Projecte de mentoria d’acollida: una nova manera de rebre a les persones a l’Escola

Acollir a les (noves) persones a una organització

L’acollida de les persones a una organització és un procés que esdevé cabdal per facilitar la incorporació plena de les persones al seu lloc de treball.  Habitualment aquesta acollida es fa “presentant” l’organització i, sobretot, el lloc de treball en el qual es desenvoluparà, és a dir: posant el centre en l’organització i el lloc de treball, però i si canviem el punt de vista i la persona que s’incorpora és el més important?

Com ho feiem fins ara?

L’acollida a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, igual que a molts altres llocs de l’administració (i també del sector privat) consistia en el lliurament d’una documentació elaborada per l’àrea de recursos humans amb un conjunt d’informació que hauria de servir perquè les noves incorporacions coneguessin la institució i un “passeig” per l’Escola per fer presentacions de persones i funcions dels que ja hi treballaven i la persona que s’incorporava.

Com va començar aquest projecte?

Fruit del treball desenvolupat per l’equip motor sobre participació del personal de l’any 2017 es va proposar i definir “la mentoria d’acollida”, com una eina per facilitar la incorporació del nou personal a l’Escola, centrada en les necessitats de la persona que s’incorpora a l’organització durant les primeres setmanes a l’EAPC i, com a organització, fomentar la cohesió de les persones més enllà de l’acollida professional.

La mentoria és una eina d’aprenentatge que afavoreix el desenvolupament de les persones en una organització. Consisteix en aprendre de l’experiència d’una altra persona, qui fa la mentoria, qui guia i ajuda a la persona que rep la mentoria.Read More »

Decàleg dels serveis d’atenció ciutadana – Direcció General d’Atenció Ciutadana

La Direcció General d’Atenció Ciutadana sintetitza en deu punts els principis que han de regir l’atenció ciutadana del segle XXI.    La Direcció General d’Atenció Ciutadana ha elaborat un decàleg per explicar els principis a partir dels quals es conceben i dissenyen els serveis d’atenció ciutadana:

  1. El ciutadà té el dret a produir dades i informació amb valor públic. Una ciutadania apoderada és determinant per definir les polítiques i els serveis públics del país. Cal, doncs, arbitrar mecanismes que facin possible que l’Administració pugi reutilitzar aquests dades. Ex. iniciatives com Fabs Lab, Citizen Makers, Hackathons.
  2. L’empleat públic participa intensivament en la producció i compartició de coneixement, per apoderar-lo i provocar un canvi en la gestió i provisió de serveis d’atenció ciutadana.
  3. Els continguts de servei es componen amb un registre còmplice amb la ciutadania, és a dir, en un estil clar, directe i empàtic. Els continguts fan que la ciutadania estigui més informada i que tingui una actitud més crítica i cívica en una societat més oberta i lliure.
  4. El valor públic dels serveis d’atenció es focalitza en els temes i les necessitats que són d’interès comú per a la ciutadania. Per això, cal estructurar les informacions i els serveis seguint els seus cicles vitals.
  5. L’escolta activa dels serveis és la base per elaborar els serveis proactius i personalitzats.
  6. L’atenció ciutadana té un enfocament holístic, en clau omnicanal. Al seu voltant s’organitza l’operativa per satisfer les necessitats de benestar col·lectiu de la ciutadania i de la seva experiència com a usuària. Es fa en tres nivells: atenció, assistència i gestió.
  7. Els serveis d’atenció ciutadana s’organitzen en xarxa, tant internament entre els professionals com en la relació amb la resta d’actors públics (ciutadania, empreses i entitats). Aquesta estructura reticular de nodes, que estan en un pla d’igualtat, afavoreix pràctiques de funcionament col·laboratiu com a mètode preferent de treball.
  8. Les dades –i no pas els documents ni els expedients– són la clau de volta d’aquest model.
  9. L’avaluació dels serveis d’atenció és l’instrument per mesurar l’impacte que tenen sobre el conjunt de la ciutadania i per reorientar-los si cal.
  10. Les plataformes tecnològiques per a l’atenció ciutadana es valen, quan escau, d’eines de programari lliure i de solucions cognitives disruptives (intel·ligència artificial, bots, internet de les coses).

Canals de comunicació

Canals de relació amb el ciutadà

Dades obertes dels serveis d’atenció ciutadana

Web d’Atenció Ciutadana

Direcció General d’Atenció Ciutadana

L’enfocament sistèmic com a eina per impulsar respostes eficaces per als reptes de la nostra societat des de l’Administració pública – Tatiana Fernández

En un món cada vegada més globalitzat i en canvi constant, governs i administracions públiques han de donar resposta a problemes extremament complexos, com les migracions, l’envelliment de la població, les desigualtats socials creixents i el canvi climàtic, que estan interconnectats amb múltiples dinàmiques de l’entorn polític, social i econòmic. Es tracta de problemes complexos, persistents i adaptatius, per als quals ni els experts i ni els grups d’interès no tenen la solució: sovint la seva opinió sobre com cal abordar-los és diversa i, fins i tot, contraposada.

