La importància dels valors a l’organització – Manel Muntada

Photo by Riccardo Annandale on Unsplash

Els valors són els principis ideològics o morals pels quals es guien les persones i les societats.

Principi, moral o guiar són components de la definició que delaten la importància dels valors quan es tracta d’explicar no tan sols les actuacions que les persones duen a terme, sinó també el seu estat d’ànim o la manera com perceben aquestes actuacions quan no es corresponen o són contràries als seus principis «morals».

Els nostres valors estan imbricats en la nostra vida mental i actuen no solament determinant els criteris a partir dels quals decidim les nostres actuacions, sinó també com a paràmetres a partir dels quals ens sentim més o menys satisfets i orgullosos de nosaltres mateixos quan tenim l’oportunitat de portar-les a terme.

Read More »

L’abordatge de l’ètica a la Generalitat. Un reconeixement dels comitès d’ètica – Isidre Obregon Gomà

El repte de la societat del futur és reduir la contradicció entre els valors i els actes.
Rémy Oudghiri, sociòleg

 

Reunió del Comitè d'Ètica a la Sala del Consell de l'EAPCEls comitès ètics desenvolupen una funció essencial a les organitzacions públiques
Com es pot garantir l’atenció a la persona malalta, considerant tota la seva integritat, sense desatendre una comunitat en risc o amb patiment i potser encara no atesa, mentre es gestionen uns recursos potser ja no només limitats sinó veritablement escassos? És la pregunta que recentment s’ha fet el Comitè de Bioètica de Catalunya en el document «Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19».

Sabem que a les institucions públiques es duen a terme activitats molt complexes. Davant de situacions determinades, i d’acord amb la missió de les institucions, els equips professionals responen, prenen decisions i actuen. I aquests actes es corresponen amb pràctiques professionals que es consideren adequades en funció de determinats valors.Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

Persones treballant al projecte Hort al Terrat en un terrat de la ciutat de Barcelona
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »

Valors com a gestió de lideratge – Simon Dolan

Cartell de la jornada "Lideratge en femení al segle XXI"Al món actual, cada vegada més globalitzat i canviant, els líders de les organitzacions requereixen noves competències per gestionar i dirigir persones, cada vegada més ben formades i exigents. Una tasca gens senzilla per a les directives i directius, que han d’aconseguir motivar, inspirar i treure el
millor dels treballadors perquè innovin i contribueixin a aconseguir els objectius estratègics de l’organització.

Per a això, explica el professor i CEO de The Global Future of Work Foundation, Simon Dolan, és necessari que el líder conegui les seves pròpies competències i que estiguin alineades amb els seus valors personals i amb els valors compartits de l’organització (la cultura corporativa), per ajudar les persones, generar compromís col·lectiu i augmentar la confiança entre els membres de l’equip.

“Els valors s’han convertit en la base de la identitat organitzativa i del principi fonamental de l’estratègia de l’organització”, puntualitza el creador de la metodologia ‘Coaching per Valors’.

“Aquestes competències o habilitats de lideratge són les soft skills, les quals es poden aprendre, experimentar i posar en pràctica per arribar a ser el millor líder de l’organització”, assenyala el World Work Innovation (WWi) Advisory Board, Simon Dolan.

Però, quines són realment les soft skills?Read More »

Valors i lideratge públic – Ferran Sáez Mateu

Si volem parlar de Valors i de Lideratge cal fer dues coses simultàniament:

La primera, provar de mostrar de què parlem exactament -i subratllo l’adverbi- quan parlem de valors. Penso que això és molt important perquè, gairebé sempre, la qüestió de la naturalesa dels valors acostuma a donar-se per suposada alegrement, tot i que constitueix un assumpte filosòfic força tècnic i, en alguns punts concrets, no gaire intuïtiu.

La segona qüestió que provarem de desenvolupar és la de si hi ha valors específicament associats a la qüestió del lideratge en el context de l’administració pública. Els avanço que, plantejada així, aquest tema no té gaire recorregut. Potser fa 50 o 60 anys, estipular un conjunt de valors que tinguessin relació amb el lideratge públic era possible. Avui, però, sembla més adient contemplar les coses des d’una altra perspectiva: la de la tensió entre tríades de valors provinents de la mentalitat premoderna, moderna i postmoderna. Estic convençut que això permet entendre millor les coses.

 

  1. Els valors existeixen des que la consciència i el llenguatge articulat permeten fer judicis sobre la nostra conducta i sobre la conducta dels altres i avaluar-ne les conseqüències abstractament (és a dir, més enllà d’un cas concret).

Si observem el camp semàntic de la majoria de discursos on hi ha referències als valors lligats al lideratge constatarem que hi predominen termes relacionats amb aspectes directament o indirectament emocionals (resiliència, etc) i, en canvi, tendeixen a declinar els que -potser sense haver-ho meditat gaire- es consideren avui massa instrumentals, com ara l’eficiència o la determinació. L’interessant, en qualsevol cas, no és fer una mena de cànon axiològic o decàleg, sinó simplement ser conscients que l’emocionalització dels valors potser és una moda com una altra -i en conseqüència tindrà el recorregut que tindrà- molt relacionada amb determinades visions autoindulgents de la conducta humana.

Read More »