Les persones com a mesura de totes les coses a l’administració pública – Instituto Andaluz de Administración Pública

Els passats 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a Sevilla el III Congrés de reptes en l’organització i gestió de les persones al servei de les administracions públiques i de la direcció pública. Si haguéssim de sintetitzar tots els assumptes tractats al llarg de les diverses converses, ho resumiríem amb la frase que ens va deixar José María Lasalle a l’inici del congrés i que respon a la lògica humanista que considera les persones com a mesura de totes les coses.

Extractem els grans reptes que es van anar matisant al llarg de les diverses taules en un decàleg d’idees, que exposem a continuació.

1. La necessitat de treballar en organitzacions ambidextres. En paraules de Carles Ramió, aquestes organitzacions conjuguen l’aquí i l’ara de la gestió del dia a dia amb una mirada prospectiva que ens permet gestionar la complexitat. Aquesta complexitat només es pot abordar des de lògiques de col·laboració i multidisciplinars basades en la intel·ligència col·lectiva i la gestió del coneixement.

2. La tan tractada transformació digital de les administracions públiques, així com la intel·ligència artificial, per si soles no transformaran el discurs d’allò públic si no s’esdevé un canvi cultural. Les màquines han de fer allò que no aporta valor perquè les persones continuïn fent el que ens fa humans: fer les preguntes oportunes, fer una feina col·laborativa entre l’ésser humà i la màquina. Europa, en paraules de Lasalle, ha d’anar a un escenari digital amb un entorn de seguretat jurídica, control democràtic i construcció d’un marc de desenvolupament dels drets humans. Algunes claus per a la transformació digital tenen a veure amb el fet de tenir clar per què digitalitzem, generar les capacitats necessàries, donar incentius suficients a les persones, disposar de recursos i fixar un pla d’acció concret.Llegeix més »

Un any a la nova Direcció General d’Administració Digital – Ester Manzano Peláez

Imatge de StockSnap CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

La meva família i, en especial, el meu pare, la meva font d’inspiració i al qual dedico els meus èxits personals i professionals, sempre m’ha inculcat que, tant en el treball com en altres aspectes de la vida, tot va endavant amb esperit de lluita i passió i no oblidant mai els valors que et guien a la vida. El temps també m’ha ensenyat la importància del treball en equip, perquè la intel·ligència col·lectiva no és la suma d’un més un, sinó que transforma el nostre talent exponencialment: “El talent guanya partits, el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats”. Així ho va definir Michael Jordan i aquest és l’esperit que m’acompanya en el meu dia a dia de la Direcció General d’Administració Digital.Llegeix més »

#SomAquí #Som8deMarç – Núria Balada

Cartell campanya Som aquí, som 8 de marçAconseguir la igualtat efectiva de drets de dones i homes i l’erradicació de la violència masclista son objectius fonamentals del Govern. Aquest 8 de març hem de dir que queda feina a fer, perquè encara hi ha discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. I aquesta discriminació és la causa de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles.

És per aquesta raó que la campanya d’enguany del Dia Internacional de les Dones #SomAquí #Som8deMarç mostra la sintonia del Govern amb els moviments feministes i reconeix les seves importants aportacions a la societat i per als drets de les dones. I és, gràcies als moviments feministes i les dones que van sortir al carrer a reclamar els seus drets, que la igualtat de dones i homes és un dret teòric conquerit. Però, com molt bé queda explicat a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes: aquest dret, no només ha d’ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d’una manera efectiva (…) A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, ja que persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals (…) resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres àmbits”.Llegeix més »

Valors i lideratge públic – Ferran Sáez Mateu

Si volem parlar de Valors i de Lideratge cal fer dues coses simultàniament:

La primera, provar de mostrar de què parlem exactament -i subratllo l’adverbi- quan parlem de valors. Penso que això és molt important perquè, gairebé sempre, la qüestió de la naturalesa dels valors acostuma a donar-se per suposada alegrement, tot i que constitueix un assumpte filosòfic força tècnic i, en alguns punts concrets, no gaire intuïtiu.

La segona qüestió que provarem de desenvolupar és la de si hi ha valors específicament associats a la qüestió del lideratge en el context de l’administració pública. Els avanço que, plantejada així, aquest tema no té gaire recorregut. Potser fa 50 o 60 anys, estipular un conjunt de valors que tinguessin relació amb el lideratge públic era possible. Avui, però, sembla més adient contemplar les coses des d’una altra perspectiva: la de la tensió entre tríades de valors provinents de la mentalitat premoderna, moderna i postmoderna. Estic convençut que això permet entendre millor les coses.

 

  1. Els valors existeixen des que la consciència i el llenguatge articulat permeten fer judicis sobre la nostra conducta i sobre la conducta dels altres i avaluar-ne les conseqüències abstractament (és a dir, més enllà d’un cas concret).

Si observem el camp semàntic de la majoria de discursos on hi ha referències als valors lligats al lideratge constatarem que hi predominen termes relacionats amb aspectes directament o indirectament emocionals (resiliència, etc) i, en canvi, tendeixen a declinar els que -potser sense haver-ho meditat gaire- es consideren avui massa instrumentals, com ara l’eficiència o la determinació. L’interessant, en qualsevol cas, no és fer una mena de cànon axiològic o decàleg, sinó simplement ser conscients que l’emocionalització dels valors potser és una moda com una altra -i en conseqüència tindrà el recorregut que tindrà- molt relacionada amb determinades visions autoindulgents de la conducta humana.

Llegeix més »

La gestió pública en el nou paradigma de la intel·ligència artificial – Xavier Marcet

En els anys noranta ens preguntàvem si n’hi hauria per a tant de l’internet que vèiem venir. Vint anys després, ja sabem que ho ha canviat gairebé tot. Ara ens tornem a fer les mateixes preguntes respecte de la intel·ligència artificial. N’hi haurà per a tant? Ho canviarà tot? Em temo que d’aquí a vint anys donarem una resposta similar a la que avui donem a internet.

Albiro que, a diferència del canvi de paradigma d’internet que va transformar absolutament el nostre entorn d’informació i comunicació, el nou paradigma del big data (dades massives) i la intel·ligència artificial també canviarà la forma com gestionem les nostres organitzacions. És a dir, com analitzem la realitat, com prenem les decisions i com les executem. Per això, té sentit parlar de “nou management”. Veurem la realitat en tota la seva complexitat. De fet, gestionar serà gestionar la complexitat. Venim d’un món complicat que produïa problemes, i anem a un món complex on predominaran els dilemes.

Aquest nou paradigma de gestió afectarà, i molt, les organitzacions públiques. D’una forma molt sintètica, aventuro alguns dels vectors que definiran el nou management públic:

Llegeix més »