Repensant la governança corporativa, Institució CERCA – Mònica Sabata

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

 “La Unió Europea s’ha adonat que la política científica d’un país és molt més del que es fa a les universitats. En general, podem dir que és una política de país”. Aquesta fou una de les primeres afirmacions que es van poder sentir durant el primer diàleg dedicat a repensar la governança corporativa. I és que aquest apartat del projecte Diàlegs (impulsat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona) pretén parlar, observar i repensar la governança interna de les empreses públiques o semipúbliques i avaluar els reptes que aquestes hauran d’encarar en el futur. Per fer-ho, vàrem començar amb l’exemple de la Institució CERCA, un model que va permetre parlar de polítiques destinades al foment de la recerca. Un bon exemple per començar i un model d’èxit del nostre país. El diàleg va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA i doctor en biologia a la Universitat de Barcelona, el Dr. Lluís Rovira, que va mantenir una conversa rica, clara i constructiva amb la Dra. Laura Díez, catedràtica en dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

Comencem fent una descripció de la institució que ens ocupa: la Institució CERCA. És un sistema de quaranta-un centres de recerca, acumulatiu, fet —segons el seu director— a partir de la generositat de les universitats, la Generalitat i els centres que hi participen. Aquesta generositat és la seva màxima generadora de fortalesa i, al mateix temps, pot ser la portadora d’una certa fragilitat que es produiria si la cadena de confiances es trenqués i es retornés a un model atomitzat. La Institució CERCA està liderada per la Generalitat de Catalunya a partir de les competències que li són pròpies. Aquesta organització descentralitzada facilita l’autonomia de cadascun dels centres que en formen part, des de la seva pròpia identitat i organització (hi ha, per exemple, consorcis i fundacions, entre d’altres). Té un pressupost de 400 milions d’euros i uns actius de 1.000 milions d’euros. La xarxa compta amb mecenatges i donacions, per bé que sempre és un tema que cal millorar. I finalment, és una xarxa capaç d’exportar talent a l’exterior, amb noms prou coneguts com el Dr. Baselga i el Dr. Massagué.

Un cop feta la fotografia de la institució que ens permetrà parlar de governança corporativa, parlem del diàleg que van mantenir els dos científics, el qual ens va permetre fer un dibuix ben acurat del que hauria de ser la política de recerca al nostre país durant els propers anys. Vegem-ho.Read More »

La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert? – Ismael Peña-López

participacic3b3

Permetem-nos una simplificació gairebé aberrant de la història de la gestió dels afers col·lectius.

A Grècia, les decisions les prenien directament els ciutadans (lliures, valgui la redundància) i les executaven ells mateixos. Això era possible, entre altres coses, perquè aquests ciutadans tenien dones i esclaus que s’encarregaven dels afers domèstics i perquè el món era relativament senzill i els esdeveniments se succeïen relativament a poc a poc. D’aquesta època i les seves institucions en diem democràcia grega o, de vegades, democràcia directa, per deslligar l’exercici personal de la participació pública de l’entorn geogràfic i històric del moment.Read More »

La setena onada de l’Observatori de Govern Local: la transparència quotidiana – Esther Pano Puey

El proppassat mes de setembre, la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals iniciava una nova edició de l’Observatori de Govern Local, que serà ja la setena. De fet, el 2015 es compliran 10 anys d’un projecte que va arrencar amb el plantejament de reunir informació objectiva sobre el nivell municipal i posar-la a l’abast del món acadèmic, dels responsables municipals i de les institucions per tal d’aportar elements útils per a la gestió i també per a la creació de coneixement amb una metodologia empírica.Read More »

L’alquimista d’idees

jornades-sobre-governane280a1a-20101Una aproximació al futur de la governança

Arriba la tardor i, amb ella, finalitzem les jornades de reflexió per a la definició d’un nou model de governança que, des de principis d’any, cada mes, s’han portat a terme a la seu de l’EAPC.

Arriba l’última sessió i cal fer balanç de les idees, pensaments i debats que al llarg d’aquests vuit mesos han anat destil·lant els ponents, els moderadors, el relator i el públic que hi han participat.

Des de la primera sessió, dedicada a les relacions entre el sector públic i el privat, fins a la sessió de cloenda, que es farà l’1 d’octubre, dedicada al model de governança que desitgem per a les nostres institucions, hem anat repassant temes com ara la percepció social de l’Administració, els valors que demana una administració pública compromesa i oberta a l’entorn, o què esperen els emprenedors de les nostres administracions (un resum de cada sessió el podeu trobar al web de l’Escola).

Ara ens toca fer balanç de tot plegat, d’iniciar, com si fóssim alquimistes, un procés de decantació, de degoteig de les millors idees i de les que no són tan bones; de les realistes i de les utòpiques, de les aplicables i d’aquelles que no ho són tant. El tema és molt ampli i serà una tasca feixuga però ho volem intentar amb la participació de tots vosaltres.

Ara volem aprofitar l’espai de la darrera sessió per debatre, preguntar i compartir totes aquelles qüestions que hagin quedat en la “proveta”. Per això us animem que, a través de les vostres aportacions en aquest bloc, ens feu arribar les observacions, els comentaris, les preguntes o reflexions que vulgueu a fi de posar-les en comú el proper dia 1 d’octubre.

Us hi animeu?