Si volem parlar de Valors i de Lideratge cal fer dues coses simultàniament:
La primera, provar de mostrar de què parlem exactament -i subratllo l’adverbi- quan parlem de valors. Penso que això és molt important perquè, gairebé sempre, la qüestió de la naturalesa dels valors acostuma a donar-se per suposada alegrement, tot i que constitueix un assumpte filosòfic força tècnic i, en alguns punts concrets, no gaire intuïtiu.
La segona qüestió que provarem de desenvolupar és la de si hi ha valors específicament associats a la qüestió del lideratge en el context de l’administració pública. Els avanço que, plantejada així, aquest tema no té gaire recorregut. Potser fa 50 o 60 anys, estipular un conjunt de valors que tinguessin relació amb el lideratge públic era possible. Avui, però, sembla més adient contemplar les coses des d’una altra perspectiva: la de la tensió entre tríades de valors provinents de la mentalitat premoderna, moderna i postmoderna. Estic convençut que això permet entendre millor les coses.
- Els valors existeixen des que la consciència i el llenguatge articulat permeten fer judicis sobre la nostra conducta i sobre la conducta dels altres i avaluar-ne les conseqüències abstractament (és a dir, més enllà d’un cas concret).
Si observem el camp semàntic de la majoria de discursos on hi ha referències als valors lligats al lideratge constatarem que hi predominen termes relacionats amb aspectes directament o indirectament emocionals (resiliència, etc) i, en canvi, tendeixen a declinar els que -potser sense haver-ho meditat gaire- es consideren avui massa instrumentals, com ara l’eficiència o la determinació. L’interessant, en qualsevol cas, no és fer una mena de cànon axiològic o decàleg, sinó simplement ser conscients que l’emocionalització dels valors potser és una moda com una altra -i en conseqüència tindrà el recorregut que tindrà- molt relacionada amb determinades visions autoindulgents de la conducta humana.
En els anys noranta ens preguntàvem si n’hi hauria per a tant de l’internet que vèiem venir. Vint anys després, ja sabem que ho ha canviat gairebé tot. Ara ens tornem a fer les mateixes preguntes respecte de la intel·ligència artificial. N’hi haurà per a tant? Ho canviarà tot? Em temo que d’aquí a vint anys donarem una resposta similar a la que avui donem a internet.
És sabut per tothom que la formació tradicional, tot i seguir sent necessària, és cada cop més insuficient per capacitar els professionals i dotar-los de les habilitats, coneixements i competències necessàries per donar respostes a les situacions que se’ns plantegen diàriament a la feina. Els directius públics de l’Administració local no en són una excepció. Segurament, de fet, resulta especialment necessari per a aquest col·lectiu ‘capacitar-se’ per fer front als reptes i les cada cop més grans exigències de qualitat, eficiència i transparència que hi ha en la gestió dels recursos públics, cosa que requereix respostes i actituds flexibles i innovadores (i que difícilment es poden aprendre en un curs ‘convencional’).
El passat mes de juliol, el darrer Govern Mas va aprovar el projecte de llei d’ordenació del sistema de direcció pública professional de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, i el va presentar al Registre del Parlament, pocs dies abans que el president procedís a la seva dissolució amb la signatura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.