Edició en català del Manual de Frascati. Novetats en la mesura i la comunicació de les activitats d’R+D – Alba Puigdomenech

El passat 23 de juny es va presentar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) l’edició en català del nou Manual de Frascati, en una jornada tècnica coorganitzada per la pròpia EAPC i la Direcció General de Recerca (DGR).
El Manual de Frascati, que edita l’OCDE, constitueix un document tècnic de referència internacional que conté els criteris fonamentals per a la mesura de les activitats de recerca i desenvolupament (R+D). Així és la base metodològica de les estadístiques i els indicadors d’R+D que els fa comparables internacionalment. També és una eina útil que permet comparar polítiques científiques.
La Jornada es va concebre amb una doble finalitat: presentar les novetats d’una edició que és el resultat d’una de les revisions de més abast, apropant el Manual als que han de ser els seus usuaris finals, i per altra banda, donar a conèixer la traducció en la que es normalitzen els termes i els conceptes de mesura de l’R+D a la llengua catalana.
Tot i que el Manual de Frascati és d’aplicació tant a unitats relacionades amb l’R+D del sector públic com en les del sector privat, aquesta primera jornada es va centrar en les primeres. Així, el tipus d’assistents convidats van ser gestors, finançadors i executors d’activitats d’R+D, ja sigui personal que gestiona dades d’R+D de les universitats i dels centres de recerca (interlocutors UNEIX), dels departaments de la Generalitat de Catalunya (xarxa d’interlocutors d’R+D+I), d’agències o entitats del sector públic que gestionen aquest tipus d’activitats, i d’instituts d’estadística en què es treballa amb aquest tipus d’informació.
Va obrir la jornada el director de l’EAPC, Agustí Colomines, destacant la importància de l’R+D per a l’Escola, ja des del seus inicis, quan es va concebre com un laboratori d’idees sobre l’Administració Pública i exposant l’empenta de l’Escola cap a la recerca en els seus àmbits de competència. Seguidament el director general de Recerca, Francesc Subirada, va remarcar la importància de l’impacte de la recerca sobre la societat, i per tant, de la seva mesura. Així mateix, va parlar del nou paradigma que suposa passar del què podem dir amb les dades que recollim a què mesurem per saber el què realment volem saber. Finalment va presentar dades rellevants sobre el sistema d’R+D+i de Catalunya, amb l’exposició també de la visió del sistema i dels reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya: la transferència del coneixement i la innovació.

La ponència magistral va ser a càrrec de Fred Gault, coeditor d’aquest Manual i un dels principals experts independents que assessora l’OCDE en sistemes d’innovació. Va exposar les principals novetats d’aquesta edició i va destacar entre d’altres, el procés imparable de globalització de l’R+D, la complexitat de la seva mesura i la forma de tractar la quantitat creixent de modalitats de finançament i d’execució de l’R+D.

La resta de ponències van tractar sobre l’aplicació d’aquest Manual a Catalunya. Així, la primera, a càrrec d’Alba Puigdomènech, coordinadora tècnica de Suport Interdepartamental de Recerca i Innovació (DGR), sobre les directrius del Manual pel que fa a les estadístiques oficials d’R+D dels diferents sectors institucionals, i sobre la comptabilització del pressupostos públics en R+D.
La segona, impartida per Roger Cabezas, de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) sobre la utilitat d’aquest Manual en la recollida i explotació de dades d’R+D de les universitats i centres de recerca de Catalunya, com executors d’R+D. Així va destacar que Catalunya disposa d’una eina corporativa de gestió de la informació que nodreixen aquests executors d’R+D, coordinada per la Secretaria d’Universitats i Recerca, que és el Datawarehouse UNEIX, en el desnvolupament del qual va ser i és important disposar d’un Manual d’aquestes característiques per parlar en un llenguatge comú i obtenir vdades comparables. El sistema UNEIX serveix a Catalunya per a diverses aplicacions: permet la integració i l’agregació sistèmica de dades, l’anàlisi de tendències, facilita la presa de decisions (quadres de comandament), es té en compte en el finançament (Universitats, Centres de recerca en Salut), en l’avaluació dels centres CERCA, en el seguiment dels contractes Programa. Va comentar també algunes punts en els que podrien avançar els diferents Manuals o referències, en aspectes com: establir una classificació més homogènia de recursos humans i una definició de Carrera Investigadora, aprofundir en dades de transferència convertibles en indicadors/mètriques i en dades d’Outreach convertibles en indicadors/mètriques.

En el torn de paraules van sorgir diferents opinions sobre el finançament basal de les universitats i sobre la primacia que Catalunya ha donat des de fa anys, malgrat els canvis de govern, a la política de “people not project”.

El Secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, va cloure la Jornada tot recordant un fragment del Manifest de Prada, amb les conclusions d’un col·loqui sobre “El català, llengua d’expressió científica”, celebrat el 25 d’agost del 1973 a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu: “Si una llengua ha de viure en plenitud, el seu exclusiu conreu literari és manifestament insuficient: cal que la llengua s’enrobusteixi amb el desenvolupament del lèxic científic i tecnològic, que segueix el vigorós dinamisme de la ciència. Per aquest camí, i només per aquest camí, una llengua ateny la seva majoritat”.
Per acabar, us plantegem algunes reflexions i us animem a fer els vostres comentaris al respecte:
• Hi ha alguna o algunes parts del Manual que considereu que caldria desgranar millor per obtenir dades suficientment comparables?:

Alba Puigdomenech Cantó

Coordinadora tècnica de Suport Interdepartamental de Recerca i Innovació

 

Trobareu informació més exhaustiva de la jornada als enllaços següents:
Presentacions i els vídeos de la Jornada:
http://eapc.gencat.cat/ca/detalls/Article/Nou-article-02471
Manual de Frascati en català: http://universitatsirecerca.gencat.cat/manualfrascati
Manual de Frascati en anglès: http://www.oecd.org/sti/inno/Frascati-Manual.htm

 

From the past to the future – Agustí Colomines i Companys

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) is one of the oldest of its kind in the continent of Europe. It was founded in 1912, which is significant because Catalonia was merely a province of Spain at the time. The School has therefore enjoyed a long and lasting history, except for the two times it was closed down by military dictatorships, between 1924 and 1931, and from 1939 to 1979.

