Som una organització que aprèn? Parlem de la gestió del coneixement i de la manera com la posem en pràctica a l’Administració – Sílvia Martínez Simón

La incorporació del terme “gestió del coneixement” a l’Administració

Fa temps que parlem de la gestió del coneixement a les administracions públiques. I en parlem molt. Ja ho fèiem a principis del 2000. En aquell moment, una organització que no ho fes demostrava ser una organització que no pensava en el seu futur i que no s’enfocava ni es preocupava per estar preparada per als canvis. Per tant, era imperatiu parlar-ne. I, durant anys, el concepte s’ha anat estenent, tot i que, malauradament, no ho ha fet a partir de moltes aplicacions pràctiques.

Més enllà de parlar-ne, què hem fet per “predicar amb el gerundi”? Quines accions hem portat a terme per fer una gestió del coneixement efectiva?

Aquest article pretén reflexionar sobre això i sobre els reptes que tenim al davant.Llegeix més »

La nova gestió del coneixement – Joaquín Gairín, Anna Díaz i Cecilia Inés Suárez

La gran revolució de les darreres dècades es dona en l’àmbit del coneixement, que va lligat al factor humà com a protagonista i que es relaciona amb els processos d’innovació i canvi en les organitzacions. D’una banda, es reconeix que tan importants com en altres temps van ser les eines de treball, la capacitat productiva o el capital, actualment el que és determinant és el coneixement que tenen les persones i que resulta cabdal per donar respostes diferents als reptes canviants que planteja la realitat. D’altra banda, el coneixement personal, quan és compartit i es vincula a les necessitats de les organitzacions, es converteix en un factor clau per a la innovació i en un mitjà per reforçar la cultura col·lectiva i col·laborativa.

De tota manera, els efectes positius que pot tenir organitzar i compartir el coneixement existent només ho seran si aquest es gestiona oportunament i de manera adient. Amb el temps, hem après estratègies i eines que ens permeten gestionar més adequadament el coneixement existent. Seguim en aquesta línia d’explorar noves propostes sobre la gestió del coneixement, sense oblidar que també són importants els processos dirigits a crear nou coneixement.Llegeix més »

Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista. Accions i reptes de futur – Aina Ibàñez, Núria Ferrer i Astrid Pineda (OCJVM)

L’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (en endavant, l’Observatori) és un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i integrat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que es crea i es posa en marxa per l’Acord GOV/28/2019 per analitzar de manera polièdrica i des de l’àmbit de la justícia el fenomen de la violència masclista. L’acord s’emmarca en els projectes del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, a càrrec dels crèdits rebuts del Ministeri d’Igualtat, en concret de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere.Llegeix més »

El teletreball ha vingut per quedar-se – Josep Maria Nin

" "Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.

Cap al 1995 van aparèixer els primers mòbils en l’àmbit domèstic —recordeu-los amb dimensions grans i amb antenes— i la “joguina” començava a estendre’s a totes les llars. Al cap de poc temps cadascú de nosaltres teníem mòbil per xerrar i enviar uns primers SMS, i no es va trigar a incorporar-hi càmera de fotos. Aviat les cabines de telèfon, com els rodets de fotografia, van quedar obsolets i arraconats.Llegeix més »

La tècnica del 3×3 en la comunicació oral – Àgueda Vallès i Elizalde

En un sentit ampli, la comunicació consisteix a fer arribar informació per mitjà d’un canal des d’un emissor a un receptor, però tot plegat és més complex del que sembla. Hi ha molts factors que intervenen en l’intercanvi comunicatiu humà i que l’influeixen fins al punt d’arribar a negar, per exemple, per mitjà del context, el que s’està afirmant amb les paraules. En realitat, podem afirmar que ens comuniquem per l’autopista de les emocions.

De què depèn i a on es decideix l’èxit comunicatiu? L’emissor tria, o li sembla que tria, les formes lingüístiques, les corporals i les paralingüístiques i porta la iniciativa. Però el receptor rep el missatge des de la seva perspectiva. Cal, doncs, que l’emissor s’adeqüi al receptor i que triï les frases, els gestos, la veu, els recursos gràfics, d’escenografia… més eficaços i atraients sempre des del punt de vista del receptor i això sense perdre mai de vista l’objectiu comunicatiu.Llegeix més »