La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Read More »

El teletreball ha vingut per quedar-se – Josep Maria Nin

" "Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.

Cap al 1995 van aparèixer els primers mòbils en l’àmbit domèstic —recordeu-los amb dimensions grans i amb antenes— i la “joguina” començava a estendre’s a totes les llars. Al cap de poc temps cadascú de nosaltres teníem mòbil per xerrar i enviar uns primers SMS, i no es va trigar a incorporar-hi càmera de fotos. Aviat les cabines de telèfon, com els rodets de fotografia, van quedar obsolets i arraconats.Read More »

El canvi comença des de dins: avançant cap a l’Administració digital – Ester Manzano Peláez

Cartell El canvi comença des de dins. Avançant en l'Administració digitalEls grans canvis es generen a través de petites accions, sempre que aquestes accions tinguin un propòsit implícit. Així succeeix amb la transformació de l’Administració pública. Quan es parla de la “transformació digital” de l’Administració es posa amb freqüència el focus, entre altres qüestions, a la reforma normativa: certament, la llei és un instrument útil que obliga forçosament a l’adopció de canvis en l’Administració, però si el que es vol és que els canvis suposin una transformació radical, més enllà de l’obligatorietat d’una norma, l’avanç cap al model digital requereix realitzar canvis des de dins.Read More »

Noves formes de fer a l’Administració digital, què ens implica? – Ester Manzano Peláez

Cartell dle Manual de transformació digital de l'empleat públicUn dels majors reptes a encarar en el camí cap a l’Administració digital és el canvi cultural que implica l’adopció de noves maneres de fer i de treballar en l’era digital. La transformació digital sotmetrà tres aspectes a una gran evolució:

  • Feina: la naturalesa de la feina canviarà, tota ella estarà orientada a resultats de negoci i es requeriran noves competències i capacitats donada l’evolució tecnològica en matèria d’automatització i capacitació.
  • Lloc de treball: l’espai que permeti dur a terme la feina de manera transversal, on es maximitzi la col·laboració i l’eficàcia, sense restriccions de mobilitat, amb espais físics ergonòmics i personalitzats i amb solucions tecnològiques.
  • Estructures humanes: els equips encarregats de dur a terme la feina han d’evolucionar per reduir gaps de capacitat a través de l’organització multidisciplinària, atraure nous talents i dotar de noves competències els equips existents.

Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

Persones treballant al projecte Hort al Terrat en un terrat de la ciutat de Barcelona
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »