Un any a la nova Direcció General d’Administració Digital – Ester Manzano Peláez

Imatge de StockSnap CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

La meva família i, en especial, el meu pare, la meva font d’inspiració i al qual dedico els meus èxits personals i professionals, sempre m’ha inculcat que, tant en el treball com en altres aspectes de la vida, tot va endavant amb esperit de lluita i passió i no oblidant mai els valors que et guien a la vida. El temps també m’ha ensenyat la importància del treball en equip, perquè la intel·ligència col·lectiva no és la suma d’un més un, sinó que transforma el nostre talent exponencialment: “El talent guanya partits, el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats”. Així ho va definir Michael Jordan i aquest és l’esperit que m’acompanya en el meu dia a dia de la Direcció General d’Administració Digital.Read More »

#SomAquí #Som8deMarç – Núria Balada

Aconseguir la igualtat efectiva de drets de dones i homes i l’erradicació de la violència masclista son objectius fonamentals del Govern. Aquest 8 de març hem de dir que queda feina a fer, perquè encara hi ha discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. I aquesta discriminació és la causa de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles.

És per aquesta raó que la campanya d’enguany del Dia Internacional de les Dones #SomAquí #Som8deMarç mostra la sintonia del Govern amb els moviments feministes i reconeix les seves importants aportacions a la societat i per als drets de les dones. I és, gràcies als moviments feministes i les dones que van sortir al carrer a reclamar els seus drets, que la igualtat de dones i homes és un dret teòric conquerit. Però, com molt bé queda explicat a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes: aquest dret, no només ha d’ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d’una manera efectiva (…) A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, ja que persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals (…) resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres àmbits”.Read More »

Valors i lideratge públic – Ferran Sáez Mateu

Si volem parlar de Valors i de Lideratge cal fer dues coses simultàniament:

La primera, provar de mostrar de què parlem exactament -i subratllo l’adverbi- quan parlem de valors. Penso que això és molt important perquè, gairebé sempre, la qüestió de la naturalesa dels valors acostuma a donar-se per suposada alegrement, tot i que constitueix un assumpte filosòfic força tècnic i, en alguns punts concrets, no gaire intuïtiu.

La segona qüestió que provarem de desenvolupar és la de si hi ha valors específicament associats a la qüestió del lideratge en el context de l’administració pública. Els avanço que, plantejada així, aquest tema no té gaire recorregut. Potser fa 50 o 60 anys, estipular un conjunt de valors que tinguessin relació amb el lideratge públic era possible. Avui, però, sembla més adient contemplar les coses des d’una altra perspectiva: la de la tensió entre tríades de valors provinents de la mentalitat premoderna, moderna i postmoderna. Estic convençut que això permet entendre millor les coses.

 

  1. Els valors existeixen des que la consciència i el llenguatge articulat permeten fer judicis sobre la nostra conducta i sobre la conducta dels altres i avaluar-ne les conseqüències abstractament (és a dir, més enllà d’un cas concret).

Si observem el camp semàntic de la majoria de discursos on hi ha referències als valors lligats al lideratge constatarem que hi predominen termes relacionats amb aspectes directament o indirectament emocionals (resiliència, etc) i, en canvi, tendeixen a declinar els que -potser sense haver-ho meditat gaire- es consideren avui massa instrumentals, com ara l’eficiència o la determinació. L’interessant, en qualsevol cas, no és fer una mena de cànon axiològic o decàleg, sinó simplement ser conscients que l’emocionalització dels valors potser és una moda com una altra -i en conseqüència tindrà el recorregut que tindrà- molt relacionada amb determinades visions autoindulgents de la conducta humana.

Read More »

La gestió pública en el nou paradigma de la intel·ligència artificial – Xavier Marcet

En els anys noranta ens preguntàvem si n’hi hauria per a tant de l’internet que vèiem venir. Vint anys després, ja sabem que ho ha canviat gairebé tot. Ara ens tornem a fer les mateixes preguntes respecte de la intel·ligència artificial. N’hi haurà per a tant? Ho canviarà tot? Em temo que d’aquí a vint anys donarem una resposta similar a la que avui donem a internet.

Albiro que, a diferència del canvi de paradigma d’internet que va transformar absolutament el nostre entorn d’informació i comunicació, el nou paradigma del big data (dades massives) i la intel·ligència artificial també canviarà la forma com gestionem les nostres organitzacions. És a dir, com analitzem la realitat, com prenem les decisions i com les executem. Per això, té sentit parlar de “nou management”. Veurem la realitat en tota la seva complexitat. De fet, gestionar serà gestionar la complexitat. Venim d’un món complicat que produïa problemes, i anem a un món complex on predominaran els dilemes.

Aquest nou paradigma de gestió afectarà, i molt, les organitzacions públiques. D’una forma molt sintètica, aventuro alguns dels vectors que definiran el nou management públic:

Read More »

Compartir el coneixement entre els directius públics, per a què? – CORH

publicmanagementminorÉs sabut per tothom que la formació tradicional, tot i seguir sent necessària, és cada cop més insuficient per capacitar els professionals i dotar-los de les habilitats, coneixements i competències necessàries per donar respostes a les situacions que se’ns plantegen diàriament a la feina. Els directius públics de l’Administració local no en són una excepció. Segurament, de fet, resulta especialment necessari per a aquest col·lectiu ‘capacitar-se’ per fer front als reptes i les cada cop més grans exigències de qualitat, eficiència i transparència que hi ha en la gestió dels recursos públics, cosa que requereix respostes i actituds flexibles i innovadores (i que difícilment es poden aprendre en un curs ‘convencional’).

Aquesta formació, doncs, cal complementar-la amb l’intercanvi i l’aprenentatge informal que es produeix fora de les aules entre els diferents membres d’una mateixa organització. De fet, cada cop trobem més experiències orientades a canalitzar, vehicular i, en definitiva, gestionar el coneixement i l’expertesa que hi ha en les organitzacions (que acumulen els seus treballadors a partir de les seves experiències). Iniciatives com les comunitats de pràctica (CoP) en són una mostra.Read More »