Context
Les administracions públiques estem en ple procés de transformació digital, una autèntica revolució que està canviant en positiu la forma en què ens relacionem amb la ciutadania. Podem dir que estem avançant cap a un futur que ja és inajornable, construint noves administracions que han de tenir la plena capacitat i flexibilitat per adaptar-se i respondre a les necessitats i demandes de la ciutadania. Estem avançant, per tant, cap al paradigma d’un autèntic govern obert, i els seus pilars –transparència, participació i col·laboració– s’articulen sobre les dades obertes, claus per fomentar aquest canvi cultural de relació entre les administracions públiques i els ciutadans, per guanyar en qualitat democràtica, per acostar les nostres institucions a la ciutadania i fent aquesta partícip de les seves polítiques públiques.
Aquesta transformació també té efecte a nivell intern de les nostres organitzacions. Hem de donar el màxim valor a les dades que generem des de l’Administració, conscienciant tots els integrants que en forment part que les dades que s’obtenen s’han de posar a disposició dels ciutadans i empreses.
Des d’aquest enfocament, les administracions públiques han d’esdevenir organitzacions obertes, eficients i integradores, i prestar serveis públics digitals fàcils d’utilitzar. A banda, per tal de prestar serveis millors, cal aplicar, en el seu disseny, enfocaments innovadors.
’Transformació digital’ és una expressió que cada vegada està més present al nostre entorn i, possiblement amb la crisi sanitària que hem patit i que estem patint actualment, la ‘transformació digital’ encara ha assolit una major rellevància al nostre dia a dia. Ara bé, què passa si la pandèmia arriba justament al començament d’un projecte de ‘transformació digital’ prèviament planificat? Com afecta i trastoca la planificació? I sobretot, com va ser la situació que ens vam trobar ara fa gairebé un any, quan el confinament va arribar el dia abans de començar les primeres accions del projecte? Aquesta és l’experiència de #COMPARTEAMS.
Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.
Cap a l’oficina digital
Els grans canvis es generen a través de petites accions, sempre que aquestes accions tinguin un propòsit implícit. Així succeeix amb la transformació de l’Administració pública. Quan es parla de la “transformació digital” de l’Administració es posa amb freqüència el focus, entre altres qüestions, a la reforma normativa: certament, la llei és un instrument útil que obliga forçosament a l’adopció de canvis en l’Administració, però si el que es vol és que els canvis suposin una transformació radical, més enllà de l’obligatorietat d’una norma, l’avanç cap al model digital requereix realitzar canvis des de dins.