutadania.Read More »

Els continguts de la reforma de l’administració i el nou Estat – Josep Ramon Morera i Balada

16_sectores_administracionLa convicció que hi ha qüestions que caldria resoldre prèviament a l’eventual proclamació d’un nou Estat per garantir l’inici de la seva singladura amb un disseny institucional més racional, porta a defensar la conveniència de simplificar el model d’ocupació pública, els nivells de decisió política i l’organització territorial de les administracions. És urgent també que avancem en la professionalització del vèrtex directiu de les organitzacions públiques i que les iniciatives de reforma de l’administració se situïn sota la tutela d’aquells que en poden garantir l’èxit. És evident però que l’agenda de la reforma no acaba aquí, sinó que inclou un reguitzell de matèries sobre les quals cal repensar com cal desenvolupar-les si es vol avançar cap a l’assoliment de l’excel·lència en la resposta que reclamen els reptes que ha d’acarar el país.

Més enllà de l’obvietat que la consolidació de l‘estat del benestar obliga a revisar com s’executen polítiques que en són nuclears, com ara les de salut, educació i atenció a les persones, a tall d’exemple i sense voluntat exhaustiva convé assenyalar la necessitat d’abordar reformes estructurals que permetin trobar remeis específics per disposar d’un poder judicial que asseguri una justícia ràpida que minimitzi la iniquitat, d’una política penitenciària que faci efectiu l’objectiu rehabilitador, d’un sistema de seguretat ciutadana configurat sota la certesa de saber que és millor mantenir separades o bé integrades policies locals i mossos d’esquadra, d’uns serveis públics sotmesos a unes TIC que facin àgil i amable la prestació, d’una fiscalitat sostenible que actuï com antídot del dèficit d’ingressos que escapça la despesa pública, d’un sistema de dades obertes que faci transparent l’acció pública i faciliti l’escrutini ciutadà, d’uns mecanismes de democràcia participativa que atorguin a la ciutadania protagonisme decisori en el govern de la cosa pública, d’una pràctica pública que emfasitzi l’exemplaritat per damunt de la sanció en el combat contra la corrupció.Read More »

Una administració friendly per a les persones joves – Montse Perals

1cbd3def-b2c6-4aba-bc05-bee0f402b8b5-7718-00000587c70ad731_tmpEns acostem al 2020 i com a ciutadans ja no concebem que passi un sol dia sense consultar el mòbil. Per aquest motiu l’Administració pública està fent esforços per introduir-hi les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tanmateix, encara hi ha molts tràmits i serveis que requereixen presencialitat i la percepció que tenen les persones joves sobre l’Administració és la d’una institució que no s’adapta prou a les seves necessitats. Només un 5 % de les persones joves entre 18 i 24 anys creu que els serveis públics tenen molta importància, enfront el 38 % de les persones d’entre 35 i 49 anys, segons l’enquesta de Valoració del Govern i les polítiques públiques del Centre d’Estudis d’Opinió. En aquest article, d’una banda, explico breument de quina manera els joves fan ús de les TIC i, d’altra banda, em pregunto què podem fer des de l’Administració pública per presentar-nos com una administració friendly, amigable.Read More »

El Big Data a Catalunya: una qüestió de sobirania, ètica i ciberseguretat – Jordi Puigneró i Ferrer

04En els darrers dos anys, els humans hem generat més dades que en tota la nostra història anterior. Això ens situa davant de nous i diversos reptes: la captació, el transport, l’emmagatzematge, la ciberseguretat i, sobretot, el tractament d’aquestes dades perquè aportin valor a la societat.

Preguntes com de qui són les dades que generem, quin ús en poden fer tercers o com se’n garanteix la privacitat i la seguretat són en boca de tothom. En aquest sentit, els estaments públics no podem ser aliens a aquest debat i hem de posar damunt la taula la necessitat de crear a Catalunya una nova cultura de les dades, que, al meu parer, ha d’abordar assumptes com l’ètica, la sobirania, la ciberseguretat i també el foment d’una nova indústria de les dades que generi riquesa per al nostre país.

El que avui coneixem com a BigData (dades massives segons el Termcat) és el nom que reben ‘els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals’. En definitiva, l’objectiu de les tecnologies del BigData és convertir les dades en coneixement i el coneixement en acció per tal de generar valor. I tot plegat, fer-ho de forma segura i en temps real o quasi real.Read More »

1917: dol nacional – Aurora Madaula

pratdelaribaL’1 d’agost d’enguany farà cent anys de la mort d’Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat i fundador de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). La seva mort va provocar una gran commoció i va estendre el dol entre la societat i la política catalanes en la mesura que Prat havia esdevingut un líder nacional, per damunt de les diferències polítiques.

«Barcelona 1, 10 de la noche. En Castelltersol ha fallecido el presidente de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad catalana, el Sr. Prat de la Riba.

Después del doctor Robert, la figura de este hombre ilustre fue la más saliente del regionalismo catalán. Prat de la Riba consagró todos sus entusiasmos y sus energías a organizar el vigoroso partido en que militaba y a encauzar, para aprovecharlas mejor, las fuerzas que en Cataluña respondían a aquellos ideales. Profundamente enamorado de su región, Prat de la Riba se resistió a abandonarla ni aun para ostentar su representación parlamentaria. Si hubiese querido, hubiese sido en Madrid la primera figura del catalanismo como lo era en Cataluña. Pero su ambición era más noble, más abnegada, más distante de exhibiciones y de egoísmos.» Read More »