Auditoria d’estructura organitzativa de la Direcció de Serveis de Recursos Humans de la Diputació de Barcelona. Primer premi d’Organització i recursos humans de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Lola Miró Folgado

En les administracions públiques de certa dimensió, les estructures orgàniques són complexes: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, són grans organitzacions prestatàries de múltiples serveis a la ciutadania, amb milers d’empleats i amb organigrames que responen a aquesta complexitat i gran volum de gestió.

La manera de dimensionar i classificar objectivament aquestes estructures no és fàcil: direccions generals, subdireccions, direccions de serveis, serveis, seccions, subseccions, departaments, unitats… És necessari construir instruments que ens permetin quelcom decisiu en el relat de la nostra política de recursos humans: la dotació de sentit.Read More »

Els petits canvis són poderosos!

“Els petits canvis són poderosos”, aquest era el lema d’un personatge de ficció que Televisió de Catalunya va crear durant els any noranta en el marc d’una campanya de consciència social en matèria de reciclatge.

En gestió pública aquest lema també serveix o, en tot cas, també hauria de servir.  En això un molt bon exemple és la iNNOtECA, que no és altra cosa que un recull de petites, i no tant petites, realitats innovadores a l’administració de la Generalitat.  És probable que, individualment, les realitats que s’hi troben serveixin per fer-ne un ús polític del tipus “mireu com hem canviat les administracions”, però la suma de totes aquestes realitats posen de manifest que, a Catalunya, les administracions innovem.Read More »

La llibertat religiosa és un dret. Ens ho creiem? – Enric Vendrell

Sovint oblidem quin és el sentit de la paraula “dret”. La utilitzem i la sentim tantes vegades i en contextos tan diferents que acabem per desnaturalitzar-la, per no donar-li la importància que es mereix.

Reconèixer drets implica posar-nos d’acord en allò que és essencial per a la vida de les persones. Implica assumir quines són les necessitats bàsiques dels individus, allò que requereixen per tal de poder desenvolupar la seva existència plenament. Reconèixer drets és finalment fer un pacte; mirar més enllà de nosaltres mateixos per adonar-nos que la resta dels nostres conciutadans també tenen necessitats. Algunes d’aquestes necessitats, probablement la majoria, les compartirem; d’altres potser no.

Pel que fa a la llibertat religiosa, es tracta d’un dret reconegut àmpliament per tot el nostre ordenament jurídic i per múltiples pactes internacionals. Tots els grans acords de convivència que ha gestat la humanitat al llarg de les darreres dècades tenen un dels seus puntals en el reconeixement del dret fonamental de tots els humans a expressar la seva pròpia religió. I això no ha estat ni un caprici ni tan sols una concessió a allò que avui en dia s’anomena despectivament “el bonisme”. El reconeixement al dret a la llibertat religiosa és un requisit essencial perquè qualsevol societat pugui desenvolupar-se d’una manera pacífica i cohesionada. I malgrat tot, el cert és que aquest és un dret massa sovint desconegut, oblidat o simplement menystingut.

Segurament podríem trobar algunes explicacions a aquest fenomen. D’entrada, algunes persones que no són religioses o que no tenen gaires inquietuds espirituals poden tenir algunes dificultats per entendre la importància cabdal que pot tenir la fe per a alguns dels seus conciutadans. Des de posicionaments pretesament racionalistes hom pot veure la religió simplement com un reducte del passat. Com un recurs d’aquells que no tenien accés al coneixement científic i buscaven en les creences religioses una eina per entendre allò que no els era comprensible i per trobar esperança allà on no n’hi havia. Molts dels qui es miren la religió des d’aquest punt de vista poden creure que és “una espècie en perill d’extinció”. Un fenomen social que té els dies comptats i que desapareixerà “de manera natural”.Read More »

Participació ciutadana en el nou marc de l’economia col·laborativa – Albert Castellanos Maduell

ecocolabo

En els darrers temps, les experiències d’economia col·laborativa, basades a compartir béns i serveis entre particulars (incorporant-hi o no el pagament d’un preu i/o de part del cost), s’han fet cada vegada més presents en la nostra realitat gràcies al naixement i la difusió de plataformes tecnològiques d’intermediació a la xarxa d’internet. Aquestes experiències han esdevingut, en molts casos, elements disrup­tius de gran impacte en les relacions econòmiques i socials i han generat oportunitats i alhora reptes en relació amb la societat i el mercat, que cal abordar des de les po­lítiques públiques.

El desenvolupament tecnològic, tant en la capacitat d’accés a internet, l’existència de cada vegada més ca­nals de connectivitat i les possibilitats de tractaments de dades com en la difusió i l’aprenentatge massiu de l’ús d’internet, ha estat el catalitzador a partir del qual l’economia col·laborativa s’ha fet pre­sent en la nostra realitat.

L’economia col·laborativa es basa en l’oferta d’un particular de l’ús de béns o serveis infrautilitzats o «ociosos» per a un altre ciutadà (peer-to-peer) sense que calgui transferir-ne la propietat. Aquest paradigma, que contrasta amb l’existent en l’intercanvi econòmic de mercat actual, caracteritzat per la transferència dels drets de la propietat, fomenta l’ús compartit d’aquests béns o serveis i focalitza la determinació de la transacció econòmica en el valor d’aquest ús (que compensi els costos d’oportunitat de no utilitzar-lo o en compensi l’amortització) en comptes de en el valor del canvi.Read More »

La tresoreria de la Generalitat de Catalunya el 2016 i perspectives pel 2017 – Josep Maria Sánchez i Pascual i Carles Cacho i Cirés

blog_02La tresoreria del sector públic de la Generalitat de Catalunya (Generalitat i entitats del sector públic) ha tancat l’exercici 2016 amb algunes dades positives:

  • Millora del període mitjà de pagament (PMP) global de 54,05 dies a 31/12/2015 fins a 29,23 dies a 31/12/2016.
  • S’ha consolidat un ritme de pagament regular.

Aquesta millora té la següent traducció en els terminis de pagament dels principals conceptes facturables, que en el cas dels pagaments que gestiona la Tresoreria General (sense incloure les entitats públiques) a final de 2016 eren: 60 dies per concerts sanitaris i socials, 60 dies per farmàcies i proveïdors amb forta càrrega de nòmina i 120 dies per la resta de proveïdors.

Convé tenir present que tradicionalment els terminis de pagament a final d’any han estat inferiors als de la major part de l’any de manera que durant l’exercici s’han experimentat fortes tensions de tresoreria que s’han pogut reduir al tancament. Aquest patró de comportament té dues causes fonamentals:Read More »