El projecte Traçacovid del Departament d’Educació s’ha convertit en una eina de treball imprescindible per a la gestió i la comunicació de l’evolució de la pandèmia als centres educatius de Catalunya.
L’aplicació que n’ha resultat, i que té aquest mateix nom, Traçacovid, es va posar en funcionament fa poc més d’un any, i engloba tots els protocols dissenyats per garantir la seguretat a les escoles catalanes i per gestionar els casos de covid-19 als centres. Dos aspectes que cal destacar especialment d’aquesta eina són, d’una banda, que facilita l’actualització en temps real de les dades dels casos positius i dels grups confinats; de l’altra, que té associada una visualització de dades interna, a mode de quadre de comandament, que permet prendre decisions, i una altra d’externa, dissenyada per difondre i comunicar al conjunt de la ciutadania i amb la màxima transparència la situació epidemiològica als centres i al territori.
El projecte és fruit del treball intens i conjunt del Departament d’Educació, el Departament de Salut i la direcció de tots els centres educatius de Catalunya. La versió inicial s’ha anat afinant per adaptar-la a les necessitats de cada moment. El procés de millora contínua a què s’ha sotmès cadascuna de les activitats associades a aquesta experiència de gestió de la pandèmia l’ha convertit en una de les més reeixides i eficaces de les aplicades a Europa.
El legislador estatal s’inventà el concepte d’unitat d’informació a la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern. A l’article 21.2 hi va descriure quines haurien de ser les seves funcions. En concret, recollir i difondre la informació pública objecte de publicitat activa; rebre i donar tramitació a les sol·licituds d’accés a la informació; fer els tràmits interns necessaris per donar accés a la informació sol·licitada; fer el seguiment i el control de la tramitació correcta de les sol·licituds d’accés a la informació; portar un registre de les sol·licituds d’accés a la informació; assegurar la disponibilitat en la respectiva pàgina web o seu electrònica de la informació, l’accés a la qual se sol·licita amb més freqüència; i mantenir actualitzat un mapa de continguts en el qual quedin identificats els diferents tipus d’informació que estigui en poder de l’òrgan. Les funcions, descrites d’aquesta manera, presentaven un sistema de mínims que permetia integrar la gestió de la publicitat activa i de les sol·licituds d’informació que fessin els ciutadans, en el marc del funcionament de l’organització interna de l’Administració general de l’Estat, tal com es diu a l’article 21.1. Finalment, l’article 21.3 plantejà que, fora de l’Administració general de l’Estat, tots els altres ens i administracions inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol identifiquessin clarament l’òrgan competent de les sol·licituds d’accés, sense una obligació explícita d’anomenar-les unitat d’informació i deixant oberta la possibilitat de reaprofitar algun òrgan ja existent. Convé recordar que el 2013 vivíem immersos de ple en els efectes devastadors d’una crisi financera global i de les retallades que les administracions públiques van aplicar sense mesura. Això és important perquè en aquells moments la creació de noves unitats, ens o estructures administratives no era gens ben vista, atès que la voluntat política era precisament la d’aprimar l’Administració i no pas la de fer-la créixer. L’esperit de la llei estatal, almenys pel que fa a les administracions fora de l’Administració general de l’Estat, era el de reaprofitar estructures administratives existents, revisant-ne les funcions i incorporant-hi les noves.
La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.
Els ajuntaments catalans i la Generalitat de Catalunya estan implantant la llei de transparència. Aquesta ha posat sobre la taula la gestió de les dades obertes i la reutilització de la informació. Mentre que publicar informació associada a la transparència és una pràctica avançada en la majoria de les administracions públiques catalanes, desconeixem què estan fent aquestes per gestionar les dades obertes. En el cas que s’estigui gestionant, estan orientades només al govern obert, o també a la reutilització? Tenint en compte aquests interrogants, el grup de recerca Knowledge and Information Management in Organisations (KIMO) de la Universitat Oberta de Catalunya ha conduït l’estudi exploratori 
La pandèmia de la COVID-19 ens impacta amb duresa aquestes setmanes. Res no feia pensar fa un parell de mesos que ens trobaríem en circumstàncies tan excepcionals com les que ens toca viure. Tots els àmbits de la vida se’n veuen afectats i, per descomptat, també els laborals. En època de confinament, molts han hagut d’aprendre a teletreballar de manera productiva des de casa seva, a la vegada que moltes organitzacions públiques han hagut de superar dures proves d’estrès dels seus sistemes d’informació. El nivell de producció de dades, informació i documents potser ha disminuït, però la rellevància del capital informacional que s’està elaborant aquests dies és de molt alt nivell. Estem parlant de sistemes d’informació que creen dades, informació i documents essencials per donar suport i cobertura jurídica a tasques igualment essencials. I és que no hi ha res més essencial que poder salvar vides compromeses per un virus que no hi entén de temps i que té pressa per sobreviure. Qualsevol organisme reacciona davant dels riscos i, en aquest sentit, totes les administracions públiques, com qualsevol organisme, han reaccionat per no aturar dramàticament els seus serveis. Els serveis públics són més importants que mai davant de la intensa sacsejada provocada pel coronavirus.