Etiqueta: govern obert

El nou model d’Informe d’execució i de Memòria anual – Equip del Servei de Qualitat i Suport Tècnic de l’EAPC

EAPCDeixa un comentari

El gran volum de dades relacionades amb les activitats formatives, la diversitat de fonts i canals de procedència d’aquestes i les eines que tenim al nostre abast ens han fet replantejar la manera com les posem a disposició de les persones que puguin estar interessades en la seva lectura i/o anàlisi.

Com a resultat d’aquesta reflexió hem actualitzat els formats i continguts, tant de l’Informe d’execució com de la Memòria anual de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). La connexió de la base de dades amb l’eina que ens permet construir un visor ens ha permès fer-los més entenedors, dinàmics i agradables de llegir.Llegeix més »

Els principis bàsics del govern obert

xarxes2 comentaris

L’avenç d’internet i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, no només ha servit com una nova forma d’entendre la nostra vida quotidiana, sinó que ha estat un avenç en tots els nostres àmbits, fins i tot en la gestió dels poders públics, ja que ens ha portat a una nova forma de relacionar els ciutadans i els governs.

Encara que ens resulti estrany, el concepte de govern obert no és nou, va ser a finals dels anys 70 quan va aparèixer, per primera vegada i de manera oficial, a l’espai polític britànic. Originàriament, el govern obert es referia a qüestions relacionades amb el secret de govern i a les iniciatives per a “obrir les finestres” del sector públic cap a l’escrutini ciutadà, amb l’objectiu de reduir l’opacitat.

Actualment, però, es tracta d’un dels fenòmens més disruptius, controvertits i apassionants en el debat sobre la pràctica política, la gestió pública i l’enfortiment democràtic.

El Govern obert permet obrir la gestió dels assumptes públics als ciutadans, de manera que aquests puguin: d’una banda tenir un major coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, intervenir, col·laborar i participar en aquesta gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i les polítiques públiques i els ciutadans. Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal de sentir el que ells diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.Llegeix més »

#eapcOpenLab: Confianza y gobierno abierto – gobierno abierto y confianza: explorando conexiones – Cecilia Güemes y César Nicandro Cruz-Rubio

xarxes1 comentari

Esta breve post se escribe a propósito del seminario #EAPCOpenLab, en donde abordaremos el vínculo entre confianza y gobierno abierto.

Las estrategias de transparencia, participación y rendición de cuentas que arriban de la mano del gobierno abierto son promesas para quienes buscan reconstruir la confianza de la ciudadanía en el sector público. A su vez, la confianza es una necesidad primaria para la realización y funcionamiento del gobierno abierto, especialmente, en lo que refiere a la participación ciudadana y la búsqueda colaborativa de soluciones a problemas complejos.

Se podría pensar que la prestación de servicios públicos y el desarrollo e implementación de las políticas públicas bajo los principios del gobierno abierto son vías clave para mejorar la confianza ciudadana en las instituciones públicas, y que a su vez, su adecuada implementación precisa al mismo tiempo de elevadas dosis de confianza para ser efectivas y socialmente relevantes. Dicho de otra forma, la existencia de confianza se torna en (una) causa que podría explicar el éxito de las iniciativas de apertura, y es ese éxito de dichas iniciativas, al mismo tiempo el que detona la generación o fortalecimiento de la confianza.

I. Desconfianza e instituciones

Los funcionarios y servidores públicos son actores que están en la mira ciudadana. La desconfianza podría ser la norma antes que la excepción Los burócratas son ineficientes, lentos, poco innovadores, y muchas veces corruptos. Esta afirmación podría ser suscrita por la mayoría de las personas que conocemos y  rubricada por datos de encuestas. La percepción de la administración pública, es que es algo feo y malo de lo que nadie quiere hablar, salvo que esté uno enojado y quiera usar la palabra para insultar para referirse a algo farragoso, lento, inútil o ineficiente. Sí, así es, nos referimos a la palabra – palabrota- “burocracia”.Llegeix més »

Dades obertes: millora de la democràcia i les oportunitats econòmiques – Lourdes Muñoz

xarxesDeixa un comentari

cyrnq2awgaapuga-jpg-largeAquest article forma part de la sessió que es farà el proper 13 de desembre a l’EAPC amb el títol “eapcOpenLab: per què la ciutadania ha de fer servir les dades obertes?” a càrrec de Lourdes Muñoz, ponent de la sessió i autora del post.  Si voleu venir encara hi ha places disponibles. Més informació i inscripcions aquí

“Les dades obertes ens permeten gestionar obertament la complexitat” és la raó que ens va aportar Xavier Marcet, quan vam cercar a la xarxa #50raons #OpenData de “Per què les dades obertes? Per què l’Open Data?” Les dades obertes per la millora democràtica, social i econòmica.

L’impacte positiu que les dades obertes té en la societat es pot resumir en quatre pilars: la mateixa millora dels governs; la seva aportació per a la millora de solucions a problemes públics; l’apoderament de la ciutadania i la generació d’oportunitats econòmiques més equitatives.

Les estratègies públiques de dades obertes suposen una millora de la Governança, Governs oberts, són governs que aporten informació útil en la lluita contra la corrupció, augmenten la transparència i milloren els serveis públics i l’assignació de recursos. Sens dubte, les dades obertes estan jugant un paper cada vegada més important en la solució de grans problemes públics.Llegeix més »

La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert? – Ismael Peña-López

xarxes4 comentaris

participacic3b3

Permetem-nos una simplificació gairebé aberrant de la història de la gestió dels afers col·lectius.

A Grècia, les decisions les prenien directament els ciutadans (lliures, valgui la redundància) i les executaven ells mateixos. Això era possible, entre altres coses, perquè aquests ciutadans tenien dones i esclaus que s’encarregaven dels afers domèstics i perquè el món era relativament senzill i els esdeveniments se succeïen relativament a poc a poc. D’aquesta època i les seves institucions en diem democràcia grega o, de vegades, democràcia directa, per deslligar l’exercici personal de la participació pública de l’entorn geogràfic i històric del moment.Llegeix més »