Its creation was driven by Enric Prat de la Riba, who was the leader of the Catalan autonomist party, the Lliga Regionalista (Regional League). Despite the Catholic and conservative origins of this important figure and his party, founded at the start of the 20th century, both, in fact, acted as driving forces for the democratic renewal of a very centralist Spain dominated by local political bosses, caciques, with the distortion of democratic standards.

Enric Prat de la Riba forged modern Catalan nationalism, popularly known as catalanisme. The supporters of Catalan autonomy, asserting that Catalonia is a nation from a cultural and historical perspective, which brought them close to the theories of the German philosopher Johann Gottfried von Herder, and convinced that a nation only survives by force of will, which brought them close to the French theoretician Ernest Renan, pushed for the creation of the State structures that Catalonia lacked. Before entering politics, Prat de la Riba wrote that “abstract work in the depths of a solitary study is not possible among us. The special situation of our land, its tragic conflict with the State that governs it, turns all of us into politicians, priests and workers, businessmen and artists, farmers, industrialists, thinkers […] Therefore, those who, in a free Catalonia, in the scarcely-known peace of archives and libraries, would calmly embellish new ideals, the ideals of future generations, must, in the Catalonia of today, where all of us double as politicians, apply the ideas we develop immediately, and we develop those ideas while experiencing them, while fighting in feverish combat, always on the streets and public squares, like the men of the Hellenic  democracies”.Read More »

Felicitat ciutadana: la rellevància de la qualitat democràtica i la confiança institucional – Ada Ferrer-i-Carbonell

Al llarg dels últims anys, la importància de la felicitat dels ciutadans com a mesura de progrés social d’un país ha entrat amb força al debat internacional. La felicitat subjectiva o declarada és aquella que els individus mateixos assignen a una pregunta similar a la següent: “Com de satisfet està vostè amb la seva vida, tenint-ho tot en compte? Respongui en una escala de 0 a 10 on 0 vol dir totalment insatisfet i 10 totalment satisfet”. Actualment comptem amb l’evidència suficient per estar segurs que els individus són capaços i estan disposats a donar respostes vàlides i coherents quan se’ls demana valorar en una escala finita la satisfacció amb la pròpia vida.

Mitjançant les preguntes subjectives de satisfacció podem entendre el nivell de benestar dels individus i, sobretot, extreure informació sobre els gustos dels individus respecte a diversos assumptes rellevants, com ara tenir feina, els ingressos, les condicions laborals, el seu estat de salut, o la qualitat democràtica i institucional del seu país. En aquesta entrada m’abstindré de la distinció entre felicitat privada i felicitat pública o del debat sobre el concepte de felicitat al qual Jefferson es referia en la declaració de la independència.Read More »

Els reptes de les organitzacions públiques

Les societats canvien i les organitzacions s’adapten. Aquelles basades en procediments burocràtics i jerarquitzats estan desapareixent. Ha trigat més d’un segle, però el canvi ja és irreversible. A principis del segle passat, les organitzacions estaven absolutament burocratitzades, arribats als anys 60, als EUA, van començar a aparèixer organitzacions més centrades al voltant de valors com la confiança o l’empatia. A finals dels 90, el canvi ja comença a ser a gran escala i avui en dia les organitzacions més reeixides són les que tenen lideratges col·laboratius i distributius.

Només sobreviuran aquelles organitzacions que siguin capaces d’adaptar-se a un nou paradigma, fonamentat en un canvi de principis. Ja no volem líders que exerceixen el comandament unipersonal, volem un lideratge compartit. La individualitat dóna pas al nexe, l’autoritarisme al compromís, la immobilitat a la innovació, la temeritat a l’audàcia, la verticalitat a l’horitzontalitat…

Ara bé, com poden les organitzacions públiques, excessivament burocratitzades, adaptar-se a aquesta nova realitat?Read More »

Un nou programa de mentoria a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya desenvolupa la primera edició d’un programa de mentoria adreçat a subdirectors i subdirectores de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte neix de les inquietuds i de la il·lusió del personal de l’EAPC per contribuir en la millora dels plans de formació directiva, en el marc d’un curs sobre nous models d’aprenentatge, en el qual va participar personal tècnic del Servei de Formació en Alta Direcció, com a contribució, també, a un dels objectius del Pla director de l’EAPC 2017: redissenyar el pla d’acollida del personal directiu.

Què és la mentoria?

L’origen del concepte de mentoria el trobem en la mitologia grega i en la paraula “mentor”, en un personatge de l’Odissea d’Homer que fou escollit per Ulisses per acompanyar el seu fill Telèmac en el seu creixement i desenvolupament. La mentoria no és més que una eina de desenvolupament personal i professional que implica un aprenentatge basat en l’experiència d’un mentor que guia, comparteix, aconsella, ensenya i ajuda el seu mentorat en aquest desenvolupament.

Què hem fet fins ara?Read More »