Ètica dels serveis i la gestió pública – Joan Manuel del Pozo

1. Ètica o moral?
Abans d’entrar en el nucli de la reflexió que proposa el títol, és convenient aturar-se a pensar en l’ús —o sentit percebut— del mot ètica. És un mot que se sol usar amb preferència respecte al seu sinònim moral —que en el llenguatge ordinari ho és, encara que no en el sentit filosòfic estricte. Si en el llenguatge ordinari o general l’ús de ètica ha anat substituint el de moral és perquè aquest darrer mot es va anar carregant al llarg dels segles d’una connotació fortament religiosa i, com a tal, d’un dogmatisme amb elements no estrictament racionals. L’objectiu de fons de l’ètica o de la moral —amb molta o poca relació amb la religió, que és possible però no necessària— és arribar a conèixer uns principis, uns valors i fins i tot unes normes de comportament humà que ens ajudin a viure plenament una vida digna de la nostra condició i, finalment, obtenir la felicitat que volem i que creiem merèixer. No és poca cosa, doncs. Molts pensadors de totes les èpoques —filòsofs i teòlegs, però també altres escriptors i persones de compromís social i polític— han fet aportacions valuoses al pensament ètic de signe molt divers. Però no hi ha una ètica universalment establerta; el que més s’hi ha aproximat, en tot cas, és la que es considera implícita a la Declaració Universal dels Drets Humans, proposada per alguns com una ètica de mínims o fins i tot una ètica mundial. Aquest importantíssim document, però, té l’inconvenient del seu juridicisme —pel llenguatge i perquè no arriba a les arrels filosòfiques de justificació, com és propi del pensament ètic.Read More »

L’abordatge de l’ètica a la Generalitat. Un reconeixement dels comitès d’ètica – Isidre Obregon Gomà

El repte de la societat del futur és reduir la contradicció entre els valors i els actes.
Rémy Oudghiri, sociòleg

 

Reunió del Comitè d'Ètica a la Sala del Consell de l'EAPCEls comitès ètics desenvolupen una funció essencial a les organitzacions públiques
Com es pot garantir l’atenció a la persona malalta, considerant tota la seva integritat, sense desatendre una comunitat en risc o amb patiment i potser encara no atesa, mentre es gestionen uns recursos potser ja no només limitats sinó veritablement escassos? És la pregunta que recentment s’ha fet el Comitè de Bioètica de Catalunya en el document «Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19».

Sabem que a les institucions públiques es duen a terme activitats molt complexes. Davant de situacions determinades, i d’acord amb la missió de les institucions, els equips professionals responen, prenen decisions i actuen. I aquests actes es corresponen amb pràctiques professionals que es consideren adequades en funció de determinats valors.Read More »

Obrint Finestres 2017: L’administració ètica (Dra. Begoña Roman)

Una administració ètica és aquella que fomenta espais de deliberació i de reunió

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

La Dra. Begoña Roman va iniciar la sessió afirmant “tinc l’interès de fer-vos pensar”, tota una declaració d’intencions per a una sessió dedicada a l’administració ètica.

I per fer-ho, va començar la intervenció amb uns aclariments conceptuals:

– L’ètica és fonamentalment deliberació, espais per reunir-se, prendre decisions i seguir els impactes.

– Què vol dir administració ètica?

L’ètica és pensada i la moral és viscuda. Ho va expressar Aranguren. Les morals són fruit del context. I el nostre context canvia molt sovint. Per això cal pensar si les morals s’han de mantenir o bé se n’han de crear de noves. L’ètica és una reflexió crítica de les morals i la moral són costums.

– Com ens adaptem a societats vertiginosament canviants? Cal prendre decisions sobre si determinats hàbits s’abandonen perquè han quedat endarrerits? És vital fer una reflexió crítico racional sobre les morals. I és que aquestes queden obsoletes i per tant, cal crear nous hàbits i costums.

A més, aquestes societats són moralment canviants i plurals. Per tant, en el canvi també cal prioritzar com es jerarquitzen els valors.

I aquestes societats són del coneixement i tecnificades. Per això, treballem amb la tècnica, amb els ordinadors, on la principal eina d’intervenció és el coneixement.Read More »

#eapcOpenLab: La comunicación pública, más eficiente si se basa en datos – Nagore de los Ríos

Alimentarse mejor, ir al gimnasio, hidratarse por dentro y por fuera, dejar de fumar, gastar menos, dormir más, estudiar un idioma… El ser humano se promete de forma recurrente buenos propósitos que no siempre es capaz de cumplir; donde ayer dijo “digo” hoy hace “Diego” y así, ¿cómo vamos a fiarnos de nuestras propias intenciones?

No es que los humanos mintamos por defecto, y no solo que seamos débiles de voluntad, es también que somos incapaces de predecir el futuro y las circunstancias que en cada momento determinarán nuestra forma de actuar. Esto implica una volatilidad relativa: lo de hoy no siempre vale para mañana (¡menos aún si atendemos al mundo digital!) y es fundamental tenerlo en cuenta a la hora de comunicar. La vigencia es un concepto cada vez más efímero y, por extensión, el acierto más difícil de hallar.

En este sentido cuando una Administración Pública se plantea comunicar, ¿cómo saber lo que tiene que decir? ¿cómo saber a quién dirigirse? ¿cómo saber en qué momento debe hacerlo? y, lo más importante, ¿cómo saber a quién le interesa realmente ese mensaje?Read More »

El Big Data a Catalunya: una qüestió de sobirania, ètica i ciberseguretat – Jordi Puigneró i Ferrer

04En els darrers dos anys, els humans hem generat més dades que en tota la nostra història anterior. Això ens situa davant de nous i diversos reptes: la captació, el transport, l’emmagatzematge, la ciberseguretat i, sobretot, el tractament d’aquestes dades perquè aportin valor a la societat.

Preguntes com de qui són les dades que generem, quin ús en poden fer tercers o com se’n garanteix la privacitat i la seguretat són en boca de tothom. En aquest sentit, els estaments públics no podem ser aliens a aquest debat i hem de posar damunt la taula la necessitat de crear a Catalunya una nova cultura de les dades, que, al meu parer, ha d’abordar assumptes com l’ètica, la sobirania, la ciberseguretat i també el foment d’una nova indústria de les dades que generi riquesa per al nostre país.

El que avui coneixem com a BigData (dades massives segons el Termcat) és el nom que reben ‘els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals’. En definitiva, l’objectiu de les tecnologies del BigData és convertir les dades en coneixement i el coneixement en acció per tal de generar valor. I tot plegat, fer-ho de forma segura i en temps real o quasi real.Read More »