Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Amb el canvi d’any arriba el moment de tancaments vénen èpoques de tancaments anuals i de fer valoracions de com ha anat el darrer exercici:  assoliment d’objectius estratègics i operatius, compliment del pressupost, analitzar desviacions i preparar, com cada any, les “maleïdes” memòries d’activitats.

L’adjectiu de “maleïdes” correspon a  la feina que comporta recollir i aportar tot el que s’ha fet durant aquest període, obtenir dades, fer gràfics, aportar les valoracions corresponents, i tota una feinada que tant les unitats finalistes com les àrees d’organització duen a terme sense tenir molt clar l’impacte que té elaborar la memòria, tant dins de les organitzacions com per a la ciutadania.

Tot i això, les memòries anuals d’activitat compleixen, o complien, dues funcions bàsiques: explicar la gestió que s’ha fet i tenir dades i informació que permeten planificar el futur i prendre millors decisions en la gestió pública.Read More »

#eapcOpenLab: La comunicación pública, más eficiente si se basa en datos – Nagore de los Ríos

Alimentarse mejor, ir al gimnasio, hidratarse por dentro y por fuera, dejar de fumar, gastar menos, dormir más, estudiar un idioma… El ser humano se promete de forma recurrente buenos propósitos que no siempre es capaz de cumplir; donde ayer dijo “digo” hoy hace “Diego” y así, ¿cómo vamos a fiarnos de nuestras propias intenciones?

No es que los humanos mintamos por defecto, y no solo que seamos débiles de voluntad, es también que somos incapaces de predecir el futuro y las circunstancias que en cada momento determinarán nuestra forma de actuar. Esto implica una volatilidad relativa: lo de hoy no siempre vale para mañana (¡menos aún si atendemos al mundo digital!) y es fundamental tenerlo en cuenta a la hora de comunicar. La vigencia es un concepto cada vez más efímero y, por extensión, el acierto más difícil de hallar.

En este sentido cuando una Administración Pública se plantea comunicar, ¿cómo saber lo que tiene que decir? ¿cómo saber a quién dirigirse? ¿cómo saber en qué momento debe hacerlo? y, lo más importante, ¿cómo saber a quién le interesa realmente ese mensaje?Read More »

Dades obertes: millora de la democràcia i les oportunitats econòmiques – Lourdes Muñoz

cyrnq2awgaapuga-jpg-largeAquest article forma part de la sessió que es farà el proper 13 de desembre a l’EAPC amb el títol “eapcOpenLab: per què la ciutadania ha de fer servir les dades obertes?” a càrrec de Lourdes Muñoz, ponent de la sessió i autora del post.  Si voleu venir encara hi ha places disponibles. Més informació i inscripcions aquí

“Les dades obertes ens permeten gestionar obertament la complexitat” és la raó que ens va aportar Xavier Marcet, quan vam cercar a la xarxa #50raons #OpenData de “Per què les dades obertes? Per què l’Open Data?” Les dades obertes per la millora democràtica, social i econòmica.

L’impacte positiu que les dades obertes té en la societat es pot resumir en quatre pilars: la mateixa millora dels governs; la seva aportació per a la millora de solucions a problemes públics; l’apoderament de la ciutadania i la generació d’oportunitats econòmiques més equitatives.

Les estratègies públiques de dades obertes suposen una millora de la Governança, Governs oberts, són governs que aporten informació útil en la lluita contra la corrupció, augmenten la transparència i milloren els serveis públics i l’assignació de recursos. Sens dubte, les dades obertes estan jugant un paper cada vegada més important en la solució de grans problemes públics.Read More »

I si obrim les nostres dades? – Núria Espuny

entraacasateva

I això de l’open data, de què ara parla tothom, què és? em preguntaven fa poc. Cada vegada més sovint aquest concepte apareix en les nostres converses i en els nostres projectes. Dades obertes, o open data en termes anglosaxons és, en resum, posar a disposició de tothom dades gratuïtament i de forma que puguin ser reutilitzades. Així de simple … i així de complex.

Les administracions públiques som generadores de quantitats ingents de dades, i a ningú no se li escapa que poder disposar d’aquestes dades de forma estructurada i ubicades en sistemes d’informació que permetin posar-les a disposició pública de forma fàcil implica un cost important. És cert. No obstant això, cal avaluar l’oportunitat d’assumir-lo des de l’anàlisi cost-benefici, és a dir, posant a l’altre costat de la balança els avantatges que això comporta.Read More »