La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Read More »

Collaborative research, a tool for transforming public policies – Elvira Riera Gil

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) offered a series of sessions on the interaction between politics and science and on collaborative research during the month of February. The presentations and the videos from the sessions are available on the School website. In this post we pose a series of questions and reflections that have emerged from these sessions.

Can politics be based on scientific evidence?
If we were to conduct a survey today to ask whether public policies should be informed by scientific evidence, the majority of answers would probably be positive, whether they came from academics, decision makers and public employees or from citizens. However, the relationship between politics (and policies) and science (or research) is not that clear, and in practice it is very complex. Management of the pandemic caused by COVID-19 bears witness to this.Read More »

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Read More »

Accelerar el canvi positiu a l’Administració pública – Pilar Pineda

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha acollit aquest estiu de 2017 una jornada de treball sobre emprenedoria i sector públic en el marc del projecte “L’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent a les administracions públiques”. La trobada s’emmarcava en la fase final d’aquesta iniciativa després de realitzar entrevistes individuals a persones directives de l’Administració pública i aplicar qüestionaris als seus empleats. Van assistir-hi responsables i comandaments de l’Administració pública catalana, personal acadèmic i de recerca de diversos països, a més d’altres professionals interessats en la temàtica.

Presentada pel Dr. Nick Williams (Universitat de Leeds), durant la primera part la jornada va centrar-se a analitzar els resultats de la recerca obtinguts fins al moment. Al discurs d’obertura, l’investigador Konstantinos Karyotakis (Universitat Tècnica de Creta) va presentar els resultats del seu treball, en col·laboració amb Vassilis Moustakis, sobre la vinculació entre emprenedoria i sector públic i les bones pràctiques portades a terme a Grècia. Es van tractar temes com les emocions a l’emprenedoria, la diferència de gènere i la innovació al sector públic.

A continuació, els resultats preliminars del projecte van ser presentats per la Dra. Carla Quesada-Pallarès (codirectora) i la Dra. Pilar Pineda (directora). Es va destacar l’actual situació dels treballadors del sector públic de Yorkshire (Anglaterra) i Catalunya envers les seves conductes emprenedores. Es van revelar algunes incompatibilitats entre els empleats potencialment emprenedors i la burocràcia, la formalització i altres barreres que els treballadors es troben en el seu lloc de treball per ser emprenedors.Read More »

Actuem per l’accés obert – Ignasi Labastida

open-access-lockA finals d’aquest any 2016 se celebrarà el quinzè aniversari de la reunió que va tenir lloc a Budapest per debatre la situació de la comunicació científica. D’aquesta trobada en va sortir la Declaració de Budapest que insta a la difusió en obert dels resultats de la recerca sense cap mena de barrera ni tecnològica, ni econòmica, ni legal. Per assolir aquest objectiu es varen proposar dues estratègies: facilitar als investigadors que dipositessin una còpia dels seus articles publicats en arxius d’accés gratuït al públic i promoure la creació de noves revistes que oferissin els continguts en obert, és a dir, de manera gratuïta i permetent-ne la reutilització sense restriccions.

Si mirem què ha passat en aquests quinze anys podem dir que s’han seguit les dues estratègies, però encara no s’ha assolit l’objectiu final: el de tenir tots els resultats de la recerca en accés obert. Segons un estudi encarregat per la Comissió Europea i publicat al 2013, s’ha arribat a un punt d’inflexió, perquè el 50% dels articles publicats el 2011 són accessibles de manera gratuïta, ja sigui perquè s’han publicat en una revista d’accés obert o bé perquè es troba en un repositori d’accés gratuït.Read More »