Imatge generada amb IA (Model: GPT-5 Thinking). Petició resumida: “Visitants mirant La persistència de la memòria de Dalí”
Què veus quan et situes davant de La persistència de la memòria de Salvador Dalí? Potser el primer que et crida l’atenció són els rellotges tous, deformats, que semblen fondre’s sota un sol invisible. I si t’hi fixes més, apareix el paisatge del fons, serè i lluminós, que contrasta amb la inquietud de l’escena central. Un altre observador pot assenyalar la tècnica minuciosa, gairebé fotogràfica, amb què Dalí construeix els detalls. I encara algú més hi trobarà un missatge sobre la relativitat del temps, sobre la fragilitat de la memòria i sobre la manera com percebem la realitat.
Totes les respostes són vàlides, però incompletes. Només la suma de totes les mirades ens ofereix una imatge plena i profunda d’aquest quadre. I és aquí on trobem la clau per entendre què és l’avaluació de competències de 360°.Llegeix més »
El blog de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) es pren un respir aquest mes d’agost per tornar al setembre amb forces renovades. Ens n’anem de vacances amb 5.597 subscripcions i amb 20.456 visites del gener al juliol.
Respecte al total de subscripcions, si parlem dels àmbits destaquem el següent:
· Generalitat: 2.502
· Administració local: 2.198
· Universitats: 138
· Administració estatal: 33
La majoria dels lectors provenen de l’Estat espanyol (18.231), però volem destacar que també n’hi ha 831 dels Estats Units, 347 dels Països Baixos i 323 d’Irlanda, entre d’altres.
Donem les gràcies a totes les persones que ens llegeixen i que reflexionen, opinen i generen debat entorn dels apunts que oferim, i, sobretot, agraïm a les persones col·laboradores la feina de qualitat que han fet i que han tingut l’interès de compartir.
Aquest primer semestre del 2025 hem publicat setze apunts. Els cinc més llegits han estat els següents:
Us desitgem que gaudiu de l’estiu i que tingueu ocasió de dedicar temps a la lectura. Teniu a la vostra disposició els apunts del blog per rellegir-los, compartir-los i comentar-los.
Al setembre el blog tornarà amb més continguts i amb més propostes de reflexió sobre les administracions públiques catalanes. Dedicarà una atenció preferent a difondre bones pràctiques i generar coneixement sobre l’aprenentatge, el desenvolupament professional i organitzacional i la gestió del coneixement.
Què són i quina és la raó de ser dels decrets i les resolucions?
Abans de desgranar els principis bàsics i la normativa entorn de les resolucions municipals o els decrets d’un consistori, seria bo intentar definir-los. Si jo volgués explicar a familiars o amistats què són, miraria de fer-los entendre que una resolució és la manera habitual en què un ajuntament pren certes decisions pertinents sobre els serveis de la localitat i amb què es determinen les accions del veïnatge o les associacions, com en el cas de donar resposta a peticions, finalitzar tràmits, concedir ajudes, gestionar pagaments, fer contractacions, etc., d’interès públic.
Si tenim en compte, a més, que en l’àmbit local un ajuntament és l’administració autònoma més propera a la ciutadania per a prestar els serveis públics que contribueixen a satisfer les seves aspiracions i necessitats, el fet de conèixer aquest tipus de decisions que s’emeten cada dia hauria de constituir un pilar bàsic del bon govern.Llegeix més »
Què distingeix els equips que aconsegueixen resultats extraordinaris d’aquells que simplement compleixen les seves tasques? La resposta sol radicar en el nivell d’implicació dels seus membres. Quan les persones estan veritablement implicades, se senten energitzades, motivades i profundament connectades amb la feina. La implicació es defineix com un estat mental positiu cap a la feina, caracteritzat per elevats nivells de vigor, dedicació i absorció. En aquest article explorarem com les organitzacions poden fomentar aquesta implicació mitjançant estratègies eficaces i una fixació adequada d’objectius, aconseguint així equips més compromesos i productius.Llegeix més »
En un apunt en aquest mateix blog, fa prop de dos anys, reflexionàvem sobre el fet de si som una organització que aprèn i de quina manera posem en pràctica a l’Administració la gestió del coneixement. Una de les conclusions a les quals arribàvem és que a l’Administració, davant de la velocitat a què van els nous reptes i projectes, d’acord amb la hiperacceleració de la societat, molts aspectes han de ser impulsats de manera àgil, sense definir grans plans, ja que cal prioritzar donar resposta a les necessitats. Sobre això precisament reflexionava Pia Andrews en la seva conferència organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en el marc del “Cicle de seminaris web sobre innovació pública”, que Albert Cañigueral va relatar en un apunt titulat “Polítiques públiques àgils en un món volàtil”.
Ja ho emfasitzàvem aleshores: “el context actual acaba sent un catalitzador exponencial de canvis”.Llegeix més »
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.