Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.

La recerca en Ciències Socials a Catalunya

Entre els anys 2004 i 2014 es van dur a terme a Catalunya, 636 projectes de l’àrea de les Ciències Socials, amb una aportació de gairebé 36 milions d’euros, segons els Informes Projectes de recerca del Plan Nacional de I+D+I. Això representa un 8% de tots els projectes realitzats en les diferents àrees de recerca (7.885) i un 3% de la inversió rebuda (943 milions d’euros).

Per definir les disciplines que engloben les Ciències Socials, podem prendre com a referència, la classificació que aporta el Manual Frascati, que inclou la ​​Psicologia i ciències cognitives, les Ciències econòmiques i empresarials, l’Educació, la Sociologia, el Dret, les Ciències polítiques, la Geografia social i econòmica i els Mitjans i comunicació.

Entre les institucions que fan recerca en Ciències Socials a Catalunya es troben els departaments de les universitats, els instituts universitaris, els centres CERCA i els centres del CSIC, entre d’altres, però segons m’ha comentat en Llorenç Arguimbau Vivó no existeix un directori exhaustiu de l’àrea de Ciències Socials. Així que seguint les seves recomanacions he creat un llistat amb les dades del Mapa de Instituciones de la FECYT, els Reports de la recerca a Catalunya de l’IEC i els departaments i centres universitaris que apareixen al Portal de la Recerca de Catalunya.

En total surten 138 institucions que podem dividir en tres grups:

• 90 departaments universitaris
• 38 centres de recerca
• 11 instituts universitaris

 

 

Quina és l’aposta dels centres de Ciències socials a Catalunya per les xarxes socials?

Només un 34% dels centres de Ciències socials estan presents a les xarxes (47).

Si analitzem les dades per grups, podem observar que el problema principal és la petita presència que tenen els departaments universitaris, ja que només un 18% té algun perfil a les xarxes (16). Tenint en compte que els departaments de les universitats són les principals institucions de recerca en àrees com les Ciències Polítiques o la Sociologia, encara resulta més devastador aquest resultat.

Respecte als centres de recerca un 65% hi està present (24) i amb un percentatge similar trobem els instituts universitaris amb un 64% de participació (7).

 

Quines són les preferències dels centres que participen a les xarxes socials?

 9 de cada 10 centres es decanten per Twitter com a plataforma preferida

 El microblogging és la plataforma preferida en l’àrea de Ciències Socials i gairebé un 90% hi està present (42).

Els tres comptes amb més seguidors són:

• Institut d’Estudis Catalans (@IEC) amb 36.698.
• Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (@CidobBarcelona) amb 15.652.
• Fundació Pere Tarrés (@Fundperetarres) amb 12.402.

 

7 de cada 10 centres estan presents a Facebook

Facebook ocupa la segona posició en l’àmbit de les Ciències Socials amb gairebé un 70% de preferència (32).

Les tres institucions amb més nombre de seguidors tornen a ser els mateixos només amb una petita variació a l’ordre:

• Fundació Pere Tarrés (@FundPereTarres) amb 12.414
• Institut d’Estudis Catalans (@InstitutEstudisCatalans) amb 9.341
• Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (@CidobBarcelona) amb 7.655.

 

3 de cada 10 centres tenen presència a les plataformes de vídeo com Youtube o Vimeo

Respecte a l’ús del vídeo, s’observa una aposta molt petita ja que només la utilitzen un 32% dels centres (15).

Els tres canals més importants són:

• Institut d’Estudis Catalans (comunicacioiec) amb 623 vídeos i 126.815 reproduccions.
• Institut Europeu de la Mediterrània (IEMedBarcelona) amb 339 vídeos i 127.517 visualitzacions.
• Escola d’Administració Pública de Catalunya (eapccat) amb 703 vídeos i 81.724 reproduccions.

Els vídeos més populars en aquests canals són:

• A l’IEC, la ponència Espanya i Catalunya: tres-cents anys d’història de Josep Fontana: amb 9.333 visualitzacions.
• A l’IEMed, la Conférence de M. Abdelilah Benkiran, chef du gouvernement du Royaume du Maroc en la qual es convida a Espanya a estrènyer vincles amb el Marroc amb 36.379 reproduccions.
• A l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’animació L’accés a les dades personals en la societat de la informació amb 3.767 vistes.

Un de cada 10 centres té perfil a LinkedIn

La participació a LinkedIn és anecdòtica i tan sols un 11% dels centres hi és present (5).

 

Només 4 centres tenen presència a les plataformes visuals com Instagram o Flickr

 També l’aposta per les xarxes socials d’imatges com Instagram o Flickr passa molt desapercebuda i només hi són presents un 9% dels centres (4).

Tot i això, podem ressaltar que els comptes d’Instagram de la Fundació Pere Tarrés (@fundperetarres) i el del Departament de Geografia de la UAB (@geografia_uab) tenen un nombre interessant de seguidors amb 2.042 i 917, respectivament.

Per fer-nos una idea de perquè són dades força positives podríem comparar-les amb els seguidors de la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació (552) o els del CSIC Divulga (335).

 

Els centres més populars a les xarxes socials

A les xarxes socials, també hi ha indicadors que ens permeten fer una mica d’egosurfing i conèixer el nostre nivell d’influència i popularitat. Dos dels factors que condicionen aquesta nota són la nostra activitat i el nombre de seguidors. Un dels indicadors més coneguts és l’índex Klout i segons els seus resultats els centres més populars són:

• Institut d’Estudis Catalans (62)
• Fundació Pere Tarrés (58)
• Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (57)

 Aquests resultats reflecteixen que les Ciències Socials a les xarxes encara tenen per davant, tot un camí per explorar.
Lydia Gil
Documentalista especialitzada en informació digital i autora del blog “Social Media en Investigación”
(@TuSocialMedia)

 

Fonts:

Gil, Lydia. Estudi elaborat a partir de les webs institucionals i l’eina Klout consultades entre el 15 i el 30 d’octubre de 2017.

Gil, Lydia. Llistat d’institucions de Ciències Socials elaborat a partir de les dades del Mapa d’Institucions de la FECYT, els Reports de la recerca a Catalunya 2003-2009: Ciències Socials de l’IEC i els departaments i centres universitaris que apareixen al Portal de la Recerca de Catalunya.