Nou Govern, fons NGEU i transformació de les administracions catalanes – Josep Ramon Morera i Balada

Autoria: Jaume Meneses, Flickr: Palau de la Generalitat de Catalunya. CC BY-SA 2.0

Celebrades les eleccions del passat 14 de febrer, ara som en aquella fase on l’opció política que tresoreja la posició més propicia per encapçalar el govern negocia els factors de convergència i les prioritats de l’agenda de legislatura amb les diferents forces polítiques que potencialment poden donar-li suport. Al seu torn i entre bambolines, mirant de vorejar l’escrutini públic, també es negocia el repartiment de responsabilitats institucionals, de competències i de carteres que acabaran configurant la fesomia del nou executiu. És en aquesta segona negociació, que de nou pren importància com es distribueixen les polítiques públiques, com s’organitzen, on se situen i quina prevalença disposen dins les prioritats del govern, i és aquí on el sentit de responsabilitat, la perspectiva nacional i el pragmatisme s’haurien d’imposar a l’oportunisme implícit al mercadeig del poder.Llegeix més »

La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Llegeix més »

Collaborative research, a tool for transforming public policies – Elvira Riera Gil

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) offered a series of sessions on the interaction between politics and science and on collaborative research during the month of February. The presentations and the videos from the sessions are available on the School website. In this post we pose a series of questions and reflections that have emerged from these sessions.

Can politics be based on scientific evidence?
If we were to conduct a survey today to ask whether public policies should be informed by scientific evidence, the majority of answers would probably be positive, whether they came from academics, decision makers and public employees or from citizens. However, the relationship between politics (and policies) and science (or research) is not that clear, and in practice it is very complex. Management of the pandemic caused by COVID-19 bears witness to this.Llegeix més »

Ara és el moment de l’avaluació – Xavier Cuadras Morató i Marc Balaguer

L’actuació dels poders públics per fer front a la pandèmia s’ha centrat tant a mirar de donar resposta a l’emergència mèdica que aquesta situació està generant com a tractar de mitigar els efectes econòmics i socials que la disminució de l’activitat provocada pel confinament està tenint sobre persones i empreses.

El fet de donar resposta a l’emergència sanitària i dedicar tots els mitjans públics a aspectes directament relacionats amb la recuperació social i econòmica podria tenir com a conseqüència possible l’ajornament de totes aquelles activitats relacionades amb l’avaluació de les polítiques públiques, amb el pretext que, en les circumstàncies actuals, el que és important ara és lluitar contra la pandèmia amb tots els mitjans disponibles.Llegeix més »

El teletreball ha vingut per quedar-se – Josep Maria Nin

" "Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.

Cap al 1995 van aparèixer els primers mòbils en l’àmbit domèstic —recordeu-los amb dimensions grans i amb antenes— i la “joguina” començava a estendre’s a totes les llars. Al cap de poc temps cadascú de nosaltres teníem mòbil per xerrar i enviar uns primers SMS, i no es va trigar a incorporar-hi càmera de fotos. Aviat les cabines de telèfon, com els rodets de fotografia, van quedar obsolets i arraconats.Llegeix més »