La família gencat mola… I això que alguns ja tenen 25 anys 😉! – Jordi Graells i Costa

gencat_botOKEls canals d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya estan d’aniversari per partida triple. El web compleix 25 anys, el servei telefònic del 012 celebra els seus 20 i, com si amb això no n’hi hagués prou, en fa 10 que es va decidir ser present a les xarxes socials més clàssiques (Twitter, Facebook, Youtube, Linkedin…). I tots junts, malgrat el pas dels anys, es confabulen per continuar sent terriblement atractius per a tot tipus de públic malgrat els anys que porten a les espatlles.Read More »

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Read More »

Quan les necessitats van per davant dels recursos digitals disponibles: aprenentatge, coneixement i talent

La societat on vivim es caracteritza per sobreviure en un món de canvis continuats; la revolució, heretada dels darrers anys del segle passat, d’allò que vam anomenar “noves tecnologies” i Internet avui s’ha tornat en quelcom que forma part del nostre ADN i de les nostres rutines. Les persones no tenim temps material, gairebé, d’incorporar la totalitat de les eines digitals que van apareixent i cadascú incorpora a les seves vides, al seu oci i al seu lloc de treball aquelles eines que necessita. La societat ha trobat al núvol un seguit d’eines gratuïtes que els fan més senzilles les activitats habituals: compartir documents que no es poden enviar per correu electrònic, elaborar documents de forma col·laborativa, compartir en grup fotografies o vídeos, fer presentacions en línia, tenir un bloc de notes digital al núvol…i tot plegat amb el valor afegit de poder fer-ho servir des dels dispositius mòbils, ja siguin telèfons intel·ligents o bé tauletes digitals i des d’aplicacions que es poden descarregar gratuïtament i que en faciliten l’ús.Read More »

Xarxes socials i recerca: comunicar ciència en el segle XXI – Xavier Lasauca

Daniel Iversen

Les tecnologies de la informació i la comunicació estan provocant un canvi estructural en la manera com interactuem amb les organitzacions i ens comuniquem amb els altres, amb importants derivades socials, econòmiques i culturals. En particular, el web 2.0 ha transformat Internet en un espai d’intercanvi i conversa, la qual cosa ha suposat la creació d’un nou marc de relacions i desenvolupament, tant personal com professional. En aquest context seria convenient fer un procés d’adaptació a aquestes noves formes d’interacció, que impliquen l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció d’actituds com ara compartir o participar.Read More »

La classe inversa… o capgirada?

Imatge Education de ddpavumba per a freedigitalphotos.net
Imatge Education de ddpavumba per a freedigitalphotos.net

Recentment el TERMCAT ha fet pública una llista de termes entre els quals hi ha la traducció al català del concepte flipped classroom, que ha quedat en català com a classe inversa. Segons Jonathan E. Martin, pedagog americà i un dels principals promotors d’aquest model, la classe inversa consisteix a “capgirar el sistema de manera que els estudiants llegeixin i vegin les classes magistrals a casa, i utilitzar les classes presencials per fer el que abans es feia a casa: resoldre problemes, treballar en grups, investigar, col·laborar, crear. Així, les aules esdevenen laboratoris o estudis, i s’hi continua generant contingut i coneixement”.Read More »