Ningú no dubta que les dades són “el nou or del segle XXI” gràcies al seu potencial transformador i capacitat de generar riquesa, de la mateixa manera que ningú no qüestiona que les administracions públiques hem de tenir un paper protagonista en aquest nou paradigma. I no tan sols perquè les organitzacions públiques som -i cada cop, més- un dels principals productors de dades que la societat civil empra per desenvolupar nous productes i serveis, sinó també per la contribució de les dades a millorar la governança i la manera com ens relacionem amb la ciutadania.Llegeix més »
Etiqueta: governança
Equips preparats per aprofitar “l’or del segle XXI” – M. Carmen García-Calvillo Moreno
Una nova llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: 4 eixos de treball – Ismael Peña-López
El Govern treballa en un nou marc legal per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb la voluntat de fixar el paper de la institució dins l’ecosistema de governança pública i de situar-la com a vertebradora de la formació dels servidors públics per al conjunt de les administracions catalanes. Després de l’aprovació, el passat 14 de desembre, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, avui s’obre un procés participatiu per recollir l’opinió de la ciutadania i del personal de les administracions públiques sobre com hauria de ser aquesta escola. La nova llei ha d’actualitzar la llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l’Escola d’Administració Pública, per adaptar-la als canvis que ha experimentat l’Administració i el conjunt de la societat en els darrers 35 anys. En aquest sentit, l’EAPC vol esdevenir motor de canvi i agent central en la transformació de les administracions públiques i es configura com a plataforma de generació, gestió i transferència de coneixement en matèria de funció pública i de polítiques públiques per contribuir a desplegar una administració eficient, professional i excel·lent al servei de les persones.
El 24 de març de 1987 es publicava la llei reguladora de l’Escola d’Administració Pública. La llei, en certa manera, reinstitucionalitzava una Escola creada el 2 de juliol de 1912 però suspesa dos cops des de llavors: per la dictadura del general Primo de Rivera i per la dictadura del general Franco.
L’encàrrec que el Parlament fa l’any 1987 a l’Escola és molt clar i segueix vigent: formació, selecció de persones i, més tímidament, recerca i estudi.Llegeix més »
Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López
Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.
La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »
Obrim una nova etapa en la gestió pública catalana. Prou d’excuses i retards – Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA)
El 2015, un conjunt d’organitzacions preocupades per la qualitat de la governança i de la gestió pública vàrem constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensem la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tan reclamada reforma de l’Administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. El FERA inclou des de representants del tercer sector (Taula del Tercer Sector Social) fins a patronals (Cambra de Barcelona, Cecot), passant per entitats centrades en el món públic (ACGP), col·legis professionals (Politòlegs i Sociòlegs, Enginyers, Economistes) i el Club de Direcció Pública d’ESADE. Una barreja, doncs, de professionals de dins i de fora de l’àmbit públic, ja que creiem que la societat civil té el dret i el deure d’intervenir en el debat sobre el nostre model i el funcionament del sector públic.Llegeix més »
La transparència portes endins: l’impacte intern de l’aplicació de la normativa de transparència als ajuntaments catalans – Joan Josep Vallbé Fernández i Esther Pano
La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »