Impulsant la governança ètica i la cultura de la integritat en l’actuació pública – Xarxa de Comitès d’Ètica de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic

En els darrers anys hi ha hagut a Catalunya un compromís creixent envers l’ètica pública que s’ha anat concretant en un conjunt d’iniciatives i d’actuacions, com l’aprovació de codis ètics i de conducta i la creació de comitès d’ètica, com a mecanismes de garantia, de control i/o d’elaboració o  seguiment de compliments dels codis, així com amb activitats i programes de formació i de recerca.

Pel que fa a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya es va crear, ja l’any 1991 el Comitè de Bioètica de Catalunya i uns anys mes tard, el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (2010), la Comissió d’Ètica en la Contractació Pública (2014), el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya (2015),  el Comitè Assessor d’Ètica Pública de Catalunya (2016), el Comitè per a l’elaboració del Codi ètic del Servei Públic de Catalunya (2016), el Comitè d’Ètica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2017), i darrerament , el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya(2018).Read More »

Compartint el (nostre) coneixement: les aportacions de l’EAPC a la millora de les administracions públiques catalanes

L’eapc blog és un recull de propostes, projectes, innovacions i, sobretot, un espai per compartir el coneixement que arreu de les administracions catalanes es genera.  La majoria dels articles estan escrits per persones que treballen a les administracions públiques, en tenen relació o bé participen de les activitats formatives de l’Escola.  Però també és un espai on el personal de l’EAPC comparteix els projectes de la institució, és el “nostre” petit espai on podeu trobar el coneixement que generem i que volem compartir més enllà de les nostres parets.  És el nostre deure, més enllà de la formació, la recerca i les publicacions, generar coneixement i innovar.

Tot seguit hem volgut compartir els articles que durant 2018 hem escrit el personal de l’Escola amb la il·lusió d’aportar quelcom positiu i innovador a les nostres organitzacions públiques.

Són articles anònims, però algú els ha escrit i cal donar les gràcies a la Mònica, en Dani, la Sandra, la Cristina B., l’Arantxa, la Tània o l’Eva G..  Ells i elles han estat qui han escrit els articles, s’han convertit en els i les portaveus de la feina de moltes persones que treballem a l’Escola.

Esperem que us agradin! (els articles estan ordenats per data de publicació)

Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Són necessaris els plans d’igualtat a les administracions públiques?

L’experiència de l’EAPC en el pla pilot d’avaluació de l’acompliment de l’empleat

L’arxiu electrònic únic. Un repte per a les administracions públiques

Cal formalitzar l’aprenentage informal i no formal del personal públic?

Per què són útils les cartes de serveis?

Iniciem els treballs per a la confecció d’un diccionari de competències en innovació

#SolidaritatEAPC amb La Marató: Què hem de fer quan el càncer apareix a la feina?

Reprenem l’activitat a l’eapc blog!

Durant el 2018 s’han publicat un total de 59 articles i han obtingut 105.328, que significa un increment de quasi el 300% en relació a l’any anterior.  En relació a les interaccions els lectors han fet 171 comentaris i han marcat com a favorits 44 articles.

Els deu articles més llegits del 2018 van ser els següents:

Ivàlua i la UPF impulsen el primer repositori d’avaluacions de polítiques públiques i del tercer sector en l’àmbit de Catalunya – Marçal Farré i Miquel Salvador

En el món de les polítiques públiques, com en qualsevol altre àmbit, es prenen decisions tenint en compte evidències, entenent per evidència el conjunt d’informació que dona suport a una creença o proposició. Aquestes poden tenir més o menys fiabilitat: en alguns casos la informació que es fa servir per justificar l’efectivitat d’una decisió pública pot ser poc convincent, mentre que en d’altres ocasions es tracta de quelcom tant ben conegut que gairebé ningú en dubta. La recerca i l’avaluació de polítiques públiques són les principals fonts d’evidència rigorosa de les que disposem, i ens permeten saber coses com quantes persones pateixen pobresa energètica a Catalunya, quin és l’impacte que tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes, quina és la forma d’implicació parental més efectiva per millorar el rendiment escolar o  quin ús s’està fent dels recursos d’habitatge d’inclusió social a la ciutat de Barcelona. Es tracta, doncs, de qüestions que tenen fortes implicacions sobre les decisions públiques.

Si bé les evidències són un element fonamental per garantir el bon funcionament de les polítiques públiques, a la pràctica els qui es dediquen a generar-les i els qui prenen decisions comparteixen pocs espais per intercanviar informació. Així, podem trobar un volum important de recerca que es manté dins les fronteres de l’àmbit acadèmic i no acaba arribant a persones fora d’aquest àmbit a qui els podria ser molt útil. Podríem dir que experiències com el “Què Funciona en Educació?”, promoguda conjuntament entre Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, en la que decisors i investigadors es troben per debatre sobre les evidències concretes en el camp de l’educació i les seves implicacions en les polítiques públiques, encara no són habituals al nostre país.Read More »

#SolidaritatEAPC amb La Marató: Què hem de fer quan el càncer apareix a la feina? – Eva Garcia

Hola! Aquest és el meu testimoni i avui tinc l’oportunitat de compartir-lo amb tots vosaltres. La malaltia em va venir a visitar a finals de 2012, el diagnòstic va ser una gerra d’aigua freda i el tractament (quimioteràpia, cirurgia i ràdio) com si m’hagués passat un camió per sobre, com va il·lustrar una companya de feina i també de malaltia. Casualment, aquell any la Marató també va estar dedicada al càncer i per a mi va ser un moment molt dur ja que encara no havia parlat amb els meus fills del que em passava. Vaig començar la quimioteràpia i desitjava que arribés aquella setmana en la que el tractament em permetia estar millor per anar a visitar els meus companys de feina i rebre molts petons i abraçades que m’aportaven energia positiva per continuar lluitant. Durant tot el procés va ser molt important per a mi el suport de la família, dels amics i dels amics de la feina. Amb ells he compartit alegries, penes, neguits, riures i plors. Un altre moment difícil és la reincorporació al món laboral , però malgrat les conseqüències físiques i psicològiques dels tractaments i cirurgia, els amics de la feina m’ho van posar fàcil. I després de moltes ITV superades, la malaltia ha tornat fa 2 anys. Estic en tractament per cronificar-la i de moment ho estem aconseguint. I dic estem perquè en la meva lluita em sento molt bé acompanyada de persones que em sumen. I aquestes reflexions les vull dedicar a elles i en especial a una que és company de feina i de vida.

Eva García
Escola d’Administració Pública de Catalunya