Model d’aprenentatge i desenvolupament. Fonaments del funcionament – Ismael Peña-López

Il·lustració del cap d'una persona vista de perfil amb uns engranatges de colors a mode de cervell
Imatge de macrovector_official a Freepik

L’EAPC està implementant durant 2022 el seu nou Model d’Aprenentatge i Desenvolupament, que es basa en una aproximació de l’aprenentatge basat en funcions professionals i marcs competencials, i que es desplega en tres nivells d’aprofundiment – coneixement obert i aprenentatge autònom, aprenentatge col·laboratiu i competencial, recerca i aprenentatge basat en reptes –com també en quatre capes de disseny de l’aprenentatge – aprendibilitat, compromís, instruments i entorn. El model es complementa amb cinc atributs bàsics – empoderador, competencial, experiencial, social i transformador – i en tres principis rectors – integritat, digitalització i innovació.Llegeix més »

Una nova llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: 4 eixos de treball – Ismael Peña-López

El Govern treballa en un nou marc legal per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb la voluntat de fixar el paper de la institució dins l’ecosistema de governança pública i de situar-la com a vertebradora de la formació dels servidors públics per al conjunt de les administracions catalanes. Després de l’aprovació, el passat 14 de desembre, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, avui s’obre un procés participatiu per recollir l’opinió de la ciutadania i del personal de les administracions públiques sobre com hauria de ser aquesta escola. La nova llei ha d’actualitzar la llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l’Escola d’Administració Pública, per adaptar-la als canvis que ha experimentat l’Administració i el conjunt de la societat en els darrers 35 anys. En aquest sentit, l’EAPC vol esdevenir motor de canvi i agent central en la transformació de les administracions públiques i es configura com a plataforma de generació, gestió i transferència de coneixement en matèria de funció pública i de polítiques públiques per contribuir a desplegar una administració eficient, professional i excel·lent al servei de les persones.

El 24 de març de 1987 es publicava la llei reguladora de l’Escola d’Administració Pública. La llei, en certa manera, reinstitucionalitzava una Escola creada el 2 de juliol de 1912 però suspesa dos cops des de llavors: per la dictadura del general Primo de Rivera i per la dictadura del general Franco.

L’encàrrec que el Parlament fa l’any 1987 a l’Escola és molt clar i segueix vigent: formació, selecció de persones i, més tímidament, recerca i estudi.Llegeix més »

Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »

Aprovat el projecte de llei sobre el vot electrònic dels residents a l’estranger: com enfoquem el debat? – Ismael Peña López i Helena Olivan

El Govern ha ratificat el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial. Per tal d’assolir aquest objectiu, però, cal activar un debat que abordi tres dimensions: la tecnològica, la política i la legal. Us en fem un breu resum.

La complexitat creixent de la presa de decisions polítiques i l’anomenada desafecció política no poden ser superades sense oferir noves possibilitats a la ciutadania que millorin la gestió pública. Aproximadament un 12,02% dels 226.000 catalans a l’exterior van poder votar el 21D. La participació total va ser de quasi el 80%. La llei ha de tenir com a objectiu corregir aquest problema evident: que 200.000 persones més puguin votar i amb garanties.

En aquest sentit, el Govern planteja la implantació de les votacions electròniques a partir d’unes premisses determinades: els antecedents propis existents a Catalunya, sobretot a escala municipal, i l’experiència d’altres països on el vot electrònic constitueix ja un element intrínsec de la vida democràtica.Llegeix més »

Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Llegeix més »