Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.
Cap al 1995 van aparèixer els primers mòbils en l’àmbit domèstic —recordeu-los amb dimensions grans i amb antenes— i la “joguina” començava a estendre’s a totes les llars. Al cap de poc temps cadascú de nosaltres teníem mòbil per xerrar i enviar uns primers SMS, i no es va trigar a incorporar-hi càmera de fotos. Aviat les cabines de telèfon, com els rodets de fotografia, van quedar obsolets i arraconats.Llegeix més »
Fa tan sols unes setmanes, el relator de l’ONU Philip Alston alertava dels alts nivells de pobresa a Espanya, els quals afecten fins a un 26 % de la població. Alston destacava, en les seves intervencions davant els mitjans de comunicació, les dures circumstàncies en què algunes famílies es troben, les quals han de decidir literalment entre «posar la calefacció o comprar menjar». Així mateix, feia una dura crítica a una administració deshumanitzada en l’àmbit social, que encara actua com una burocràcia del segle XIX.