Etiqueta: Mònica Sabata

Diàleg Blockchain – Mònica Sabata

EAPC1 comentari

Cartell de la Jornada Diàleg Blockchain: reptes i oportunitatsRelatoria duta a terme per Mònica Sabata, Can Jaumandreu, Universitat de Barcelona

El proppassat 18 de juny el Govern va aprovar l’Estratègia Blockchain de Catalunya amb la voluntat de situar Catalunya com a país capdavanter en l’ús i el desenvolupament de les tecnologies de registre distribuït. És en aquest marc on es contextualitza aquest nou diàleg organitzat per l’Escola d’Administració Pública amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. I és que davant de les paraules de l’HC Jordi Puigneró afirmant que “Catalunya serà digital, o no serà”, l’Escola va tenir la voluntat d’impulsar un nou espai de diàleg (donat que el 4 d’octubre de 2018 ja va obrir-ne un sobre ciberseguretat) que permetés als servidors públics prendre consciència del que implicarà aquesta nova estratègia governamental.

Llegeix més »

El futur dels mitjans de comunicació públics – Mònica Sabata

xarxesDeixa un comentari

El proppassat 29 de gener es van iniciar els diàlegs de l’any 2019 que l’Escola d’Administració Pública organitza -conjuntament amb la Universitat de Barcelona- per a directius de l’administració pública. Es tracta d’analitzar temes d’actualitat, generar reflexió i aportar elements que millorin la governança de l’administració pública. En aquesta ocasió la temàtica triada fou el futur dels mitjans de comunicació públics i per abordar-la vàrem comptar amb dos experts ben reconeguts, tant des del punt de vista teòric com pràctic. Es tractava del Dr. Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i actual director de TV3; i del Dr. Albert Sáez, professor titular de Sociologia de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna, secretari de Mitjans de Comunicació de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació entre 2006 i 2008, i president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) entre 2008 i 2010. Així doncs, vàrem comptar amb dues persones que han estat i tenen l’experiència de la gestió de mitjans de comunicació públics i privats al mateix temps que un molt bon coneixement de la realitat que els envolta i del món acadèmic vinculat al tema que ens va ocupar. Tots aquests factors van contribuir a generar -amb la col·laboració dels assistents- un diàleg ric i ple d’idees de futur. Parlem-ne a partir d’algunes qüestions concretes.Llegeix més »

El futur de l’organització territorial de Catalunya – Mònica Sabata

xarxesDeixa un comentari

Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.

Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:

– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.

– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.

– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.

– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.

Llegeix més »

Repensant la governança corporativa, Institució CERCA – Mònica Sabata

xarxesDeixa un comentari

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

 “La Unió Europea s’ha adonat que la política científica d’un país és molt més del que es fa a les universitats. En general, podem dir que és una política de país”. Aquesta fou una de les primeres afirmacions que es van poder sentir durant el primer diàleg dedicat a repensar la governança corporativa. I és que aquest apartat del projecte Diàlegs (impulsat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona) pretén parlar, observar i repensar la governança interna de les empreses públiques o semipúbliques i avaluar els reptes que aquestes hauran d’encarar en el futur. Per fer-ho, vàrem començar amb l’exemple de la Institució CERCA, un model que va permetre parlar de polítiques destinades al foment de la recerca. Un bon exemple per començar i un model d’èxit del nostre país. El diàleg va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA i doctor en biologia a la Universitat de Barcelona, el Dr. Lluís Rovira, que va mantenir una conversa rica, clara i constructiva amb la Dra. Laura Díez, catedràtica en dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

Comencem fent una descripció de la institució que ens ocupa: la Institució CERCA. És un sistema de quaranta-un centres de recerca, acumulatiu, fet —segons el seu director— a partir de la generositat de les universitats, la Generalitat i els centres que hi participen. Aquesta generositat és la seva màxima generadora de fortalesa i, al mateix temps, pot ser la portadora d’una certa fragilitat que es produiria si la cadena de confiances es trenqués i es retornés a un model atomitzat. La Institució CERCA està liderada per la Generalitat de Catalunya a partir de les competències que li són pròpies. Aquesta organització descentralitzada facilita l’autonomia de cadascun dels centres que en formen part, des de la seva pròpia identitat i organització (hi ha, per exemple, consorcis i fundacions, entre d’altres). Té un pressupost de 400 milions d’euros i uns actius de 1.000 milions d’euros. La xarxa compta amb mecenatges i donacions, per bé que sempre és un tema que cal millorar. I finalment, és una xarxa capaç d’exportar talent a l’exterior, amb noms prou coneguts com el Dr. Baselga i el Dr. Massagué.

Un cop feta la fotografia de la institució que ens permetrà parlar de governança corporativa, parlem del diàleg que van mantenir els dos científics, el qual ens va permetre fer un dibuix ben acurat del que hauria de ser la política de recerca al nostre país durant els propers anys. Vegem-ho.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: La coherència entre el pensament polític i el servei públic (Dr. Quim Brugué)

xarxes1 comentari

“L’administració pública és el braç executor de la política. Per això cal polititzar-la i democratitzar-la”

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona 

“La vinculació de les idees amb el servei públic és molt interessant. I és que sovint el pensament polític s’ha quedat tancat a les aules i el que fa referència a l’administració pública n’ha quedat separat”, afirmava el Dr. Quim Brugué tot just començar la sessió. I continuava fent una sentència que -sens dubte- va ser el context de tota la seva intervenció: “L’administració és el braç executor de la política. Com que enmig de la política i l’administració pública hi trobem la democràcia, hem de dir que si ajuntem les diferents peces aconseguirem una visió molt més integral”.

En aquest sentit, molt sovint, aquest mapa mental entre l’administració pública i la política s’ha traduït en forma de metàfora afirmant que l’administració pública és la màquina o bé que la relació entre totes dues es defineix dient que va “de la barra del bar a la taula del cafè”. I és que el que succeeix és que aquestes metàfores assenyalen la gran paradoxa: a l’acadèmia es pot parlar molt de participació però quan arribes a una administració on has d’executar polítiques públiques cal combinar-les totes dues: promoure la participació i els espais deliberatius i, al mateix temps, aplicar les polítiques públiques.Llegeix més »