Obrint Finestres 2017: Sisena sessió del curs: sessió de síntesi, a càrrec de la Dra. Núria Serrat.

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

Conclusions del curs

La sessió de síntesi o tancament del curs es va idear per poder fer participar l’alumnat en les conclusions del curs. Es tractava de cercar un mètode participatiu que permetés als participants ser els protagonistes reals del resultat obtingut durant la dinàmica de grups. Per això es va pensar en els materials anomenats Manual Thinking.

Manual Thinking és una eina que permet organitzar pensaments, idees i processos, i busca treballar idees d’organització i la creativitat de manera activa i directa. És un molt bon instrument per al treball en grup que contribueix a: aprendre i entendre millor una situació amb la possibilitat d’afegir relacions, categories i jerarquies; prendre decisions, de manera que es pugui recollir informació de manera organitzada i així generar una vista panoràmica d’una situació ajudant a prendre decisions; i contribueix a la trobada de solucions, de manera que es treballa de manera proactiva incorporant idees i alternatives, vinculant idees de manera gràfica. Aquest mètode fou creat per facilitar la tasca de Ferran Adrià durant els seus processos creatius i s’ha demostrat que és una eina molt útil per a qualsevol tipus d’organització.

La sessió de síntesi fou facilitada per la Dra. Núria Serrat, Departament de Didàctica i Innovació Educativa de la Universitat de Barcelona.

La sessió fou preparada prèviament a través de dues reunions: una primera entre l’equip de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (amb la Sra. Eulàlia Pla, la Sra. Tània Fernández i la Sra. Anna Arriaga) i la Sra. Mònica Sabata del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, una segona reunió entre la Sra. Sabata i la Dra. Núria Serrat per tal de concretar la sessió de treball.

Per decidir l’enfocament de la sessió de síntesi, la Sra. Sabata va preparar un primer document en què es recollien les idees força de les sessions prèvies i es plantejaven algunes vies de treball per a la sessió de tancament. El resum de les idees força que es recollien en aquest document són les següents:

Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: La coherència entre el pensament polític i el servei públic (Dr. Quim Brugué)

“L’administració pública és el braç executor de la política. Per això cal polititzar-la i democratitzar-la”

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona 

La vinculació de les idees amb el servei públic és molt interessant. I és que sovint el pensament polític s’ha quedat tancat a les aules i el que fa referència a l’administració pública n’ha quedat separat”, afirmava el Dr. Quim Brugué tot just començar la sessió. I continuava fent una sentència que -sens dubte- va ser el context de tota la seva intervenció: “L’administració és el braç executor de la política. Com que enmig de la política i l’administració pública hi trobem la democràcia, hem de dir que si ajuntem les diferents peces aconseguirem una visió molt més integral”.

En aquest sentit, molt sovint, aquest mapa mental entre l’administració pública i la política s’ha traduït en forma de metàfora afirmant que l’administració pública és la màquina o bé que la relació entre totes dues es defineix dient que va “de la barra del bar a la taula del cafè”. I és que el que succeeix és que aquestes metàfores assenyalen la gran paradoxa: a l’acadèmia es pot parlar molt de participació però quan arribes a una administració on has d’executar polítiques públiques cal combinar-les totes dues: promoure la participació i els espais deliberatius i, al mateix temps, aplicar les polítiques públiques.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: Per a què serveix l’administració pública? (Dr. Agustí Colomines).

“L’administració pública ha d’estar inspirada en la vocació de servei”

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

La intervenció del Dr. Agustí Colomines durant la quarta sessió del curs Obrint Finestres va iniciar-se amb una pregunta clau: avui l’administració pública compleix la missió per a la qual va ser pensada en el seu dia? Sembla evident que no. I és que de la mateixa manera que el món canvia també ho fa l’administració.

