Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »

Obrim una nova etapa en la gestió pública catalana. Prou d’excuses i retards – Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA)

El 2015, un conjunt d’organitzacions preocupades per la qualitat de la governança i de la gestió pública vàrem constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensem la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tan reclamada reforma de l’Administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. El FERA inclou des de representants del tercer sector (Taula del Tercer Sector Social) fins a patronals (Cambra de Barcelona, Cecot), passant per entitats centrades en el món públic (ACGP), col·legis professionals (Politòlegs i Sociòlegs, Enginyers, Economistes) i el Club de Direcció Pública d’ESADE. Una barreja, doncs, de professionals de dins i de fora de l’àmbit públic, ja que creiem que la societat civil té el dret i el deure d’intervenir en el debat sobre el nostre model i el funcionament del sector públic.Llegeix més »

La transparència portes endins: l’impacte intern de l’aplicació de la normativa de transparència als ajuntaments catalans – Joan Josep Vallbé Fernández i Esther Pano

La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »

S’estan gestionant les dades obertes? – Montserrat Garcia Alsina

Els ajuntaments catalans i la Generalitat de Catalunya estan implantant la llei de transparència. Aquesta ha posat sobre la taula la gestió de les dades obertes i la reutilització de la informació. Mentre que publicar informació associada a la transparència és una pràctica avançada en la majoria de les administracions públiques catalanes, desconeixem què estan fent aquestes per gestionar les dades obertes. En el cas que s’estigui gestionant, estan orientades només al govern obert, o també a la reutilització? Tenint en compte aquests interrogants, el grup de recerca Knowledge and Information Management in Organisations (KIMO) de la Universitat Oberta de Catalunya ha conduït l’estudi exploratori Gestió de les dades obertes: models i protocols per al govern obert i reutilització de la informació durant l’any 2019. L’univers d’estudi són els ajuntaments, la Generalitat, les universitats i els centres de recerca de Catalunya. Els resultats obtinguts són una base per continuar estudiant les pràctiques i els reptes que les administracions tenen per a la plena obertura de les dades, que afavoreixi no només el govern obert, sinó també l’impuls de la indústria de reutilització de la informació. Aquest coneixement contribueix alhora a la reflexió sobre quines accions són necessàries per superar els reptes identificats en aquest treball de recerca per tal de seguir impulsant l’obertura de dades. Anem a veure quins són breument els objectius i els resultats de l’estudi.Llegeix més »

Governança de dades, gestió documental o governança de la informació? – Joan Soler Jiménez

Hi ha una confusió freqüent entre conceptes que haurien de ser entesos d’una manera semblant. Probablement és una confusió promoguda voluntàriament per interessos concrets d’estructures governamentals i de grups professionals que, en comptes d’ajudar a resoldre’n la comprensió, acaben generant la sensació de l’existència de compartiments estancs que s’ocupen de coses que es venen com a diferents quan en realitat formen part d’un mateix ecosistema. És el cas de conceptes com els de gestió documental, governança de dades o governança de la informació. Què és què? I quan és quan? Això és el que, modestament, volem aclarir en aquest apunt. I ho fem amb la convicció que és vital arribar a un acord comú pel que fa a la manera com anomenem «allò» que duen a terme diàriament un conjunt de professionals, que apliquen un seguit de metodologies, que permeten acomplir unes normatives i que aporten solucions organitzatives orientades al tractament transversal, holístic i complet del capital informacional que produeix una organització. Per fer-ho, però, començaré explicant què cal entendre per capital informacional.Llegeix més »