La compra pública d’innovació com a instrument de millora dels serveis públics i de foment de la innovació – Albert Castellanos

Banner_Compra_publica_Innovadora_735x176_tcm176-207418El passat 28 de juny, el Govern va aprovar el Pla Nacional de Compra Pública d’Innovació (CPI), que respon bàsicament a dos objectius: en primer lloc, millorar els serveis públics, i fer-los més eficients, mitjançant l’adopció de solucions innovadores per part de l’Administració Pública. I, en segon lloc, induir l’ús de la CPI com a instrument de foment de l’R+D+I a les empreses, especialment de les pimes.

Europa reconeix des de fa anys la rellevància del mercat de la contractació pública, amb un pes al voltant del 17 per cent del PIB de la Unió Europea,  per impulsar la innovació. En aquesta línia, la Directiva de la Unió Europea del 2014 sobre contractació pública estableix que els poders públics han de fer la millor utilització estratègica possible de la contractació pública per fomentar la innovació com a motor de creixement econòmic i de millora de l’eficiència i la qualitat dels serveis públics. A Catalunya, la compra pública dels Departaments de la Generalitat  i del seu sector públic l’any 2015 va ser de 2.529,11 MEUR segons les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat.Read More »

Treballadors públics i Reforma Horària – Fabian Mohedano

Govern
Govern

La Reforma Horària vol incidir en tots els àmbits de la societat. El sector públic català no pot ser diferent al sector privat i a la resta de la societat civil catalana, tot i que cal tenir en compte les seves especificitats.

En qualsevol cas, l’Administració ha de ser exemple i motor de l’acceleració dels horaris que anhelem. Al nostre país comptem amb més de tres-cents mil treballadors públics (66% són dones), molts d’ells concentrats en el sector sanitari i educatiu, que de fet és on tenim les competències transferides. Sembla una xifra prou significativa com per que es tingui en compte per aquesta o per a qualsevol altra iniciativa.

En els darrers anys la crisi financera impedeix establir les condicions econòmiques suficients que garanteixin al personal públic la capacitat retributiva per tal d’assumir les necessitats personals i familiars que ens imposa la societat. A favor les estadístiques diuen que en els darrers dotze anys es passa de treballar totes les tardes a, progressivament, aquells que ho desitgin, a treballar-ne cap.Read More »

Serveis públics, divisió territorial i estructures d’Estat – Josep Ramon Morera i Balada

serveis publicsÉs molt probable que l’organització territorial prevista en el Títol VIII de la Constitució i la distribució de forces polítiques de diferent color en el territori i en les institucions hagin estat factors determinants per entendre per què el poder nacional i el poder local han conviscut tants anys donant-se l’esquena. També és plausible que aquests fets expliquin per què gran part del debat polític en la represa de l’autogovern es va centrar en la sempiterna i irresolta determinació de quina pot ser la divisió territorial idònia, evitant d’entrar en una reflexió profunda sobre el paper d’ajuntaments, diputacions o vegueries i Generalitat a partir de les competències assignades a cadascú. Ara bé, si arriba el moment de fixar les bases constitucionals per exercir la sobirania plena, és evident que caldrà superar la iteració dels debats que han dominat l’escena pública immediata i concentrar-nos en fixar un nou paradigma institucional que atengui a qüestions distributives. Read More »

Què és allò substantiu de Nuevos Modelos de Formación para Empleados Públicos. Guía para la Transformación? – Jesús Martínez

jmartinezEn un post és impossible resumir un llibre de gairebé 300 pàgines. Amb  la qual cosa, no serà la meva intenció fer-ho. El que sí faré, en canvi, serà destacar alguns aspectes essencials de l’obra, que ajudaran (i potser convidaran) a una lectura més pausada. Els  he dividit en cinc grans apartats.

1- La crisi (acceptada) del model de formació tradicional empeny a buscar alternatives.

Durant un temps va funcionar bé el model transmissiu de coneixement basat en l’expert / emissor i l’aprenent / receptor. Però, com ha passat en altres àmbits de la societat, alternatives tan simples en societats tan complexes i obertes com les actuals, ja no aporten valor. En tot cas, poden ajudar en contextos determinats (per als novells o en algun tipus de formació estratègica), però, i -en això ja hi ha un ampli consens-, no és la solució a l’aprenentatge permanent i actualització dels empleats públics.

Amb la qual cosa (i amb l’esperó de la reducció de recursos després de la crisi i la necessitat de fer (més) o el mateix amb menys), s’han vingut explorant, des de fa anys, noves fórmules i models.Read More »

La contractació pública com a eina de transformació social: el primer pas cap a un nou sistema – Mercè Corretja

infotranspLes anomenades directives europees de “quarta generació” en matèria de contractació pública han comportat un canvi de paradigma en la mesura, que per primera vegada, el dret europeu contempla la contractació pública com a estratègia per fomentar objectius socials, mediambientals, de suport a la petita i mitjana empresa i a la innovació.

L’aplicació d’aquestes directives a les Administracions de Catalunya és doncs, necessària i imprescindible, i més quan l’Estat espanyol no ho ha fet dins del termini de dos anys previst per les pròpies directives. En conseqüència, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret-Llei 3/2016 de Mesures Urgents en matèria de contractació pública, amb l’objectiu d’establir un marc legal que doti de seguretat jurídica i de transparència la compra de béns i serveis per les administracions públiques catalanes i, al mateix temps, els permeti desenvolupar polítiques públiques a través de la contractació, introduint objectius socials i mediambientals i facilitant l’accés de la petita i mitjana empresa a la contractació pública.Read More »