Les persones com a mesura de totes les coses a l’administració pública – Instituto Andaluz de Administración Pública

Els passats 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a Sevilla el III Congrés de reptes en l’organització i gestió de les persones al servei de les administracions públiques i de la direcció pública. Si haguéssim de sintetitzar tots els assumptes tractats al llarg de les diverses converses, ho resumiríem amb la frase que ens va deixar José María Lasalle a l’inici del congrés i que respon a la lògica humanista que considera les persones com a mesura de totes les coses.

Extractem els grans reptes que es van anar matisant al llarg de les diverses taules en un decàleg d’idees, que exposem a continuació.

1. La necessitat de treballar en organitzacions ambidextres. En paraules de Carles Ramió, aquestes organitzacions conjuguen l’aquí i l’ara de la gestió del dia a dia amb una mirada prospectiva que ens permet gestionar la complexitat. Aquesta complexitat només es pot abordar des de lògiques de col·laboració i multidisciplinars basades en la intel·ligència col·lectiva i la gestió del coneixement.

2. La tan tractada transformació digital de les administracions públiques, així com la intel·ligència artificial, per si soles no transformaran el discurs d’allò públic si no s’esdevé un canvi cultural. Les màquines han de fer allò que no aporta valor perquè les persones continuïn fent el que ens fa humans: fer les preguntes oportunes, fer una feina col·laborativa entre l’ésser humà i la màquina. Europa, en paraules de Lasalle, ha d’anar a un escenari digital amb un entorn de seguretat jurídica, control democràtic i construcció d’un marc de desenvolupament dels drets humans. Algunes claus per a la transformació digital tenen a veure amb el fet de tenir clar per què digitalitzem, generar les capacitats necessàries, donar incentius suficients a les persones, disposar de recursos i fixar un pla d’acció concret.Llegeix més »

Projecte de mentoria per a caps de servei – Montserrat Güell Roca i Juantxu Barroso Calicó

La feina de cap de servei no és senzilla. Per superar amb èxit els reptes que es presenten cada dia i assolir uns objectius clars, cal una bona planificació, organització i coordinació de les tasques i de l’equip que compon el servei.

Aquests reptes són encara més grans per a les persones que per primer cop a la seva vida professional es posen al capdavant d’un servei. Quan s’accedeix a aquests llocs de responsabilitat no hi ha un llibre d’instruccions del servei que n’expliqui el funcionament, el manteniment i les possibilitats de millora. En aquest moment aniria bé comptar amb una “mà amiga” que acompanyés la persona novella en els seus primers passos en aquesta nova empresa i que en fos un referent.Llegeix més »

Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »

Impactes de les polítiques públiques de formació directiva. Un estudi de cas: supervisió àgil – JoanMa Torres i Natàlia Sureda

Introducció
A l’article anterior “Supervisar el teletreball d’una manera àgil i eficient és possible si aprens com implementar-lo“ parlàvem sobre la importància de supervisar àgilment els processos implicats en el teletreball per tal d’assegurar l’èxit, i ens centràvem especialment en els com.

Per fer-ho, també vam exposar algunes claus per a l’èxit i marcs de treball àgils per aconseguir superar els reptes que planteja el treball híbrid estructural. Per assegurar els nostres objectius, les eines han de ser concretes i efectives, i la clau és com les podem utilitzar.Llegeix més »

L’onada deliberativa i el que pot aportar a les polítiques de govern obert – Pablo García Arcos

Foto: OECD/Andrew Wheeler

Quina onada?

Amb l’expressió “Agafant l’onada deliberativa”, l’OCDE titulava l’any 2020 un informe que analitzava gairebé 300 experiències d’autoritats públiques i nivells de govern, per a la resolució de problemes complexos –des de decisions sobre infraestructures fins a l’enfrontament del canvi climàtic– a partir de la incorporació de la ciutadania en processos deliberatius per a la presa de decisions públiques.

La Direcció General de Participació, Processos Electorals i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya se’n feia ressò fa uns mesos organitzant unes jornades conjuntament amb l’OCDE i fa dos anys va dur a terme un seminari amb el professor Oliver Escobar, de la Universitat d’Edimburg, referent i impulsor a Escòcia de projectes deliberatius.Llegeix més »