El Pla normatiu 2019-2020: un primer pas cap a la racionalització de les decisions normatives – Paula Ortí Ferrer

Font: Better Regulation Guidelines European Commission 2017

Per Acord de 24 d’abril de 2019, el Govern ha aprovat  el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2019-2020, el qual conté la llista dels projectes normatius la tramitació dels quals es preveu iniciar durant aquest període. A continuació es fan algunes reflexions sobre la rellevància d’aquesta eina i els seus antecedents directes.

Per què cal planificar la producció de normes?

La planificació és una funció inherent a l’Administració pública que s’aplica en relació amb una multiplicitat d’àmbits materials i sectors però que tradicionalment no s’ha emprat respecte a l’activitat normativa. La seva introducció en aquest àmbit es produeix amb la implantació de la política pública de millora de la regulació, en el marc de la qual constitueix una eina en suport de l’eficàcia i eficiència de les normes.

En un context de creixement constant de l’ordenament jurídic i dels costos regulatoris, planificar l’elaboració de normes és indispensable a fi de racionalitzar la presa de decisions normatives i aportar transparència. En concret, aquest mecanisme serveix per:

  • Prioritzar i coordinar la producció normativa;
  • Facilitar la tasca tècnica de disseny i implementació de les normes, en especial, la preparació de les avaluacions d’impacte normatiu;
  • Informar els ciutadans i les empreses sobre les propostes normatives que es preveu adoptar en el proper exercici i el calendari de tramitació, en particular, dels processos de consulta pública prèvia.

Read More »

Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Read More »

Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso

En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals  oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.

Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?

El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.

En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.Read More »

Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Amb el canvi d’any arriba el moment de tancaments vénen èpoques de tancaments anuals i de fer valoracions de com ha anat el darrer exercici:  assoliment d’objectius estratègics i operatius, compliment del pressupost, analitzar desviacions i preparar, com cada any, les “maleïdes” memòries d’activitats.

L’adjectiu de “maleïdes” correspon a  la feina que comporta recollir i aportar tot el que s’ha fet durant aquest període, obtenir dades, fer gràfics, aportar les valoracions corresponents, i tota una feinada que tant les unitats finalistes com les àrees d’organització duen a terme sense tenir molt clar l’impacte que té elaborar la memòria, tant dins de les organitzacions com per a la ciutadania.

Tot i això, les memòries anuals d’activitat compleixen, o complien, dues funcions bàsiques: explicar la gestió que s’ha fet i tenir dades i informació que permeten planificar el futur i prendre millors decisions en la gestió pública.Read More »

Una transparencia real y efectiva – Arrate García Campos

Su ejercicio en el marco de la Ley de instituciones locales de Euskadi

Es innegable que la transparencia y la publicidad activa de las Administraciones públicas han venido para quedarse a la sociedad moderna.

En este sentido, la transparencia de las Administraciones Públicas se va asentando en el imaginario de todas ellas y haciendo un (pequeño por el momento) hueco en la comunicación de éstas con su ciudadanía.

En cuanto al vehículo, parece claro que las nuevas tecnologías han posibilitado que la ciudadanía cuente con un acceso multicanal a la información y en un tiempo nunca antes conocido: inmediatamente.

Además posibilita que la sociedad sea sujeto activo de nuevas políticas y pueda incidir de forma inmediata en la agenda institucional convirtiéndose en un sujeto más relevante que nunca en la realidad política.Read More »