Els labs, present i futur – Tatiana Fernández

Font: Primer Camp d’Innovació de Catlabs

L’Administració pública ha de donar respostes noves i més eficaces als grans reptes de la societat (l’envelliment de la població, el canvi climàtic, la contaminació, la mobilitat, etc.), i ho ha de fer urgentment i en un context de limitació dels recursos públics, a Catalunya i arreu d’Europa. La incapacitat de produir respostes eficaces als reptes i necessitats de la ciutadania ha anat distanciant la ciutadania europea de les administracions públiques.

En aquest context, durant els darrers anys hem vist sorgir espais participatius i d’innovació oberta, en els quals ciutadania i entitats col·laboren i s’organitzen per donar respostes efectives als reptes i les necessitats socials, sovint sense la participació —o amb poca participació— de les administracions públiques.

En la jornada «Living labs, innovació oberta i universitats», organitzada per la Universitat de Barcelona i la Xarxa Europea de Living Labs (EnoLL), es va fer palès que a Catalunya hi ha molts agents que han comprès la rellevància de crear aquests espais d’innovació oberta. Els living labs, els laboratoris ciutadans o socials i els espais de fabricació digital, són espais de trobada i experimentació, que permeten abordar reptes socials complexos i plantejar, desenvolupar i contrastar solucions innovadores de manera col·laborativa.

Sovint els labs són promoguts per ciutadans emprenedors i universitats i tenen finançament de les administracions públiques, principalment de les administracions locals, però també de la Generalitat, mitjançant les convocatòries de subvenció de la RIS3CAT. En la primera convocatòria de PECT (projectes territorials locals) s’han finançat 14 projectes de labs. Diverses universitats també han finançat labs mitjançant la convocatòria d’OTRI (projectes de transferència de coneixement). Paral·lelament, la Generalitat impulsa la reorientació de la Xarxa Punt TIC cap a un model de laboratoris d’innovació que promoguin la participació i la implicació ciutadana en el disseny de les polítiques públiques locals i en la gestió dels equipaments i els serveis públics de l’àmbit local.Read More »

Ciutadania escollida per sorteig fent política? – Pablo Garcia Arcos

Què passaria si una mostra de la ciutadania fos escollida per sorteig per crear una mena de parlament, i pogués dedicar un temps a formar-se, a rebre coneixements diversos, i finalment deliberar per fer recomanacions a una llei o política pública? Podrien adreçar problemes complexos i fer propostes de valor?

Per respondre aquestes preguntes no cal recórrer a la imaginació. Al món i al nostre entorn ja s’està experimentant amb innovacions democràtiques basades en aquesta idea, sota el nom de “minipublics”, a partir d’una consideració contundent: la nostra democràcia representativa basada en sistemes electorals és insuficient per adreçar els reptes socials actuals i el distanciament entre ciutadania i governs.

Són coneguts amb diferents noms com assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, conferències de consens o enquestes deliberatives. Més enllà de les especificitats de cada tipus, els seus trets fonamentals són: s’escull una mostra aleatòria de ciutadans i ciutadanes per sorteig, seguint criteris de representativitat i diversitat; reben informació i diferents visions sobre un assumpte concret; i es genera un debat estructurat amb el que faran recomanacions per una política pública o llei, tot recompensant als participants per la seva contribució.Read More »

L’avaluació econòmica: coneixement per a la priorització pressupostària – Jordi Baños Rovira

Els principals objectius que persegueix la gestió pressupostària són la sostenibilitat de les finances, l’eficiència assignativa i l’eficiència operativa. Això vol dir no gastar més d’allò disponible (en l’actualitat i el futur), distribuir els recursos als millors usos possibles (en funció de prioritats i resultats) i executar-ho de la millor forma (contractant bé i amb la màxima productivitat i qualitat possible).

La priorització d’iniciatives a ser finançades amb els (escassos) recursos pressupostaris esdevé un dels principals processos de decisió d’una administració pública. Davant d’aquesta situació, informar de la forma més completa i rellevant possible esdevé clau per facilitar la millora presa de decisions possible. En aquest sentit, entre altra informació, la proporcionada per les tècniques d’avaluació de polítiques públiques permet comptar amb evidència objectiva i rigorosa envers si les intervencions públiques en qüestió són o tenen possibilitats de ser efectives i eficients en relació als seus propòsits.Read More »

Territoris Intel·ligents, administracions intel·ligents. Ho estem aconseguint? – Pep Budi

Reptes i tendències

Reptes globals derivats de la crisi econòmica, canvi climàtic, densificació de les ciutats, envelliment de la població, entre d’altres, ha provocat que en les agendes públiques, primer des d’Europa i després les posteriors transposicions a l’agenda nacional, sorgissin plans de transformació fonamentats en economies basades en la innovació i coneixement, la gestió eficient dels recursos i la cohesió territorial i social. És una de les primeres palanques que permet a les ciutats adoptar el nou paradigma de les smartcities, per mirar de donar respostes als nous reptes.

En paral·lel, un context d’hiperconnectivitat, agilitat i volatilitat provocat per una societat digital amb tendències tecnològiques totalment disruptives, com el cloud, Internet de les coses (IoT),  bigdata, etc, on les persones em modificat la nostra relació amb la informació provocant canvis i nous hàbits de relació, consum, treball i economia, on les empreses per subsistir i ser competitives es veuen obligades a  transformar-se per oferir serveis totalment ubicus, proactius i personalitzats als seus clients, afavorint experiència d’usuari. Per tant, adaptació al nou context digital per sobreviure i respondre a les expectatives dels clients.Read More »

Participar sí, però com? Receptes en temps de populismes – Laura Suñé Salvador

El 26 de març passat vam celebrar el seminari directiu de participació ciutadana a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb la Montse Alomà, directora de Comunicació i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oliver Escobar, professor de Polítiques Públiques de la Universitat d’Edimburg i l’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana.

Hi vam parlar de participació ciutadana en MAJÚSCULES, de democràcia, dels riscos que corre, de com podem millorar-la i conservar-la en un moment de crisi multinivell.

Algunes de les idees que en van sorgir us les expliquem a continuació:Read More »