Pla de desenvolupament directiu. La resposta a la detecció de necessitats de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat – Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC

Autoria: Sandra Serrano Uría del Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en col·laboració amb l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives i de desenvolupament per als càrrecs de comandament de l’Administració.

Els resultats d’aquesta enquesta es van donar a conèixer a través d’un article al blog de l’EAPC, el 3 de maig de 2022, que portava per títol Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat?

Com explicava l’article, l’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total van respondre l’enquesta 985 persones d’un univers de 4.018.Llegeix més »

Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat? – Laura López Ortells

Autoria: Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), com a responsable de la formació i desenvolupament dels i les professionals de l’Administració pública catalana, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives per als càrrecs de comandament de l’Administració (fins a subdirector/a general). Aquesta diagnosi vol generar informació sobre aquells àmbits de coneixement i competències que requereixen formació de forma prioritària i adequar la seva oferta formativa i de desenvolupament a les necessitats emergents que ha d’encarar l’Administració pública.

L’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total, l’univers estava format per 4.018 persones i han respost completament l’enquesta un total de 985 respostes, fet que suposa una taxa de resposta del 25 % i mostra un interès elevat envers la temàtica.Llegeix més »

Les persones com a mesura de totes les coses a l’administració pública – Instituto Andaluz de Administración Pública

Els passats 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a Sevilla el III Congrés de reptes en l’organització i gestió de les persones al servei de les administracions públiques i de la direcció pública. Si haguéssim de sintetitzar tots els assumptes tractats al llarg de les diverses converses, ho resumiríem amb la frase que ens va deixar José María Lasalle a l’inici del congrés i que respon a la lògica humanista que considera les persones com a mesura de totes les coses.

Extractem els grans reptes que es van anar matisant al llarg de les diverses taules en un decàleg d’idees, que exposem a continuació.

1. La necessitat de treballar en organitzacions ambidextres. En paraules de Carles Ramió, aquestes organitzacions conjuguen l’aquí i l’ara de la gestió del dia a dia amb una mirada prospectiva que ens permet gestionar la complexitat. Aquesta complexitat només es pot abordar des de lògiques de col·laboració i multidisciplinars basades en la intel·ligència col·lectiva i la gestió del coneixement.

2. La tan tractada transformació digital de les administracions públiques, així com la intel·ligència artificial, per si soles no transformaran el discurs d’allò públic si no s’esdevé un canvi cultural. Les màquines han de fer allò que no aporta valor perquè les persones continuïn fent el que ens fa humans: fer les preguntes oportunes, fer una feina col·laborativa entre l’ésser humà i la màquina. Europa, en paraules de Lasalle, ha d’anar a un escenari digital amb un entorn de seguretat jurídica, control democràtic i construcció d’un marc de desenvolupament dels drets humans. Algunes claus per a la transformació digital tenen a veure amb el fet de tenir clar per què digitalitzem, generar les capacitats necessàries, donar incentius suficients a les persones, disposar de recursos i fixar un pla d’acció concret.Llegeix més »

Un any a la nova Direcció General d’Administració Digital – Ester Manzano Peláez

Imatge de StockSnap CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

La meva família i, en especial, el meu pare, la meva font d’inspiració i al qual dedico els meus èxits personals i professionals, sempre m’ha inculcat que, tant en el treball com en altres aspectes de la vida, tot va endavant amb esperit de lluita i passió i no oblidant mai els valors que et guien a la vida. El temps també m’ha ensenyat la importància del treball en equip, perquè la intel·ligència col·lectiva no és la suma d’un més un, sinó que transforma el nostre talent exponencialment: “El talent guanya partits, el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats”. Així ho va definir Michael Jordan i aquest és l’esperit que m’acompanya en el meu dia a dia de la Direcció General d’Administració Digital.Llegeix més »

#SomAquí #Som8deMarç – Núria Balada

Cartell campanya Som aquí, som 8 de marçAconseguir la igualtat efectiva de drets de dones i homes i l’erradicació de la violència masclista son objectius fonamentals del Govern. Aquest 8 de març hem de dir que queda feina a fer, perquè encara hi ha discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. I aquesta discriminació és la causa de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles.

És per aquesta raó que la campanya d’enguany del Dia Internacional de les Dones #SomAquí #Som8deMarç mostra la sintonia del Govern amb els moviments feministes i reconeix les seves importants aportacions a la societat i per als drets de les dones. I és, gràcies als moviments feministes i les dones que van sortir al carrer a reclamar els seus drets, que la igualtat de dones i homes és un dret teòric conquerit. Però, com molt bé queda explicat a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes: aquest dret, no només ha d’ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d’una manera efectiva (…) A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, ja que persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals (…) resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres àmbits”.Llegeix més »