Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista. Accions i reptes de futur – Aina Ibàñez, Núria Ferrer i Astrid Pineda (OCJVM)

L’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (en endavant, l’Observatori) és un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i integrat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que es crea i es posa en marxa per l’Acord GOV/28/2019 per analitzar de manera polièdrica i des de l’àmbit de la justícia el fenomen de la violència masclista. L’acord s’emmarca en els projectes del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, a càrrec dels crèdits rebuts del Ministeri d’Igualtat, en concret de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere.Read More »

La terminologia de la formació en línia – Montse Serra i Anna Arnall

En l’àmbit de la formació, una de les primeres conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 va ser la transformació a correcuita d’activitats formatives presencials en activitats en línia. Programes i aplicacions per aprendre, per gestionar continguts i per comunicar-nos amb veu i imatge van entrar com una forta ventada per la porta oberta de bat a bat. A partir del mes de març els webinars i els meets van inundar les xarxes i van proliferar els anglicismes, els quals es van sumar als que ja freqüentaven el món de la formació, com ara feedback, mentoring, discussion group o, fins i tot, el fàcilment evitable online.

D’altra banda, molts continguts que en cursos presencials eren només orals o projectats, ara ja queden emmagatzemats en un suport electrònic i a l’abast dels aprenents. Per consegüent, aquests materials han de complir un mínim de qualitat pel que fa al contingut, la forma, l’accessibilitat i també el llenguatge emprat, atès que es converteixen en una caixa de ressonància de la terminologia especialitzada que viatja cap a l’àmbit professional; amb la qual cosa és crucial evitar —en aquesta baula de la transmissió del coneixement— l’ús de termes ambigus i anglicismes innecessaris. La qualitat lingüística i terminològica esdevé, doncs, molt rellevant.Read More »

Personalització i proactivitat: un pas més enllà en la prestació de serveis digitals – Agustí Cerrillo, Ramon Galindo i Clara Velasco

La personalització i la proactivitat en la prestació de serveis no són res nou al sector públic. La creixent digitalització a l’Administració, la disposició de grans quantitats de dades públiques i la tecnologia necessària per processar-les —a través de l’automatització o de tecnologies com la intel·ligència artificial— li han donat una gran rellevància. Personalitzar els serveis i oferir-los als ciutadans de forma proactiva en millora substancialment l’efectivitat i l’eficiència. La personalització no està exempta de riscos, ja que està basada en el processament de dades personals. A través del projecte La personalització dels serveis públics. La contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, ens hem proposat analitzar quines són les causes que provoquen aquesta situació i quins són els reptes jurídics i organitzatius que planteja la possibilitat de construir serveis personalitzats i proactius al sector públic.Read More »

Lo que a los ciudadanos nos gustaría que nos contara la Administración pública, respecto de la evolución de la pandemia – José Luis Iparraguirre

Llevamos una temporada acostumbrados a que se nos bombardee con conceptos tales como doblar la curva, cambio de tendencia, vencer al virus. Hasta ahora esta visión animalista de la geometría nos llegaba desde la cotización de los valores de bolsa y el comportamiento de los índices asociados. “Se ha comportado bien el Ibex”…”el valor se ha resguardado en los 3.500…”.

Este modo de comunicar se basa en el uso de la estadística para transmitir el mensaje que el comunicante desea, validando su mensaje con el contraste de los datos. Ahora bien, la estadística ofrece dos escenarios bien diferentes de análisis de los datos y, lo que es más relevante, de comunicación del significado de los mismos. La estadística descriptiva, basada en contarnos lo que los datos dicen, con una visión “forense” de los mismos. Algo así como aquella anécdota de que los americanos acudían a los estadios con un transistor, para que alguien les contara lo que estaban viendo y, la estadística inferencial, basada en extrapolar el comportamiento de una muestra, para describir el comportamiento de la totalidad de la población.Read More »

Teletreball i nous usos del temps – Alexis Serra i Rovira

Estem immersos en un canvi de cultura organitzativa sense precedents que s’ha accelerat a causa de la COVID-19.

Venim d’una organització de gestió, pública i privada, basada majoritàriament  en el control i la desconfiança, en llargues jornades de treball presencial que provocaven ineficiència i poca productivitat. Venim de la cultura del «tot en paper» i dels compartiments estancs en què cadascú tenia assignats la seva taula, la seva cadira i el seu ordinador. Venim també d’una organització dels hàbits quotidians en què la càrrega més gran de treball domèstic recau sobre la dona, i en què les primeres mesures que es varen aportar en relació amb la conciliació anaven dirigides cap a la dona perquè fos ella la que s’espavilés a conciliar els seus diferents temps. I venim d’una manca preocupant de temps per a nosaltres mateixos, de manera que hem construït una societat desorganitzada en els horaris que ens empeny a anar a dormir tard i a rendir malament.Read More »