Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »

Aprovat el projecte de llei sobre el vot electrònic dels residents a l’estranger: com enfoquem el debat? – Ismael Peña López i Helena Olivan

El Govern ha ratificat el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial. Per tal d’assolir aquest objectiu, però, cal activar un debat que abordi tres dimensions: la tecnològica, la política i la legal. Us en fem un breu resum.

La complexitat creixent de la presa de decisions polítiques i l’anomenada desafecció política no poden ser superades sense oferir noves possibilitats a la ciutadania que millorin la gestió pública. Aproximadament un 12,02% dels 226.000 catalans a l’exterior van poder votar el 21D. La participació total va ser de quasi el 80%. La llei ha de tenir com a objectiu corregir aquest problema evident: que 200.000 persones més puguin votar i amb garanties.

En aquest sentit, el Govern planteja la implantació de les votacions electròniques a partir d’unes premisses determinades: els antecedents propis existents a Catalunya, sobretot a escala municipal, i l’experiència d’altres països on el vot electrònic constitueix ja un element intrínsec de la vida democràtica.Llegeix més »

Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Llegeix més »

La devolución de soberanía al ciudadano: ¿gobierno abierto? – Ismael Peña-López

ogovPermitámonos una simplificación casi aberrante de la historia de la gestión de los asuntos colectivos.

En Grecia, las decisiones las tomaban directamente a los ciudadanos (libres, valga la redundancia) y las ejecutaban ellos mismos. Esto era posible, entre otras cosas, porque estos ciudadanos tenían mujeres y esclavos que se encargaban de los asuntos domésticos y porque el mundo era relativamente sencillo y los acontecimientos se sucedían relativamente despacio. A esta época y sus instituciones solemos llamarla democracia griega o, a veces, democracia directa, para desligar el ejercicio personal de la participación pública del entorno geográfico e histórico del momento.

La siguiente reencarnación de la democracia, siglos después, topa con tener que tomar decisiones en un mundo mucho más complejo y con muchos más ciudadanos “libres” que, además, han de tomar decisiones sobre territorios mucho más extensos y, por tanto, deben de llegar a acuerdos con un elevado número de individuos. Ante la ineficacia y la ineficiencia de hacerlo todo directamente, nos inventamos la democracia representativa: unas personas y unas instituciones tomarían decisiones y las ejecutarían en nombre del resto. Entre muchos otros nombres, generalmente nos referimos a este modelo como democracia liberal.

Uno de los grandes debates que estamos teniendo hoy —y que seguramente deberíamos tener todavía con mucha más intensidad— es si las instituciones de la política representativa deberían repensarse. Si Internet ha hecho el espacio pequeño y el tiempo prácticamente un suspiro, si ahora podemos deliberar y coordinarnos a un coste varios órdenes de magnitud inferior que hace unos años, si ahora podemos decidir y evaluar prácticamente sin salir de casa… ¿podemos empezar a “desintermediar” la política?Llegeix més »

Devolution of sovereignty to the people: open government? – Ismael Peña-López

wegovAllow me to make a somewhat aberrant simplification of the history of collective affairs.

In Greece, decisions were directly made by the people (or better said, the free people), who executed those decisions themselves. That was possible, among other things, because those people had wives and slaves who were in charge of domestic affairs and because the world was relatively simple and events happened relatively gradually. We call this era and its institutions ‘Greek democracy’, or sometimes ‘direct democracy’, to separate the personal exercise of public participation from the geographic or historic environment of the time.

The next reincarnation of democracy, centuries later, coincided with a time of having to make decisions in a much more complex world and with many more ‘free’ people who, moreover, had to make decisions about much larger territories and therefore had to reach agreements with a high number of individuals. Given the inefficacy and inefficiency of doing so directly, we turned to ‘representative democracy’: certain people and certain institutions made decisions and executed them in the name of the rest. Among many other names, we generally call this model ‘liberal democracy’.Llegeix més »