Recerca La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta. L’experiència de participar com a mentor institucional en l’equip de recerca – Isidre Obregon

La recerca La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta respon a una necessitat de coneixement expert plantejada per la Generalitat de Catalunya i canalitzada per l’Escola d’Administració Pública (EAPC) a través del seu programa EAPC motor de recerca.

L’octubre de 2021 el Govern de la Generalitat va aprovar el Codi ètic del servei públic de Catalunya lliurat pel Comitè per a l’elaboració d’aquest codi ètic. Aquest codi ètic es concep com a codi de valors comú a totes les institucions i persones involucrades en la provisió de serveis públics a Catalunya i té el propòsit de contribuir a generar un estàndard comú d’alta qualitat en la manera de concebre i exercir el servei públic a Catalunya, independentment de l’administració o entitat que el presti.Llegeix més »

El padró, un deure que és un dret – Adam Majó Garriga

Vista aèria de persones atravessant un pas de vianants.
Font: Unsplash. Autoria: Ryoji Iwata

El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin. L’ajuntament no pot condicionar la inclusió al padró a les circumstàncies concretes de les persones residents al municipi que el sol·liciten. D’acord amb l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. En aquest sentit, les administracions municipals han de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar l’empadronament a tothom que ho demani, sense discriminació ni traves de cap tipus. I pel fet de ser un deure dels veïns i les veïnes, l’administració n’ha de facilitar el compliment.

En origen, el padró era bàsicament una exigència de l’administració, que a través d’aquest registre podia activar el cobrament d’impostos o reclutar els joves per anar a l’exèrcit. Per això, la llei parla d’un deure i no d’un dret. Actualment, però, el padró és també un requisit sovint indispensable per accedir a alguns serveis i prestacions o per obtenir (tard o d’hora) determinats drets de ciutadania. És per això que parlem també del padró com a dret o, encara millor, com a meta-dret, que facilita l’accés a altres drets.Llegeix més »

Prova pilot interna de procés participatiu en política pressupostària a la Generalitat de Catalunya (“Parlem de pressupostos”) – Jordi Baños Rovira

 Logo del programa Parlem de Pressupostos que inclou bafarades de diferents mides i colorsIntroducció i motivació d’introduir la participació en la política pressupostària

La participació ciutadana no sols és un dret de la ciutadania per incidir en els afers públics i un indicador de salut democràtica i ciutadania activa, sinó que la incorporació de la ciutadania en l’elaboració, disseny, execució, avaluació i seguiment de les polítiques públiques és cada cop més una necessitat dels governs i administracions per trobar solucions més eficients i consensuades davant de reptes complexos.

Entre aquests reptes d’elevada complexitat, hi ha l’administració de les finances públiques, element cabdal per a la sostenibilitat i la distribució dels recursos entre les diferents necessitats socials. La participació en l’administració de les finances públiques, en termes generals, s’ha vehiculat mitjançant audiències públiques durant l’elaboració i l’aprovació dels pressupostos públics, així com la realització de processos participatius estructurats dins la confecció dels pressupostos.Llegeix més »

El Taller de reptes i el Laboratori d’innovació, dues eines al servei de la innovació a l’Administració – Subdirecció General de Recerca, Innovació i Desenvolupament de l’EAPC

Imatge de Freepik

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a través de la Subdirecció General de Recerca, Innovació i Desenvolupament, està treballant en la descripció d’un ecosistema de la innovació, que és un procés sistemàtic que ha de facilitar a les unitats de l’Administració pública treballar de manera innovadora els reptes que planteja la societat del segle XXI, una societat en evolució constant.

La idea és que quan una administració tingui un repte que hagi de resoldre, una situació complexa per a la qual necessiti dades, conèixer experiències similars, o obtenir nous punts de vista, es pugui adreçar a l’EAPC, per diferents vies, per demanar aquest assessorament (algunes d’aquestes vies, com el Mercat de reptes o els assessoraments estratègics, ja existeixen avui, però l’ecosistema permetrà obrir-ne d’altres i interrelacionar-les). L’Escola analitzarà la petició i podrà suggerir diverses solucions. Una d’aquestes solucions pot passar per proposar a l’equip que planteja el problema de fer un Taller de reptes que els ajudi a aprofundir en la qüestió i a trobar l’arrel de la situació que cal resoldre i que els preocupa. Un cop s’arribi a aquesta redefinició del repte, un Laboratori d’innovació permet traslladar la reflexió a la solució, a través d’un procés de prototipatge i testatge que acaba en un projecte implementable, avaluable i, en alguns casos, escalable a altres organitzacions.Llegeix més »

El nou model d’aprenentatge i desenvolupament de l’EAPC (I): arquitectura, principis rectors i atributs – Ismael Peña-López

El model d’aprenentatge i desenvolupament

El model pedagògic o el model educatiu és el pal de paller d’una institució educativa: en ell s’hi explicita i detalla com entén la seva missió la institució i, sobretot, com vol dur-la a terme. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba d’enllestir el seu primer model d’aprenentatge i desenvolupament.

D’aprenentatge perquè considerem que la missió de l’EAPC no és tant educar o formar, sinó proporcionar eines perquè el seu principal públic destinatari –els servidors públics de Catalunya– pugui aprendre: quan ho necessiti i allà on ho necessiti. I, per això, serà tan important que aprengui com que aprengui a aprendre.

De desenvolupament perquè considerem que l’aprenentatge és una dimensió dinàmica, no estàtica, i que, per tant, ha de tenir un component de planificació estratègica, al llarg de la vida. De desenvolupament, també, perquè en aquesta dimensió dinàmica l’aprenent hi ha d’anar tenint un paper cada cop més protagonista, fins al punt de passar de ser un receptor passiu del coneixement a ser ell mateix qui implementi i generi nou coneixement, a través de la innovació i la recerca.Llegeix més »