La pandèmia de la COVID-19 ens impacta amb duresa aquestes setmanes. Res no feia pensar fa un parell de mesos que ens trobaríem en circumstàncies tan excepcionals com les que ens toca viure. Tots els àmbits de la vida se’n veuen afectats i, per descomptat, també els laborals. En època de confinament, molts han hagut d’aprendre a teletreballar de manera productiva des de casa seva, a la vegada que moltes organitzacions públiques han hagut de superar dures proves d’estrès dels seus sistemes d’informació. El nivell de producció de dades, informació i documents potser ha disminuït, però la rellevància del capital informacional que s’està elaborant aquests dies és de molt alt nivell. Estem parlant de sistemes d’informació que creen dades, informació i documents essencials per donar suport i cobertura jurídica a tasques igualment essencials. I és que no hi ha res més essencial que poder salvar vides compromeses per un virus que no hi entén de temps i que té pressa per sobreviure. Qualsevol organisme reacciona davant dels riscos i, en aquest sentit, totes les administracions públiques, com qualsevol organisme, han reaccionat per no aturar dramàticament els seus serveis. Els serveis públics són més importants que mai davant de la intensa sacsejada provocada pel coronavirus.Read More »
Etiqueta: transparència
Dades en lila per a la igualtat – Àngels Vidal
Què són les Dades Obertes?
Les dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda.
Les dades obertes tenen un gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa.
El nou portal de la Generalitat de Catalunya (posat en marxa l’any 2017) agrupa a dia d’avui un total de 604 conjunts de dades disponibles.
La Generalitat de Catalunya facilita aquests conjunts de dades mitjançant la plataforma de dades obertes, que utilitza la tecnologia Socrata. Aquesta plataforma, a banda de funcionar com un repositori de dades, ofereix un seguit de serveis de dades obertes que en faciliten l’aprofitament i la reutilització.
La Direcció General de Transparència i Dades Obertes té com un dels eixos principals de la seva estratègia fomentar la reutilització de les dades. La reutilització de dades obertes per part d’empreses, entitats, associacions i ciutadania en general permet l’elaboració de nous productes i serveis que aporten valor, innovació, coneixement i oportunitats de negoci en molts àmbits diferents de negoci.Read More »
El Pla normatiu 2019-2020: un primer pas cap a la racionalització de les decisions normatives – Paula Ortí Ferrer
Per Acord de 24 d’abril de 2019, el Govern ha aprovat el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020, el qual conté la llista dels projectes normatius la tramitació dels quals es preveu iniciar durant aquest període. A continuació es fan algunes reflexions sobre la rellevància d’aquesta eina i els seus antecedents directes.
Per què cal planificar la producció de normes?
La planificació és una funció inherent a l’Administració pública que s’aplica en relació amb una multiplicitat d’àmbits materials i sectors però que tradicionalment no s’ha emprat respecte a l’activitat normativa. La seva introducció en aquest àmbit es produeix amb la implantació de la política pública de millora de la regulació, en el marc de la qual constitueix una eina en suport de l’eficàcia i eficiència de les normes.
En un context de creixement constant de l’ordenament jurídic i dels costos regulatoris, planificar l’elaboració de normes és indispensable a fi de racionalitzar la presa de decisions normatives i aportar transparència. En concret, aquest mecanisme serveix per:
- Prioritzar i coordinar la producció normativa;
- Facilitar la tasca tècnica de disseny i implementació de les normes, en especial, la preparació de les avaluacions d’impacte normatiu;
- Informar els ciutadans i les empreses sobre les propostes normatives que es preveu adoptar en el proper exercici i el calendari de tramitació, en particular, dels processos de consulta pública prèvia.
Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López
Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?
Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?
Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció ciutadana de qualitat institucional. Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.
Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis, es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.
Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Read More »
Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso
En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.
Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?
El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.
En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.Read More »