S’estan gestionant les dades obertes? – Montserrat Garcia Alsina

Els ajuntaments catalans i la Generalitat de Catalunya estan implantant la llei de transparència. Aquesta ha posat sobre la taula la gestió de les dades obertes i la reutilització de la informació. Mentre que publicar informació associada a la transparència és una pràctica avançada en la majoria de les administracions públiques catalanes, desconeixem què estan fent aquestes per gestionar les dades obertes. En el cas que s’estigui gestionant, estan orientades només al govern obert, o també a la reutilització? Tenint en compte aquests interrogants, el grup de recerca Knowledge and Information Management in Organisations (KIMO) de la Universitat Oberta de Catalunya ha conduït l’estudi exploratori Gestió de les dades obertes: models i protocols per al govern obert i reutilització de la informació durant l’any 2019. L’univers d’estudi són els ajuntaments, la Generalitat, les universitats i els centres de recerca de Catalunya. Els resultats obtinguts són una base per continuar estudiant les pràctiques i els reptes que les administracions tenen per a la plena obertura de les dades, que afavoreixi no només el govern obert, sinó també l’impuls de la indústria de reutilització de la informació. Aquest coneixement contribueix alhora a la reflexió sobre quines accions són necessàries per superar els reptes identificats en aquest treball de recerca per tal de seguir impulsant l’obertura de dades. Anem a veure quins són breument els objectius i els resultats de l’estudi.Read More »

Tasques essencials que resol la gestió documental – Joan Soler Jiménez

La pandèmia de la COVID-19 ens impacta amb duresa aquestes setmanes. Res no feia pensar fa un parell de mesos que ens trobaríem en circumstàncies tan excepcionals com les que ens toca viure. Tots els àmbits de la vida se’n veuen afectats i, per descomptat, també els laborals. En època de confinament, molts han hagut d’aprendre a teletreballar de manera productiva des de casa seva, a la vegada que moltes organitzacions públiques han hagut de superar dures proves d’estrès dels seus sistemes d’informació. El nivell de producció de dades, informació i documents potser ha disminuït, però la rellevància del capital informacional que s’està elaborant aquests dies és de molt alt nivell. Estem parlant de sistemes d’informació que creen dades, informació i documents essencials per donar suport i cobertura jurídica a tasques igualment essencials. I és que no hi ha res més essencial que poder salvar vides compromeses per un virus que no hi entén de temps i que té pressa per sobreviure. Qualsevol organisme reacciona davant dels riscos i, en aquest sentit, totes les administracions públiques, com qualsevol organisme, han reaccionat per no aturar dramàticament els seus serveis. Els serveis públics són més importants que mai davant de la intensa sacsejada provocada pel coronavirus.Read More »

Dades en lila per a la igualtat – Àngels Vidal

Sessió Dades en lila al Palau de la GeneralitatQuè són les Dades Obertes?
Les dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda.

Les dades obertes tenen un gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa.

El nou portal de la Generalitat de Catalunya (posat en marxa l’any 2017) agrupa a dia d’avui un total de 604 conjunts de dades disponibles.

La Generalitat de Catalunya facilita aquests conjunts de dades mitjançant la plataforma de dades obertes, que utilitza la tecnologia Socrata. Aquesta plataforma, a banda de funcionar com un repositori de dades, ofereix un seguit de serveis de dades obertes que en faciliten l’aprofitament i la reutilització.

La Direcció General de Transparència i Dades Obertes té com un dels eixos principals de la seva estratègia fomentar la reutilització de les dades. La reutilització de dades obertes per part d’empreses, entitats, associacions i ciutadania en general permet l’elaboració de nous productes i serveis que aporten valor, innovació, coneixement i oportunitats de negoci en molts àmbits diferents de negoci.Read More »

El Pla normatiu 2019-2020: un primer pas cap a la racionalització de les decisions normatives – Paula Ortí Ferrer

Font: Better Regulation Guidelines European Commission 2017

Per Acord de 24 d’abril de 2019, el Govern ha aprovat  el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020, el qual conté la llista dels projectes normatius la tramitació dels quals es preveu iniciar durant aquest període. A continuació es fan algunes reflexions sobre la rellevància d’aquesta eina i els seus antecedents directes.

Per què cal planificar la producció de normes?

La planificació és una funció inherent a l’Administració pública que s’aplica en relació amb una multiplicitat d’àmbits materials i sectors però que tradicionalment no s’ha emprat respecte a l’activitat normativa. La seva introducció en aquest àmbit es produeix amb la implantació de la política pública de millora de la regulació, en el marc de la qual constitueix una eina en suport de l’eficàcia i eficiència de les normes.

En un context de creixement constant de l’ordenament jurídic i dels costos regulatoris, planificar l’elaboració de normes és indispensable a fi de racionalitzar la presa de decisions normatives i aportar transparència. En concret, aquest mecanisme serveix per:

  • Prioritzar i coordinar la producció normativa;
  • Facilitar la tasca tècnica de disseny i implementació de les normes, en especial, la preparació de les avaluacions d’impacte normatiu;
  • Informar els ciutadans i les empreses sobre les propostes normatives que es preveu adoptar en el proper exercici i el calendari de tramitació, en particular, dels processos de consulta pública prèvia.

Read More »

Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Read More »