El nou model d’Informe d’execució i de Memòria anual – Equip del Servei de Qualitat i Suport Tècnic de l’EAPC

El gran volum de dades relacionades amb les activitats formatives, la diversitat de fonts i canals de procedència d’aquestes i les eines que tenim al nostre abast ens han fet replantejar la manera com les posem a disposició de les persones que puguin estar interessades en la seva lectura i/o anàlisi.

Com a resultat d’aquesta reflexió hem actualitzat els formats i continguts, tant de l’Informe d’execució com de la Memòria anual de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). La connexió de la base de dades amb l’eina que ens permet construir un visor ens ha permès fer-los més entenedors, dinàmics i agradables de llegir.Llegeix més »

Una pràctica de col·laboració entre organismes: EAPC – OHSJD – Marta Fajardo Samper

Faristol i taula de ponents en una sala de conferències de l'Hospital de Sant Joan de DéuEl 8 de març es celebra el Dia Internacional de les Dones arreu del món, però també és el dia dels bombers i les bomberes, i dels infermers i les infermeres. En aquest context, l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu (OHSJD) organitza diferents activitats i la jornada de la Direcció Infermera n’és un dels actes tradicionals. Enguany aquesta jornada va tractar sobre l’acompanyament professional als centres de l’OHSJD.

Gràcies al format híbrid –presencial, a l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu, i en línia, a través de la plataforma Zoom–, es va facilitar l’assistència i la participació dels professionals dels centres de l’OHSJD, com ara el Campus Docent de Sant Joan de Déu, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu o el centre sociosanitari de Sant Joan de Déu.Llegeix més »

Vitamines per als comandaments: preparats per avaluar l’acompliment dels vostres equips? – Cristina Fumadó i Marta Sabaté

El retorn a les oficines públiques després de la pandèmia ha implicat el desplegament del model de treball híbrid, una realitat on gairebé 17.000 empleats fan teletreball algun dia a la setmana (segons dades del portal de l’empleat) i una dada on caldria afegir tots els treballadors del sector públic que també han adoptat aquesta modalitat.

És una bona notícia per a molts treballadors que han guanyat autonomia i flexibilitat, però aquest model també ha fet entrar en crisi les velles regles de l’organització i la gestió dels equips. L’escenari actual es un món de reunions virtuals inacabables, fraccionament dels espais de treball en formats físics i virtuals i una certa desconfiança o desconeixement sobre el rendiment real de les persones i el seu temps de treball. Els comandaments han d’improvisar sobre la marxa noves estratègies sense gaires recursos ni directrius sobre aquest canvi cultural quant a l’organització. I es pot pensar que la desaparició dels papers també s’ha emportat les velles habilitats per gestionar persones i supervisar tasques.Llegeix més »

Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat? – Laura López Ortells

Autoria: Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), com a responsable de la formació i desenvolupament dels i les professionals de l’Administració pública catalana, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives per als càrrecs de comandament de l’Administració (fins a subdirector/a general). Aquesta diagnosi vol generar informació sobre aquells àmbits de coneixement i competències que requereixen formació de forma prioritària i adequar la seva oferta formativa i de desenvolupament a les necessitats emergents que ha d’encarar l’Administració pública.

L’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total, l’univers estava format per 4.018 persones i han respost completament l’enquesta un total de 985 respostes, fet que suposa una taxa de resposta del 25 % i mostra un interès elevat envers la temàtica.Llegeix més »

La introducció de la perspectiva climàtica i ambiental en els pressupostos públics – Jordi Baños Rovira

La lluita contra el canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes són actualment un dels principals reptes mundials i una de les majors prioritats de diversos governs arreu del món, els quals es troben en la implementació de polítiques i mesures per reduir les seves emissions i descarbonitzar les seves economies, amb l’objectiu d’impulsar una transició ecològica de les seves societats.

Precisament Catalunya és un indret on els efectes del canvi climàtic s’estan manifestant de manera clara i on es preveu que en el futur es pugui produir un impacte significatiu. Els indicadors de naturalesa mediambiental dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) permeten observar com, en termes generals:

· Els valors d’emissions, la contaminació i l’increment de les temperatures mostren una tendència desfavorable, i generalment pitjor, que els valors del conjunt de l’estat i la UE-27.

· Les energies renovables, tot i mostrar una tendència ascendent favorable, continuen essent inferiors als valors registrats en el conjunt d’Espanya i a la mitjana dels països membres de la UE-27.

· La taxa de reciclatge municipal de residus té una tendència de millora, amb una magnitud més favorable en comparació amb el conjunt de l’estat, però encara no assoleix els valors mitjans observats a la UE-27.

· Quant a qualitat i protecció dels espais naturals i de la biodiversitat, Catalunya mostra una situació millor que en relació amb els anteriors indicadors. En aquest sentit, Catalunya mostra en termes generals una situació millor, en comparació amb Espanya i la UE, pel que fa a l’excel·lència quant a la qualitat de les aigües marines i continentals i la proporció de superfície forestal. Pel que fa a la protecció d’espais terrestres i marins, els indicadors s’han mantingut constants, a excepció de la superfície d’espais marins designats per Natura 2000, que han augmentat. Els indicadors de biodiversitat mostren tendències i valors relatius oposats.Llegeix més »