Governs i administracions públiques són un actor clau per promoure i articular (en col·laboració amb la societat civil, les empreses i els agents de recerca i innovació)  respostes més eficients, eficaces i sostenibles que les actuals i, per tant, tenen la responsabilitat d’explorar i provar noves maneres d’articular respostes col·lectives als grans reptes de la nostra societat.

Des de l’enfocament sistèmic es proposa anar més enllà dels problemes immediats i veure els patrons subjacents als sistemes, identificar-hi punts de palanca, aprendre del sistema i anar-se adaptant als canvis que s’hi puguin produir. Aquesta metodologia no fa més fàcil afrontar aquests reptes, però ajuda a abordar la complexitat i a treballar per avançar cap a un sistema millor.

El primer pas per treballar sistèmicament reptes socials complexos és comprendre’ls en el seu context o sistema. Aquesta tasca sovint es concreta en l’elaboració d’un mapa del sistema que capti els principals factors i dinàmiques que tenen influència en el repte. Per confeccionar aquest mapa, és clau identificar els actors i les forces que contribueixen al problema i els actors i les forces que contribueixen a mitigar-lo o solucionar-lo. Aquest procés no és trivial: cal seguir una sèrie de passos i implicar-hi els principals actors (les veus discrepants incloses) per evitar acabar presentant el sistema més com ens agradaria que fos que com realment és. També és important definir una visió compartida de com seria el sistema ideal, així com una visió que es pugui assolir a mitjà termini si els actors rellevants implementen les actuacions necessàries.Read More »

Impulsant la governança ètica i la cultura de la integritat en l’actuació pública – Xarxa de Comitès d’Ètica de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic

En els darrers anys hi ha hagut a Catalunya un compromís creixent envers l’ètica pública que s’ha anat concretant en un conjunt d’iniciatives i d’actuacions, com l’aprovació de codis ètics i de conducta i la creació de comitès d’ètica, com a mecanismes de garantia, de control i/o d’elaboració o  seguiment de compliments dels codis, així com amb activitats i programes de formació i de recerca.

Pel que fa a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya es va crear, ja l’any 1991 el Comitè de Bioètica de Catalunya i uns anys mes tard, el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (2010), la Comissió d’Ètica en la Contractació Pública (2014), el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya (2015),  el Comitè Assessor d’Ètica Pública de Catalunya (2016), el Comitè per a l’elaboració del Codi ètic del Servei Públic de Catalunya (2016), el Comitè d’Ètica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2017), i darrerament , el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya(2018).Read More »

Compartint el (nostre) coneixement: les aportacions de l’EAPC a la millora de les administracions públiques catalanes

L’eapc blog és un recull de propostes, projectes, innovacions i, sobretot, un espai per compartir el coneixement que arreu de les administracions catalanes es genera.  La majoria dels articles estan escrits per persones que treballen a les administracions públiques, en tenen relació o bé participen de les activitats formatives de l’Escola.  Però també és un espai on el personal de l’EAPC comparteix els projectes de la institució, és el “nostre” petit espai on podeu trobar el coneixement que generem i que volem compartir més enllà de les nostres parets.  És el nostre deure, més enllà de la formació, la recerca i les publicacions, generar coneixement i innovar.

Tot seguit hem volgut compartir els articles que durant 2018 hem escrit el personal de l’Escola amb la il·lusió d’aportar quelcom positiu i innovador a les nostres organitzacions públiques.

Són articles anònims, però algú els ha escrit i cal donar les gràcies a la Mònica, en Dani, la Sandra, la Cristina B., l’Arantxa, la Tània o l’Eva G..  Ells i elles han estat qui han escrit els articles, s’han convertit en els i les portaveus de la feina de moltes persones que treballem a l’Escola.

Esperem que us agradin! (els articles estan ordenats per data de publicació)

Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Són necessaris els plans d’igualtat a les administracions públiques?

L’experiència de l’EAPC en el pla pilot d’avaluació de l’acompliment de l’empleat

L’arxiu electrònic únic. Un repte per a les administracions públiques

Cal formalitzar l’aprenentage informal i no formal del personal públic?

Per què són útils les cartes de serveis?

Iniciem els treballs per a la confecció d’un diccionari de competències en innovació

#SolidaritatEAPC amb La Marató: Què hem de fer quan el càncer apareix a la feina?