“Effective leadership and emotional intelligence” – Ron Humphrey

There are many factors that influence employee’s job satisfaction. Pay, benefits, co-workers, location, the type of work done, even the room temperature can make a difference. However, leaders make a huge difference in whether employees like their jobs or not. As the adage states, employees don’t quit their jobs, they quit their bosses. A good leader can motivate employees to achieve outstanding results. A bad leader can do the reverse, and prompt dissatisfaction, mass turnover, poor performance, strikes, and even sabotage. We can draw upon our emotional intelligence to improve employees’ job satisfaction, task performance, and organizational citizenship behaviours. Research has provided solid evidence that emotional intelligence is important to both job satisfaction and leadership.

The workplace can be a frustrating place. Problems both big and small crop up every day. When problems occur, employees may feel frustrated, demoralized, and downhearted. Leaders may also feel the effects of the work problems and be irritated. Naturally, leaders may sometimes take their frustrations out on their employees, which would make the employees even more frustrated and distracted, and unable to focus on their work tasks. Both subordinates and leaders can experience emotional hijacking, which occurs when our emotions overwhelm our rational thought processes, and we respond to events with anger, fear, or panic. Emotional intelligence helps leaders avoid emotional hijacking. Recognizing “trigger points” early on, before the emotional hijacking is well underway, is a key to remaining calm and in control.Read More »

Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat de Catalunya. Primer premi de Polítiques sectorials i serveis finalistes de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Agustí París i Roig

El Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat és una plataforma per compartir i publicar capes d’informació geogràfica generades pels diferents organismes de la Generalitat. És un sistema d’informació transversal que permet visualitzar i relacionar dades de temàtiques diferents en un únic mapa, amb informació actualitzada i oficial.  El Departament de Territori i Sostenibilitat és el promotor d’aquesta plataforma d’àmbit de tota la Generalitat.

Les reestructuracions de departaments solen portar inherents problemes tecnològics i d’interoperabilitat d’informació. Això va succeir al Departament de Territori i Sostenibilitat amb la reestructuració de departaments de la Generalitat aprovada pel Decret 200/2010 de 27 de desembre, quan es va constituir amb la unió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb part del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El nou Departament es va trobar amb dos sistemes d’informació geogràfica (SIG) tecnològicament diferents que provocaven problemes d’accessibilitat a la informació, perquè continuaven funcionant com a sistemes separats.Read More »

#eapcOpenLab: Confianza y gobierno abierto – gobierno abierto y confianza: explorando conexiones – Cecilia Güemes y César Nicandro Cruz-Rubio

Esta breve post se escribe a propósito del seminario #EAPCOpenLab, en donde abordaremos el vínculo entre confianza y gobierno abierto.

Las estrategias de transparencia, participación y rendición de cuentas que arriban de la mano del gobierno abierto son promesas para quienes buscan reconstruir la confianza de la ciudadanía en el sector público. A su vez, la confianza es una necesidad primaria para la realización y funcionamiento del gobierno abierto, especialmente, en lo que refiere a la participación ciudadana y la búsqueda colaborativa de soluciones a problemas complejos.

Se podría pensar que la prestación de servicios públicos y el desarrollo e implementación de las políticas públicas bajo los principios del gobierno abierto son vías clave para mejorar la confianza ciudadana en las instituciones públicas, y que a su vez, su adecuada implementación precisa al mismo tiempo de elevadas dosis de confianza para ser efectivas y socialmente relevantes. Dicho de otra forma, la existencia de confianza se torna en (una) causa que podría explicar el éxito de las iniciativas de apertura, y es ese éxito de dichas iniciativas, al mismo tiempo el que detona la generación o fortalecimiento de la confianza.

I. Desconfianza e instituciones

Los funcionarios y servidores públicos son actores que están en la mira ciudadana. La desconfianza podría ser la norma antes que la excepción Los burócratas son ineficientes, lentos, poco innovadores, y muchas veces corruptos. Esta afirmación podría ser suscrita por la mayoría de las personas que conocemos y  rubricada por datos de encuestas. La percepción de la administración pública, es que es algo feo y malo de lo que nadie quiere hablar, salvo que esté uno enojado y quiera usar la palabra para insultar para referirse a algo farragoso, lento, inútil o ineficiente. Sí, así es, nos referimos a la palabra – palabrota- “burocracia”.Read More »

L’Educació com a vector de desenvolupament a Lleida – Mònica Sabata

El dimecres 26 d’abril vàrem començar a dialogar. Dit amb altres paraules, vàrem començar a conversar, parlar, discutir, intercanviar… I això és el que proposem fer durant els pròxims mesos. Així és com millor es defineix el cicle que hem endegat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB). Diàlegs parteix de la voluntat de trobar punts de contacte entre els directius públics i l’acadèmia, d’aplegar-los simbòlicament en una conversa de sofà, i fer-los intercanviar impressions sobre un tema d’actualitat que pugui ser interessant per a cadascun dels territoris. Així doncs, les sessions organitzades al voltant del capítol Cara a cara amb el territori estan adreçades a fomentar l’intercanvi entre els delegats del Govern al territori i els experts, sempre amb la voluntat d’obrir les portes a la cocreació, la recerca i la formació conjunta entre la Universitat i l’Escola que forma els servidors públics del nostre país.

La primera conversa del cicle es va dur a terme a Lleida sota el títol L’educació com a vector de desenvolupament a Lleida i va posar en comú el coneixement, les idees i les impressions del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i del professor de Sociologia de l’Educació a la UB, Xavier Martínez Celorrio.Read More »

“Migrant policy and integration as a challenge for the German Public Administration” – Prof. Dr. Oliver Sievering

From an economic point of view, Germany is in a good situation – currently. The growth rates of GDP (gross domestic product) are moderate but positive. Many EU countries have higher growth rates. Spain currently has also higher growth rates than Germany. (In 2016: Spain: 3.2 % – Germany: 1.9 %). But Germany has overcome the global economic crisis very quickly, while Spain had a very long period of recession.

Germany is in a very good financial situation. In 2016, Germany achieved a budget surplus of 23.7 billion euros. Only Luxembourg had a higher surplus, measured by GDP. However, the total debt is not particularly low. As a result of reunification, Germany had to absorb new debts in order to finance the reconstruction of the East German federal states. The East German economy could not compete with Western European companies. Many companies went bankrupt. The unemployment rate rose to over 20% in eastern Germany. In the past 10 years, the number of unemployed in Germany has fallen very sharply. According to the ILO (International Labour Organisation), the unemployment rate is 4%. The main reason for the low unemployment rate is the very low birth rate in Germany. In the next few years, many older workers will retire but only a few young people are coming on the labour market, especially in East Germany. Only taking the demographic effect, the labour market will be relieved by 300,000 people in 2015. This figure will rise in the coming years. Economists agree that Germany need immigrants.

But according to a survey (Bertelsmann Stiftung and Zentrum für europäische Wirtschaftsforschung), two-thirds of the Germans are convinced that immigration means a burden on social systems. The basis for this skepticism is the (social- and work) structure of foreigners living in Germany today. It is obvious that (a lot of) foreigners have not yet been fully integrated economically, because they have:Read More »