L’avaluació com a motor d’innovació i canvi – Instituto Andaluz de Administración Pública
V Jornades d’Avaluació de Polítiques Públiques. Síntesi i conclusions

El passat 4 de novembre van tenir lloc les V Jornades d’Avaluació de Polítiques Públiques: l’avaluació com a motor d’innovació i canvi [1], organitzades anualment per l’Instituto Andaluz de Administración Pública (IAAP). Durant més de cinc hores, es van compartir les experiències més innovadores en matèria d’avaluació de polítiques públiques, amb la participació de més de 20 persones expertes de prestigi reconegut procedents de diverses regions d’Espanya, Europa i Amèrica Llatina.

Des de l’any 2016, l’Institut treballa amb decisió en la sensibilització, informació, formació i assessorament en centres directius de la Junta d’Andalusia i d’altres administracions del nostre entorn, per a la millora de les pràctiques tant de planificació com d’avaluació de polítiques públiques. Ara més que mai, la societat es caracteritza pel seu dinamisme i transformació constant. Així, l’avaluació es presenta com una eina fonamental per afrontar aquests reptes i poder formular unes polítiques adequades a les necessitats de la ciutadania d’una manera més encertada i ajustada.Llegeix més »

Una nova llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: 4 eixos de treball – Ismael Peña-López

El Govern treballa en un nou marc legal per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb la voluntat de fixar el paper de la institució dins l’ecosistema de governança pública i de situar-la com a vertebradora de la formació dels servidors públics per al conjunt de les administracions catalanes. Després de l’aprovació, el passat 14 de desembre, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, avui s’obre un procés participatiu per recollir l’opinió de la ciutadania i del personal de les administracions públiques sobre com hauria de ser aquesta escola. La nova llei ha d’actualitzar la llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l’Escola d’Administració Pública, per adaptar-la als canvis que ha experimentat l’Administració i el conjunt de la societat en els darrers 35 anys. En aquest sentit, l’EAPC vol esdevenir motor de canvi i agent central en la transformació de les administracions públiques i es configura com a plataforma de generació, gestió i transferència de coneixement en matèria de funció pública i de polítiques públiques per contribuir a desplegar una administració eficient, professional i excel·lent al servei de les persones.

El 24 de març de 1987 es publicava la llei reguladora de l’Escola d’Administració Pública. La llei, en certa manera, reinstitucionalitzava una Escola creada el 2 de juliol de 1912 però suspesa dos cops des de llavors: per la dictadura del general Primo de Rivera i per la dictadura del general Franco.

L’encàrrec que el Parlament fa l’any 1987 a l’Escola és molt clar i segueix vigent: formació, selecció de persones i, més tímidament, recerca i estudi.Llegeix més »

Treure el màxim partit a les reunions en línia – Albert Gibert

""Les reunions en línia adquireixen una rellevància molt especial en la gestió de persones i processos a distància. En moments de transició o canvi, ja sigui planificat o bé provocat per circumstàncies sobrevingudes, encara esdevenen molt més importants. Comencem per veure què és el que les fa especialment rellevants en moments d’adaptació al canvi.

Per una banda, són el vehicle que ha d’ajudar a donar visibilitat a la continuïtat de la missió de l’equip i deixar constància que aquesta no només no ha desaparegut sinó que, en molts casos, caldrà fer un esforç per adaptar-se a noves realitats.Llegeix més »

Camp d’innovació “La construcció del sentit de pertinença dels joves fills de famílies immigrades” – Tania Adam

Diàleg amb ponents i assistents al Camp d'innovacióEl passat 23 d’octubre, a l’Espai Bital (L’Hospitalet de Llobregat) es va inaugurar el camp d’innovació dedicat a la construcció del sentit de pertinença dels joves fills de famílies immigrades amb una taula rodona que duia el mateix nom. Vam tenir l’oportunitat de dialogar amb fills dels tres grans processos migratoris del segle XX a Catalunya, els quals ens van parlar sobre com van viure el seu procés de construcció d’identitat i de creació de sentit de pertinença a la societat catalana.

Quines diferències i similituds hi havia en els diferents processos migratoris interiors i internacionals? Com es van adaptar els fills? I els pares? Quines dificultats van tenir i tenen? Per respondre aquestes i altres preguntes vam comptar amb la presència de l’escriptor Julià Guillamon (Barcelona, 1962), la família del qual va arribar a finals del segle passat; del periodista i director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo (Calella, 1972), la família del qual va arribar de la resta del territori espanyol durant els anys 60; del president de l’Associació Kalayaan Cultural Filipina, Marc Malapitan (Barcelona, 1989), la família del qual va arribar a principis dels anys 80 des de Filipines, i de l’estudiant universitària i regidora de l’Ajuntament del Vendrell, Salima El Yossoufi (El Vendrell, 1998), la família de la qual va arribar del Marroc als anys 70 i 90.Llegeix més »

Ciutadania escollida per sorteig fent política? – Pablo Garcia Arcos

Què passaria si una mostra de la ciutadania fos escollida per sorteig per crear una mena de parlament, i pogués dedicar un temps a formar-se, a rebre coneixements diversos, i finalment deliberar per fer recomanacions a una llei o política pública? Podrien adreçar problemes complexos i fer propostes de valor?

Per respondre aquestes preguntes no cal recórrer a la imaginació. Al món i al nostre entorn ja s’està experimentant amb innovacions democràtiques basades en aquesta idea, sota el nom de “minipublics”, a partir d’una consideració contundent: la nostra democràcia representativa basada en sistemes electorals és insuficient per adreçar els reptes socials actuals i el distanciament entre ciutadania i governs.

Són coneguts amb diferents noms com assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, conferències de consens o enquestes deliberatives. Més enllà de les especificitats de cada tipus, els seus trets fonamentals són: s’escull una mostra aleatòria de ciutadans i ciutadanes per sorteig, seguint criteris de representativitat i diversitat; reben informació i diferents visions sobre un assumpte concret; i es genera un debat estructurat amb el que faran recomanacions per una política pública o llei, tot recompensant als participants per la seva contribució.Llegeix més »