La mentoria, una eina polivalent de desenvolupament professional i organitzatiu – Manel Bardavio

TheGodfatherAlPacinoMarlonBrandoMèntor és un personatge de la mitologia grega que apareix a l’Odissea com a vell amic d’Odisseu. És nadiu d’Ítaca i fill d’Àlcim. Odisseu li confia, quan parteix cap a la guerra de Troia, la custòdia dels seus interessos i l’educació del seu fill Telèmac. La deessa Atenea adopta la figura de Mèntor quan acompanya a Telèmac a buscar el seu pare i quan ajuda a Odisseu en la seva lluita contra els persistents pretendents que volen casar-se amb Penèlope, ocupar el seu tron i fer-se amb les seves possessions.

El nom de Mèntor ha quedat associat modernament a conseller savi i lleial. Així, el DIEC2 de l’Institut d’Estudis Catalans recull el substantiu mentor/mentora amb l’accepció següent: “Persona que fa de consellera i de guia d’algú”.  Al Diccionario de la Lengua Española s’hi donen tres accepcions: “Consejero o guía”, “Maestro, padrino” i, com a sinònim de ‘ayo’, “Persona encargada en las casas principales de custodiar niños o jóvenes y de cuidar de su crianza y educación”.

Mentoria i coaching

En l’àmbit del funcionament de les organitzacions, específicament pel que fa al desenvolupament professional de les persones, hi ha dues eines que estan molt relacionades i que de vegades es confonen: mentoria i coaching.

Si bé el que compta al final és la utilitat i resultats que s’obtenen a l’hora de posar en marxa accions per a la millora professional individual i organitzativa en el seu conjunt, sí que val la pena assenyalar breument alguns trets que diferencien aquests dues eines i que permet valorar quina és l’eina més apropiada segons les necessitats que es manifesten a cada moment.Read More »

Es pot passar de la comunicació interna de la intranet (1.0) a la comunicació interna social (2.0) a les administracions públiques?

La comunicació de les persones i les organitzacions, públiques i privades, d’aquest segle s’ha caracteritzat per la conversa, per la democratització de les eines, per  la socialització, per la multilateralitat,… en definitiva per l’ús de les xarxes socials i altres eines de comunicació digital.  D’aquesta manera s’ha qüestionat el model clàssic de relació entre les administracions públiques i la ciutadania, passant el centre d’atenció i el punt important de les comunicacions a la ciutadania.  Les administracions i la ciutadania es relacionen amb les eines que la ciutadania tria, es tracten els temes que la mateixa ciutadania proposa i els missatges unilaterals de l’administració s’han convertit en converses amb la ciutadania, que a més és qui pot tenir la potestat de començar-les i acabar-les.  La comunicació ha canviat…

La comunicació (interna) a les organitzacions també ha canviat?

En primer lloc, cal tenir en compte és que la ciutadania, centrant-nos en les organitzacions públiques, té una relació “diferent” que els treballadors públics amb les administracions.  En segon lloc caldrà analitzar els motius pels quals s’estableixen les comunicacions internes a les administracions, i el “sentit” d’aquestes comunicacions, és a dir qui s’adreça a qui. Read More »

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Read More »

Els principis bàsics del govern obert

L’avenç d’internet i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, no només ha servit com una nova forma d’entendre la nostra vida quotidiana, sinó que ha estat un avenç en tots els nostres àmbits, fins i tot en la gestió dels poders públics, ja que ens ha portat a una nova forma de relacionar els ciutadans i els governs.

Encara que ens resulti estrany, el concepte de govern obert no és nou, va ser a finals dels anys 70 quan va aparèixer, per primera vegada i de manera oficial, a l’espai polític britànic. Originàriament, el govern obert es referia a qüestions relacionades amb el secret de govern i a les iniciatives per a “obrir les finestres” del sector públic cap a l’escrutini ciutadà, amb l’objectiu de reduir l’opacitat.

Actualment, però, es tracta d’un dels fenòmens més disruptius, controvertits i apassionants en el debat sobre la pràctica política, la gestió pública i l’enfortiment democràtic.

El Govern obert permet obrir la gestió dels assumptes públics als ciutadans, de manera que aquests puguin: d’una banda tenir un major coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, intervenir, col·laborar i participar en aquesta gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i les polítiques públiques i els ciutadans. Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal de sentir el que ells diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.Read More »

Una transparencia real y efectiva – Arrate García Campos

Su ejercicio en el marco de la Ley de instituciones locales de Euskadi

Es innegable que la transparencia y la publicidad activa de las Administraciones públicas han venido para quedarse a la sociedad moderna.

En este sentido, la transparencia de las Administraciones Públicas se va asentando en el imaginario de todas ellas y haciendo un (pequeño por el momento) hueco en la comunicación de éstas con su ciudadanía.

En cuanto al vehículo, parece claro que las nuevas tecnologías han posibilitado que la ciudadanía cuente con un acceso multicanal a la información y en un tiempo nunca antes conocido: inmediatamente.

Además posibilita que la sociedad sea sujeto activo de nuevas políticas y pueda incidir de forma inmediata en la agenda institucional convirtiéndose en un sujeto más relevante que nunca en la realidad política.Read More »