Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.

Cap al 1995 van aparèixer els primers mòbils en l’àmbit domèstic —recordeu-los amb dimensions grans i amb antenes— i la “joguina” començava a estendre’s a totes les llars. Al cap de poc temps cadascú de nosaltres teníem mòbil per xerrar i enviar uns primers SMS, i no es va trigar a incorporar-hi càmera de fotos. Aviat les cabines de telèfon, com els rodets de fotografia, van quedar obsolets i arraconats.

Vam conèixer Skype per comunicar-nos amb persones ubicades ben lluny: un fill o una filla que marxava a l’estranger o amics llunyans en la geografia. I les videotrucades van arribar als nostres mòbils, ja gairebé tots amb pantalla plana i sense teclat físic, a partir de l’anunci oficial de WhatsApp el novembre de 2016. Des de fa només tres anys no tan sols podem escriure’ns o escoltar-nos telefònicament sinó que els nostres interlocutors poden aparèixer a la pantalla com si fossin davant nostre. La ficció havia arribat a la realitat.

I el 2020 arriba la crisi de la mà d’una pandèmia sense precedents: la Covid 19. Els països obliguen els seus conciutadans a confinar-ne domiciliàriament i en molts sectors laborals, entre els quals les Administracions públiques, els treballadors i treballadores aprenem una nova manera de relacionar-nos:  la videoconferència. Aviat ens familiaritzem amb plataformes de comunicació en línia com Teams, Zoom, Google-meet, Hangouts o Meet jitsi i ho fem tant en l’àmbit domèstic com laboral. El confinament iniciat el 13 de març podia haver durat unes poques setmanes i tots haguéssim tornat als hàbits de treball habitual: el telèfon, el correu electrònic, les reunions presencials, etc., però no ha estat així. Han estat tres mesos de confinament a casa i el teletreball de moment perdura quan falta poc perquè acabi l’estiu.

“El teletreball ha vingut per quedar-se” diuen algunes veus. I tenen tota la pinta d’encertar-la. Hem après i aprenem cada dia a treballar-hi i a habituar-nos-hi.

Abans que comencés la crisi sanitària per raó de la pandèmia, el Govern havia decidit el calendari del trasllat de quatre departaments de la Generalitat a la nova seu comuna en un nou edifici de la Generalitat situat a la Marina de Port, a la Zona Franca. Com que s’autoritzava al personal d’aquests departaments a teletreballar uns dies a la setmana, la Direcció General d’Administració Digital i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya van dissenyar dos cursos de teletreball: un curs per a teletreballadors/es i un curs per a supervisors/es dels equips. La durada de tots dos cursos, en format d’autoaprenentatge, és de dues setmanes amb l’Aula Virtual de l’EAPC, en Moodle. Els continguts versen sobre ciberseguretat i protecció de dades, treball en mobilitat, i prevenció de riscos laborals, i es distribueixen en tres mòduls amb preguntes que l’alumnat ha de respondre. Cal superar amb un mínim d’un 65% de punts cada mòdul per obtenir un certificat de participació.

S’han fet quatre edicions de tots dos cursos per al personal que es trasllada al nou districte administratiu. Davant la persistència del confinament, la cinquena edició s’ha obert al personal que treballa als serveis centrals i territorials de tots els departaments de la Generalitat. En les cinc primeres edicions, de març a juliol, han participat 2.907 persones amb una qualificació d’apte en el 83% en el curs per a teletreballadors/es i 693 persones en el curs de supervisió amb un 78% d’aptes. El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret per regular el teletreball, que inclou el personal dels organismes autònoms dels departaments. Per aquest motiu, la sisena i setena edicions dels dos cursos de teletreball que començaran el setembre i el novembre respectivament s’han obert a també a aquestes persones, amb un increment en el nombre de places que s’ofereix l’Escola, que ha passat de les 2.000 a les 4.000, i preveu noves edicions per al 2021.

Paral·lelament a la formació en teletreball, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya s’adapta a les noves necessitats formatives dels servidors públics. Si bé les formacions de caràcter semipresencial o en línia fa 15 anys que s’ofereixen però el 2019 només representaven prop d’un 18% de l’oferta formativa de l’Escola, la situació actual ha provocat la transformació de molts dels cursos presencials a formacions en línia, ja sigui amb Teams –la plataforma de Microsoft adquirida per la Generalitat—o bé amb llicències de Zoom. Aquesta nova modalitat formativa en línia s’afegeix a les formacions que habitualment s’ofereixen amb l’Aula Virtual de l’Escola i als cursos massius en format Mooc o els microcursos per a mòbil que des de fa dos anys s’estan oferint amb molt d’èxit de participació. D’altra banda, els gestors de formació i el personal docent es veu en la necessitat de canviar els seus hàbits de treball i l’Escola, amatent a aquesta transformació, també els oferirà formació en el segon semestre de 2020.

“El teletreball ha vingut per quedar-se”. Així doncs, cal preparar-nos-hi i, alhora, hem d’estar ben formats i formades.

Josep Maria Nin Lumbiarres
Cap de la Secció de Disseny i Programes de Formació Contínua Professionalitzadora
Escola d’Administració Pública de Catalunya