“Comencem amb una mica d’història”, va afirmar Colomines, per fer un dibuix curt, però aclaridor, del naixement de l’administració pública amb dues idees:

 

Primera idea: l’administració pública va néixer amb la constitució dels estats contemporanis, deixant enrere una estructura jerarquitzada de l’època feudal (de persona a persona) i tendint a una organització que estableix la relació entre un individu constituït en ciutadà i un ens, que és l’estat, que ha de garantir la igualtat, l’equitat i els serveis. A l’època feudal, hi havia un element d’arbitrarietat que preponderava: el poder que emanava del senyor cap al vassall. En canvi, amb l’estat i l’aparició de l’administració aquesta arbitrarietat desapareix. No en va, existeix la necessitat de crear un instrument que faci que tots els ciutadans siguin considerats iguals. Més tard, amb la revolució francesa, la idea s’expandeix. A l’actualitat, parlem de servei públic, que sembla un concepte molt més adequat per retratar-lo.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: L’administració que comunica (Dr. Antoni Aira)

L’administració pública no pot no comunicar i la millor manera de fer-ho és com un influencer

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

“Vivim en una societat de canvi, on permanentment ens cauen inputs informatius” afirmava el Dr. Antoni Aira, només començar la sessió. I, per tant “és molt sa que l’administració pública es plantegi el tema comunicatiu”, reblava. Aquest és, per simple que sembli, el context de la intervenció de l’expert en comunicació que va participar al curs Obrint Finestres el proppassat 19 d’octubre.

En aquest context, ens incitava a tenir en compte algunes premisses que representen el punt de partida per a qualsevol estratègia de comunicació:

– U. Coses que fa deu anys semblaven ciència ficció, ara comencen a ser una realitat. La comunicació ens impregna de moltes maneres diferents i per molts canals diversos.

– Dos. Existeix una tendència a la procrestinació, a la dispersió. Tedsor Edsen (escriptor dels discursos de J.F. Kennedy) deia que un discurs no ha de durar més de 20 min perquè a partir d’aleshores la gent desconnecta. El risc actual és que es desconnecti molt abans. Es deixa l’important per coses complementàries, fins i tot supèrflues, que donen benestar pel simple fet del canvi. Edsen també afirmava que has de donar entre una i tres idees. I és que no cal donar-ne més perquè els humans només poden abastar un número finit d’idees. Per això, als responsables polítics cal dir-los que si els mitjans els presten atenció, cal acotar al màxim el que diuen perquè així hi haurà menys possibilitat de que es dispersin o diguin una cosa que no volen dir o que no cal dir. Es tracta, simplement, de donar titulars per evitar la dispersió.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: L’administració pública davant els grans reptes de la societat del segle XXI (Dr. Ferran Sáez).

L’administració pública ha de fer un esforç per adaptar-se als grans reptes de la societat del segle XXI

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

“L’administració pública davant els grans reptes de la societat del segle XXI” ha estat el títol de la primera de les sis sessions de la segona edició del cicle “Obrint finestres: reptes de l’administració pública al segle XXI” que, aquest any, està adreçat a càrrecs intermedis de l’administració pública catalana i que, com en la seva primera experiència, està coorganitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Aquesta primera jornada ha estat a càrrec del Dr. Ferran Sáez, Professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

“La primera gran predicció de com serien les coses és de l’any 1979 i el que farem és comparar-ho amb la realitat que dibuixa la Revista Idees de l’any 2014”, afirmava Ferran Sáez només començar la sessió. I és que aquest és l’exercici que el professor va proposar als assistents. I així, comparant el text de Jean-François Lyotard de 1979 amb l’estudi dut a terme per Adrià Aldomà i Albert Barqué per a la revista Idees -a qui cal agrair la cessió dels materials per a la sessió-, serà possible avaluar el perquè algunes de les prediccions s’han fet realitat i d’altres no. En definitiva, es tracta de pensar sobre les grans tendències i reptes del segle XXI. I per fer-ho, “cal distingir entre la futurologia i la prospectiva, que és el que és seriós”, afirmava Sáez.

Llegeix més »