L’enfocament sistèmic com a eina per impulsar respostes eficaces per als reptes de la nostra societat des de l’Administració pública – Tatiana Fernández

En un món cada vegada més globalitzat i en canvi constant, governs i administracions públiques han de donar resposta a problemes extremament complexos, com les migracions, l’envelliment de la població, les desigualtats socials creixents i el canvi climàtic, que estan interconnectats amb múltiples dinàmiques de l’entorn polític, social i econòmic. Es tracta de problemes complexos, persistents i adaptatius, per als quals ni els experts i ni els grups d’interès no tenen la solució: sovint la seva opinió sobre com cal abordar-los és diversa i, fins i tot, contraposada.

Governs i administracions públiques són un actor clau per promoure i articular (en col·laboració amb la societat civil, les empreses i els agents de recerca i innovació)  respostes més eficients, eficaces i sostenibles que les actuals i, per tant, tenen la responsabilitat d’explorar i provar noves maneres d’articular respostes col·lectives als grans reptes de la nostra societat.

Des de l’enfocament sistèmic es proposa anar més enllà dels problemes immediats i veure els patrons subjacents als sistemes, identificar-hi punts de palanca, aprendre del sistema i anar-se adaptant als canvis que s’hi puguin produir. Aquesta metodologia no fa més fàcil afrontar aquests reptes, però ajuda a abordar la complexitat i a treballar per avançar cap a un sistema millor.

El primer pas per treballar sistèmicament reptes socials complexos és comprendre’ls en el seu context o sistema. Aquesta tasca sovint es concreta en l’elaboració d’un mapa del sistema que capti els principals factors i dinàmiques que tenen influència en el repte. Per confeccionar aquest mapa, és clau identificar els actors i les forces que contribueixen al problema i els actors i les forces que contribueixen a mitigar-lo o solucionar-lo. Aquest procés no és trivial: cal seguir una sèrie de passos i implicar-hi els principals actors (les veus discrepants incloses) per evitar acabar presentant el sistema més com ens agradaria que fos que com realment és. També és important definir una visió compartida de com seria el sistema ideal, així com una visió que es pugui assolir a mitjà termini si els actors rellevants implementen les actuacions necessàries.Read More »

Impulsant la governança ètica i la cultura de la integritat en l’actuació pública – Xarxa de Comitès d’Ètica de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic

En els darrers anys hi ha hagut a Catalunya un compromís creixent envers l’ètica pública que s’ha anat concretant en un conjunt d’iniciatives i d’actuacions, com l’aprovació de codis ètics i de conducta i la creació de comitès d’ètica, com a mecanismes de garantia, de control i/o d’elaboració o  seguiment de compliments dels codis, així com amb activitats i programes de formació i de recerca.

Pel que fa a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya es va crear, ja l’any 1991 el Comitè de Bioètica de Catalunya i uns anys mes tard, el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (2010), la Comissió d’Ètica en la Contractació Pública (2014), el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya (2015),  el Comitè Assessor d’Ètica Pública de Catalunya (2016), el Comitè per a l’elaboració del Codi ètic del Servei Públic de Catalunya (2016), el Comitè d’Ètica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2017), i darrerament , el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya(2018).Read More »

Compartint el (nostre) coneixement: les aportacions de l’EAPC a la millora de les administracions públiques catalanes

L’eapc blog és un recull de propostes, projectes, innovacions i, sobretot, un espai per compartir el coneixement que arreu de les administracions catalanes es genera.  La majoria dels articles estan escrits per persones que treballen a les administracions públiques, en tenen relació o bé participen de les activitats formatives de l’Escola.  Però també és un espai on el personal de l’EAPC comparteix els projectes de la institució, és el “nostre” petit espai on podeu trobar el coneixement que generem i que volem compartir més enllà de les nostres parets.  És el nostre deure, més enllà de la formació, la recerca i les publicacions, generar coneixement i innovar.

Tot seguit hem volgut compartir els articles que durant 2018 hem escrit el personal de l’Escola amb la il·lusió d’aportar quelcom positiu i innovador a les nostres organitzacions públiques.

Són articles anònims, però algú els ha escrit i cal donar les gràcies a la Mònica, en Dani, la Sandra, la Cristina B., l’Arantxa, la Tània o l’Eva G..  Ells i elles han estat qui han escrit els articles, s’han convertit en els i les portaveus de la feina de moltes persones que treballem a l’Escola.

Esperem que us agradin! (els articles estan ordenats per data de publicació)

Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Són necessaris els plans d’igualtat a les administracions públiques?

L’experiència de l’EAPC en el pla pilot d’avaluació de l’acompliment de l’empleat

L’arxiu electrònic únic. Un repte per a les administracions públiques

Cal formalitzar l’aprenentage informal i no formal del personal públic?

Per què són útils les cartes de serveis?

Iniciem els treballs per a la confecció d’un diccionari de competències en innovació

#SolidaritatEAPC amb La Marató: Què hem de fer quan el càncer apareix a la feina?

Reprenem l’activitat a l’eapc blog!

Durant el 2018 s’han publicat un total de 59 articles i han obtingut 105.328, que significa un increment de quasi el 300% en relació a l’any anterior.  En relació a les interaccions els lectors han fet 171 comentaris i han marcat com a favorits 44 articles.

Els deu articles més llegits del 2018 van ser els següents:

Ivàlua i la UPF impulsen el primer repositori d’avaluacions de polítiques públiques i del tercer sector en l’àmbit de Catalunya – Marçal Farré i Miquel Salvador

En el món de les polítiques públiques, com en qualsevol altre àmbit, es prenen decisions tenint en compte evidències, entenent per evidència el conjunt d’informació que dona suport a una creença o proposició. Aquestes poden tenir més o menys fiabilitat: en alguns casos la informació que es fa servir per justificar l’efectivitat d’una decisió pública pot ser poc convincent, mentre que en d’altres ocasions es tracta de quelcom tant ben conegut que gairebé ningú en dubta. La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o  quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, de qüestions que tenen fortes implicacions sobre les decisions públiques.

Si bé les evidències són un element fonamental per garantir el bon funcionament de les polítiques públiques, a la pràctica els qui es dediquen a generar-les i els qui prenen decisions comparteixen pocs espais per intercanviar informació. Així, podem trobar un volum important de recerca que es manté dins les fronteres de l’àmbit acadèmic i no acaba arribant a persones fora d’aquest àmbit a qui els podria ser molt útil. Podríem dir que experiències com el “Què Funciona en Educació?”, promoguda conjuntament entre Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, en la que decisors i investigadors es troben per debatre sobre les evidències concretes en el camp de l’educació i les seves implicacions en les polítiques públiques, encara no són habituals al nostre país.Read More »