Accelerar el canvi positiu a l’Administració pública – Pilar Pineda

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha acollit aquest estiu de 2017 una jornada de treball sobre emprenedoria i sector públic en el marc del projecte “L’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent a les administracions públiques”. La trobada s’emmarcava en la fase final d’aquesta iniciativa després de realitzar entrevistes individuals a persones directives de l’Administració pública i aplicar qüestionaris als seus empleats. Van assistir-hi responsables i comandaments de l’Administració pública catalana, personal acadèmic i de recerca de diversos països, a més d’altres professionals interessats en la temàtica.

Presentada pel Dr. Nick Williams (Universitat de Leeds), durant la primera part la jornada va centrar-se a analitzar els resultats de la recerca obtinguts fins al moment. Al discurs d’obertura, l’investigador Konstantinos Karyotakis (Universitat Tècnica de Creta) va presentar els resultats del seu treball, en col·laboració amb Vassilis Moustakis, sobre la vinculació entre emprenedoria i sector públic i les bones pràctiques portades a terme a Grècia. Es van tractar temes com les emocions a l’emprenedoria, la diferència de gènere i la innovació al sector públic.

A continuació, els resultats preliminars del projecte van ser presentats per la Dra. Carla Quesada-Pallarès (codirectora) i la Dra. Pilar Pineda (directora). Es va destacar l’actual situació dels treballadors del sector públic de Yorkshire (Anglaterra) i Catalunya envers les seves conductes emprenedores. Es van revelar algunes incompatibilitats entre els empleats potencialment emprenedors i la burocràcia, la formalització i altres barreres que els treballadors es troben en el seu lloc de treball per ser emprenedors.Read More »

#eapcOpenLab: La comunicación pública, más eficiente si se basa en datos – Nagore de los Ríos

Alimentarse mejor, ir al gimnasio, hidratarse por dentro y por fuera, dejar de fumar, gastar menos, dormir más, estudiar un idioma… El ser humano se promete de forma recurrente buenos propósitos que no siempre es capaz de cumplir; donde ayer dijo “digo” hoy hace “Diego” y así, ¿cómo vamos a fiarnos de nuestras propias intenciones?

No es que los humanos mintamos por defecto, y no solo que seamos débiles de voluntad, es también que somos incapaces de predecir el futuro y las circunstancias que en cada momento determinarán nuestra forma de actuar. Esto implica una volatilidad relativa: lo de hoy no siempre vale para mañana (¡menos aún si atendemos al mundo digital!) y es fundamental tenerlo en cuenta a la hora de comunicar. La vigencia es un concepto cada vez más efímero y, por extensión, el acierto más difícil de hallar.

En este sentido cuando una Administración Pública se plantea comunicar, ¿cómo saber lo que tiene que decir? ¿cómo saber a quién dirigirse? ¿cómo saber en qué momento debe hacerlo? y, lo más importante, ¿cómo saber a quién le interesa realmente ese mensaje?Read More »

Les biblioteques especialitzades, per a què?

Entrada al blog amb motiu del Dia Internacional de les Biblioteques

La biblioteca especialitzada, segons les definicions més habituals, seria aquella biblioteca formada per obres d’una única disciplina o branca del coneixement, que forma part de l’estructura d’una entitat, administració o organització per a satisfer les necessitats informatives del seu personal per assolir els seus objectius. L’abast de la col•lecció es limita en general als interessos de l’organització. Es tracta doncs de biblioteques amb una especialitat temàtica.

Aquest tipus de biblioteques tenen com a missió donar suport bibliogràfic i documental a tots els professionals de l’organització o entitat a la qual pertanyen i a les persones que s’adrecin a la biblioteca. També, s’encarreguen de col•laborar en la difusió del coneixement que es genera en la pròpia entitat o organització.

Les biblioteques especialitzades a Catalunya es regulen als articles 5 i 45 de la Llei 4/1993, de 18 de març del Sistema Bibliotecari de Catalunya. A banda d’això, cada biblioteca es regirà pel seu propi reglament de funcionament.Read More »

Deep change in societal and public organizations – Jaap Boonstra

The need for change within public and societal organizations is not uncommon in a world full of political, economic, technological and cultural transformations. But how can public organizations effectively transform themselves in a global world and what can leaders and professionals do to effect deep changes successfully?

 

Change as a playing game

Change in societal and public organizations is not a goal in itself but is for the purpose of society and its citizens. This means that there is a continual dialogue with all parties involved about achieving deep change. The best chance for successful change comes from giving meaning and value to organizational life, and to what the organization wants to mean for citizens, clients and for society. Successful leadership in organizational change is connected with passion and a vision of the future and not with a formal position in the organization. Everyone can play a role in successful change. Change initiators bring people together with an inspirational vision and moving their organization to meet the future. In this article organizational change is no longer perceived as a planned or programmed effort but as a dynamic and continuous process. The metaphor for change as a playing game may help to convene this ongoing process. This metaphor is visualized and described below.Read More »

Quins reptes tenen les administracions públiques catalanes del futur? – Xarxa d’Innovació Pública

El món d’avui està en constant canvi a causa de l’efecte combinat de les diferents tecnologies digitals. La revolució digital ens afecta a tots i en tots els àmbits de la nostra vida, i modifica el nostre comportament com a persones i com a societat. Està canviant dramàticament la manera com ens relacionem, com treballem, com aprenem, com fem negocis, com fem política o fins i tot com eduquem els nostres fills.

El món digital en què vivim està influint en el comportament humà, està fent aparèixer una nova cultura, fet que ha donat pas a una nova societat: la societat digital. Ja no es tracta d’una societat que usa la tecnologia, sinó d’una que basa en la tecnologia les seves relacions i la gestió del seu coneixement.

I, és clar, a una societat digital li correspon una Administració digital: una Administració que sigui capaç d’assumir amb velocitat els canvis tecnològics, capaç d’entendre’n el significat dins la societat connectada actual; una Administració dinàmica, atenta i permeable que no vagi a remolc, sinó que impulsi la seva societat i creï la infraestructura (digital) necessària perquè es desenvolupi plenament.

Aquest és el repte fonamental, però la situació actual resulta llunyana i decebedora en molts aspectes. Sense cultura digital la nostra Administració fracassarà en la seva missió de donar servei a la societat digital. En el món digital el risc més gran és no prendre riscos!

Com ha de ser el personal públic que assumeixi aquests nous reptes?Read More »