Per què són útils les cartes de serveis?

Article escrit per Daniel García Casado, representant de l’equip motor de 2017 de l’Escola per a l’elaboració de la carta de serveis de la Biblioteca

Les cartes de serveis són una eina de gestió eficaç  en un doble sentit: per una banda, suposen un repte per a la organització per poder respondre millor a les necessitats i expectatives de la ciutadania i, per l’altra permeten manifestar públicament la seva eficàcia i rendiment.

Els quatre principals objectius que persegueixen les cartes de servei són:

  1. Garantir l’exercici dels drets de la ciutadania.
  2. Explicitar els compromisos de qualitat a les persones usuàries de serveis públics.
  3. Fixar expectatives i exigències de les persones usuàries respecte als serveis públics.
  4. Estimular iniciatives de millora dels serveis.

Tanmateix, abans de l’entrada en vigor de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la voluntat de l‘Administració de prestar uns serveis en determinades condicions no podia ser exigida legalment si, finalment, no es complien aquestes condicions.

Així, una de les principals novetats d’aquesta regulació es troba en el segon punt de l’article 59, que atorga naturalesa reglamentària a les cartes de serveis i, per tant, confereix la naturalesa de norma jurídica a aquestes.Read More »

Valors com a gestió de lideratge – Simon Dolan

Al món actual, cada vegada més globalitzat i canviant, els líders de les organitzacions requereixen noves competències per gestionar i dirigir persones, cada vegada més ben formades i exigents. Una tasca gens senzilla per a les directives i directius, que han d’aconseguir motivar, inspirar i treure el
millor dels treballadors perquè innovin i contribueixin a aconseguir els objectius estratègics de l’organització.

Per a això, explica el professor i CEO de The Global Future of Work Foundation, Simon Dolan, és necessari que el líder conegui les seves pròpies competències i que estiguin alineades amb els seus valors personals i amb els valors compartits de l’organització (la cultura corporativa), per ajudar les persones, generar compromís col·lectiu i augmentar la confiança entre els membres de l’equip.

“Els valors s’han convertit en la base de la identitat organitzativa i del principi fonamental de l’estratègia de l’organització”, puntualitza el creador de la metodologia ‘Coaching per Valors’.

“Aquestes competències o habilitats de lideratge són les soft skills, les quals es poden aprendre, experimentar i posar en pràctica per arribar a ser el millor líder de l’organització”, assenyala el World Work Innovation (WWi) Advisory Board, Simon Dolan.

Però, quines són realment les soft skills?Read More »

La igualtat efectiva de dones i homes, un nou repte per a les compres públiques!  – Mercè Corretja Torrens

La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.[1]

Tot i l’ampli ventall de mesures normatives que proclamen la igualtat de dones i homes, tant en el dret internacional com europeu, som encara lluny d’assolir-la de forma efectiva. A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer un pas important en aquest sentit tot desenvolupant els drets de les dones que proclama l’article 19 de l’EAC del 2006. Cal, però, seguir impulsant mesures que ens ajudin a avançar cap a una societat més equitativa, solidària i igualitària, també des de la perspectiva de gènere.Read More »

La revolució blockchain estarà liderada per l’administració local – Lluïsa Marsal

La tecnologia blockchain s’entén bé si es compara amb l’internet i, fent ús d’aquesta comparació, podríem dir que es troba en la maduresa tecnològica de l’internet de l’any 1992 però en el hype de l’internet de l’any 2000. Aquesta discordança al respecte de l’internet és deguda a que l’interès que la tecnologia ha generat al sector privat va acompanyada de por i amenaça. D’aquí que l’adopció de la tecnologia vagi acompanyada de forma simultània de soroll i desinformació, l’anomenat hype. Pel que fa a sector públic, les administracions són encara espectadores de l’evolució del blockchain, però no per massa temps més.

L’any 1992 va arribar el protocol d’internet, conegut com el HTTP. Era un protocol peer-to-peer concebut com descentralitzat. En aquell primer moment d’internet les webs eren estàtiques, era l’anomenat web1 on l’usuari no podia fer res més que llegir informació, no hi podia interactuar ni trobar-hi aplicacions. L’any 1998 va néixer Google i això va revolucionar el web1. Cap al 2000 va sorgir l’anomenat web2 i aquest va coincidir amb la crisi del les empreses .com. El web2 és l’internet que encara tenim avui, amb aplicacions i una alta sofisticació en l’interacció amb l’usuari que permet oferir complexos serveis de banca i administració digitals via aplicacions web. Però el web2 porta associada la dominància d’uns pocs, entre els quals hi ha Google però també Facebook, YouTube, etc., i per tant la pèrdua de la descentralització original concebuda en el web1.

Read More »

Em jubilo! i ja està… : Recollir el Coneixement dels Treballadors Públics Emèrits (aprenentatges) i el Reconeixement (talent) per la feina feta. Som-hi? – Magda Vila Figareda

Estiu del 2016, un bon company i amic, davant d’un cafè em deixa anar: Em jubilo… i ja està. Més de 35 anys com a servidor públic i ara… s’acaba!

Quants de vosaltres heu sentit, com a responsables de persones, o tant sols com a companys: em jubilo. Quants no hem sentit enveja, enyor de pèrdua, alegria per l’altre… o si tens el rol de fer equip…. Com ho farem sense en Na/En… és un pal de paller! (sigui per la seva història, pels seus coneixements, pel seu tarannà, per ser-hi sempre!).

El meu pare sempre em deia, quan parlava dels recursos del seu personal, no hi ha ningú imprescindible tot i que alguns són més necessaris que d’altres. I quanta raó!

Desprès de tants anys a l’Administració amic meu, no em pots dir: ja està!. Hem d’intentar recollir tot el teu saber, el teu saber fer… i poder-lo gestionar i transferir als altres. Parlem doncs de Gestió de Coneixement.

Entenem per gestió del coneixement, la disciplina que identifica, captura, avalua i gestiona l’experiència i el saber fer dels treballadors públics.

Senzill i planer em vaig posar a escriure un projecte (Aprenem en fons i forma) que pogués incloure les dues vessants. La primera és recollir el saber i el saber fer d’un primer col·lectiu, els que es jubilen (a la llarga extrapolar-ho a totes les places catalogades de “crítiques/clau” per a l’organització), i la segona fer un reconeixement per la tasca professional desenvolupada dins de l’Administració de la Generalitat.Read More »